Situació
Absis sobrealçat de l’església amb una bonica decoració d’arcuacions entre lesenes, acabades amb un ràfec bisellat.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Joan es troba al centre del poble d’Eressué, al qual s’arriba per l’anomenada carretera del Solano, que surt de la carretera de Benasc, prop del santuari de Goient. (JAA)
Mapa: 32-9 (180). Situació: 31TBH935143.
Història
El primer esment del lloc es troba en el capbreu de Sant Vicenç de Roda relatiu als delmes que tenia la canònica a Castilló de Sos, de vers l’any 1068. Cap al 1070 el rei Sanç Ramírez dotà Sant Pere de Taverna amb un home a Eressué, dit Cèntul, amb la seva família i els seus béns. En principi l’església d’Eressué era vinculada a la seu de Roda d’Isàvena. L’any 1170 el bisbe Guillem Pere de Cornudella i de Ravidats transferí a la canònica de Sant Vicenç els drets episcopals d’Eressué, és a dir, les quartes dels delmes, primícies i oblacions. Probablement en el conveni del 1280 Roda traspassà a Sant Victorià d’Assan els drets que tenia a l’església parroquial d'Eressué, ja que consta com a centre del deganat que el priorat de Taverna tenia a la vall de Benasc. L’almoineria de Roda, però, conservà les quartes de mixtura, de sègol i de corders corresponents a la rectoria d’Eressué.
Al segle XVI la parròquia d’Eressué va ésser annexada a la nova diòcesi de Barbastre. Fa pocs anys fou restaurada d’una manera desastrosa, fins al punt que probablement desaparegueren les pintures romàniques. (JBP)
Església
Planta de l’església, molt transformada per l’addició de capelles laterals i altres construccions.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat. Aquesta volta és reforçada per tres arcs torals també apuntats i un possible quart arc adossat al mur de ponent original. L’església és capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral. L’estructura original ha estat molt alterada per la construcció de capelles al costat nord de la nau, que actualment és invisible per l’alçament del nivell del terreny (també molt remarcable al sector de llevant) i per l’adossament d’edificis a l’església. Al costat sud s’afegiren una capella, una sagristia, a l’angle sud-est, i un campanar de torre, a l’angle sud-oest. Tot el mur de ponent va desaparèixer quan es va ampliar la nau amb la construcció d’una capella, més ampla que la nau. Les cobertes foren sobrealçades i la porta original, situada probablement a la façana sud, fou substituïda per la porta actual, aixoplugada per un porxo, en el qual es va encastar un carreu esculpit amb un crismó, procedent de l’edifici primitiu.
Amb totes aquestes transformacions l’estructura alt-medieval és només visible al seu interior i sobretot a la façana absidal, que conserva la seva decoració amb un ràfec bisellat per sobre d’un fris d’arcuacions, distribuïdes en sèries de 4-5-4 arcuacions entre lesenes. L’absis presenta una finestra central de doble esqueixada recta.
L’aparell de la part original contrasta amb el reble irregular de les ampliacions. És format per carreuó sense polir, a penes escairat, disposat molt ordenadament en filades uniformes i desiguals, amb les arcuacions construïdes en pedra tosca, cosa que palesa una obra avançada de la fi del segle XI, però plenament fidel a les formes de l’arquitectura llombarda. (JAA)
Bibliografia
- Serrano, 1912, pàgs. 39-40
- Martín Duque, 1956, pàg. 267
- Boix, 1982, doc. 426
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 38-41
- Benedicto, 1995, pàgs. 86-88