Resultats de la cerca
Es mostren 2143 resultats
edició de l’ARN
Bioquímica
Alteració de la seqüència nucleotídica d’una molècula d’ARN missatger després de la transcripció i abans de la traducció, dirigida per components específics de la maquinària cel·lular.
Hi ha dos tipus principals d’edició de l’ARN En l' edició per substitució s’alteren les identitats de nucleòtids concrets Aquest tipus d’edició afecta sobretot l’ARN que prové de motocondris i cloroplasts També s’han descrit casos d’ARN nuclears afectats per aquest tipus d’edició En l' edició per inserció/deleció s’afegeixen o s’eliminen nucleòtids de la molècula d’ARN Aquest tipus d’edició afecta ARN de determinats paràsits com Trypanosoma , que causa la malaltia de la son El resultat final de l’edició de l’ARN és un canvi en la seqüència d’aminoàcids de la proteïna que aquest…
clorofluorocarbur
Química
Compost format per clor, fluor i carboni.
N’hi ha amb composicions diferents Ha estat utilitzat en esprais, neveres, aparells d’aire condicionat i dissolvents, però el seu alliberament en grans quantitats a l’atmosfera l’ha convertit en el principal destructor de la capa d’ozó La llum ultraviolada incideix en el CFC alliberat i en trenca les molècules, alliberant àtoms de clor El clor reacciona amb l’ozó atmosfèric i provoca la seva conversió en molècules d’oxigen, O 2 L’àtom de clor es recupera al final de la reacció, és a dir, actua com a catalitzador La destrucció de l’ozó comporta que l’atmosfera no retingui la quantitat…
Bartomeu Marí i Ribas
Filosofia
Filòsof i gestor cultural.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1989, ha estat successivament comissari d’exposicions a la Fondation pour l’Architecture de Brusselles 1989-93, de l' Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González 1993-95, del Centre d’Art Contemporani Witte de With de Rotterdam 1996-2002, del Centre Internacional de Cultura Contemporània Tabakalera de Sant Sebastià 2002-04 Ha presentat i comissariat exposicions dedicades a Miquel Barceló, Eulàlia Valldosera, Lawrence Weiner, Vito Acconci, John Baldessari, Tony Brown, Frederick Kiesler, Cristina Iglesias, David Lamelas, Rita…
aluminosilicat
Química
Designació genèrica dels silicats dobles d’alumini i d’un altre metall, monovalent o divalent.
Els aluminosilicats són sòlids, generalment d’origen natural i de constitució complexa Hom interpreta llur estructura, com la dels silicats en general, considerant la manera com estan units els grups tetraèdrics SiO 4 en l’edifici cristallí En alguns aluminosilicats, tals com el beril , aquests grups formen estructures cícliques, i en d’altres, com ara les miques , formen capes de dues dimensions El cas més corrent és, però, aquell en què formen estructures contínues de tres dimensions, amb substitució parcial, de manera regular i ordenada, del silici per alumini també…
Sant Bartomeu de Beseit
Art romànic
El lloc de Beseit, a la riba del Matarranya, fou conquerit definitivament pel comte Ramon Berenguer IV entre els anys 1160 i 1165 Va pertànyer al terme de la Pena d’Asnarlagaia Vall-de-roures, del qual era senyor el bisbe de Saragossa La primera referència de la població és del 1270, i la seva parròquia és documentada a les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 L’església parroquial romànica era situada al bell mig de la vila, on ara hi ha l’actual parròquia El 1312 fou autoritzada la construcció d’una nova església a la vila en substitució de la primitiva Les obres, però, no…
Antoni Guiu i Roquer
Música
Organista i compositor català.
A només tretze anys obtingué la plaça d’organista a Ripoll Després va estar-se a Sanahuja, i feu d’organista a la catedral de Girona des del 1804, en substitució de Josep Prat A Girona, Guiu visqué els anys més difícils de la guerra del Francès i recollí en una consueta els esdeveniments més destacats d’aquells anys de penúries S’exilià a Nimes, i més endavant retornà a Girona, on el 1828 rebé una canongia a la collegial de Sant Feliu i hi ocupà el càrrec d’organista fins a la seva mort Les fonts indiquen que mantingué sempre contactes amb Sant Joan de les Abadesses, d’on portà…
Tomàs Milans
Música
Compositor i mestre de capella català.
La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge…
Ray Nance
Música
Trompetista, cornetista i violinista nord-americà.
Inicià els estudis de piano, violí, percussió i trompeta a partir de sis anys Del 1932 al 1937 dirigí un sextet a Chicago Després treballà a les orquestres d’Earl Hines i Horace Henderson, abans d’entrar a la de Duke Ellington el 1940, en substitució de Cootie Williams Llevat d’una breu interrupció el 1944, Nance romangué amb Ellington fins el 1963 com a trompetista i violinista Interpretant aquest últim instrument cal destacar-ne els enregistraments Moon Mist 1942 i Come Sunday 1958 Com a trompetista heretà el paper d’especialista en tècnica wa-wa -detingut anteriorment per…
Organería Española
Música
Empresa española d’orgueneria fundada el 1941.
Fou una refundació de la casa Elizgaray d’Azpeitia Guipúscoa duta a terme per Ramón González de Amezúa que, poc després, absorbí el taller de tubs de la vídua d’Antoni Estadella i l’obrador d’orgueneria d’Antoni Alberdi, ambdós barcelonins Aviat copà tota l’activitat del ram dins l’Estat espanyol, intentant una certa reacció contra l’orgue romàntic i un apropament a la tradició hispànica, sense assolir-ho, ja que calia retornar a la transmissió mecànica, als salmers de corredores i a un tractament més emparentat amb la vella escola Tot l’esforç es reduí a la substitució del…
Manuel Just
Música
Mestre de capella i compositor valencià.
L’any 1718 era nen cantor a la catedral de València, on es formà amb Pere Rabassa durant onze anys Amb les referències del seu mestre, el 1733 ocupà el lloc de mestre de capella a Albarrassí en substitució de Josep Gargallo El 1743 succeí a Salvador Noguera com a mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans de València El 1747, durant el període de mestratge de Manuel Just al capdavant dels Sants Joans, s’esdevingué un fet important per a aquesta església, ja que per una concòrdia s’uní a les capelles musicals de Sant Martí i de Sant Andreu de València, a fi i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina