Resultats de la cerca
Es mostren 1144 resultats
Sant Joan d’Eressué (Saünc)
Art romànic
Situació Absis sobrealçat de l’església amb una bonica decoració d’arcuacions entre lesenes, acabades amb un ràfec bisellat ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Joan es troba al centre del poble d’Eressué, al qual s’arriba per l’anomenada carretera del Solano, que surt de la carretera de Benasc, prop del santuari de Goient JAA Mapa 32-9 180 Situació 31TBH935143 Història El primer esment del lloc es troba en el capbreu de Sant Vicenç de Roda relatiu als delmes que tenia la canònica a Castilló de Sos, de vers l’any 1068 Cap al 1070 el rei Sanç Ramírez dotà Sant Pere de Taverna amb un…
Sant Sebastià de Vilarrué (les Paüls)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector sud-est, amb l’absis ornat per un fris escacat sota el qual es disposen les arcuacions cegues ECSA - JA Adell L’església de Sant Sebastià centra el poble de Vilarrué, situat a la riba dreta de l’Isàvena, aigua amunt de les Paüls Mapa 32-10 213 Situació 31TCH021061 Per a anar-hi cal agafar una pista de terra que surt de les Paüls en direcció nord Durant 1,6 km la pista remunta la ribera dreta de l’Isàvena fins a trobar les poques cases que formen el poble de Vilarrué MAF-XFG Història L’indret de Vilarrué fou donat l’any 1004 per la comtessa Toda de…
Sant Martí de Balaguer (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme A Bastardes Aquesta església es troba al cantó de ponent del terme, prop de la riera de Navel i del molí de Querol, de Montmajor, a la quadra que porta el mateix nom L’edifici s’erigeix dalt d’un puig, a uns 500 m de la masia de Balaguer Per anar-hi cal agafar la carretera de Navars a Serrateix Al quilòmetre 10, davant mateix de l’església de Viver, hom veurà un rètol que diu “ST JOAN DE MONTDARN” cal agafar aquest camí i fer quatre quilòmetres i mig fins a Montdarn a través d’una pista força…
gramínies

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la…
Sant Salvador del Jou (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs que encara resten dempeus, amb l’aparell ben ordenat a base de carreus grossos ben disposats, trencats a cops de martell i sense polir R Viladés Aquesta església, trobada fa ben poc, s’erigeix damunt un turó des del qual hom pot admirar una bonica panoràmica davant mateix hi ha Malanyeu al fons de la Gorja hi ha el Far darrere, el Grau de Vallcebre a mà esquerra el Coll del Pal i el Puigllançada i a mà dreta, la Guàrdia Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 05,8 —y 72,2…
Santa Maria de Coscó (Oliola)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església on s’aprecia al mig de l’absis un canvi d’aparell, fet característic d’algunes edificacions del segle XII ECSA - E Pablo L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de Coscó s’hi arriba per una carretera de 5 km que parteix d’Agramunt i passa per les Puelles JAA Mapa 34-14361 Situació 31TCG475317 Història L’església i el terme de Coscó, situats al vessant meridional de la serra de Montclar, apareixen força documentats des de mitjan segle XI, perquè el seu terme i l’església havien anat a parar a la canònica de Santa Maria de la Seu d’…
Sant Pere de Pedrís (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Situació Façana meridional l'església, avui desapareguda, tal com era el 1970 Imatge cedida per P Bertran La primitiva església de Sant Pere de Pedrís era a 500 m del km 6 de la carretera comarcal de Tàrrega a Alfarràs Mapa 33-14360 Situació 31TCG226263 Història El lloc de Pedrís devia ser ja reconquerit el 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell l’esmenta com a límit d’una donació a favor de Santa Maria de Gualter Un dels primers esments d’aquesta església data de l’any 1194, quan el comte Ermengol VIII d’Urgell i la seva esposa Elvira donaren l’església i el castell de Pedrís a l’orde de l…
Sant Miquel del Montmell
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església amb l’absis decorat amb dobles arcuacions entre lesenes ECSA - E Pablo L’església de l’antic castell de Montmell es troba a 700 m d’altitud sota les restes del castell de Montmell Per arribar-hi cal agafar la carretera que des de la Bisbal del Penedès va a la Juncosa A 300 m de la sortida d’aquest poble surt una pista a la dreta, que mena a la vall de Sant Marc Just a l’indret de l’església nova del Montmell avui abandonada, un corriol puja fins a la capella, penjada sota la penya on és emplaçat el castell, en 15 minuts aproximadament JCR-LICS-…
Donatello
David (1408-09), escultura en marbre de Donatello (Museo del Bargello)
© Corel Professional Photos
Escultura
Nom amb què és conegut l’escultor italià Donato di Niccolò di Betto Bardi.
És considerat el més important del s XV a la Toscana Fill d’un cardador de llana, les seves primícies artístiques començaren en aquest ambient artesà, que tanta influència tingué en la seva obra i que li permeté de deslligar-se dels cànons de l’art oficial, encara gòtic, i de centrar la seva atenció en l’estudi de la realitat El 1403 era aprenent al taller de Ghiberti, on conegué la tècnica del bronze Poc temps després passà a formar part de l’equip que construí les portes Della Mandorla i Dei Canonici, de la catedral de Florència, i entrà en contacte amb Nanni di Banco És problemàtic el seu…
ceràmica de l’Alcora
Sopera en forma d’ànec (s XIX), manufactura de l’Alcora
© Fototeca.cat
Ceràmica fabricada a l’Alcora (Alcalatén) als s. XVIII i XIX.
La fàbrica de ceràmica i porcellana de l’Alcora fou fundada el 1727, pel comte d’Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d’Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l’estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d’arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que treballaven a l’Alcora La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades La primera 1727-49 es caracteritzà per l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina