Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
Sant Ampèlit de Penedes (Llagostera)
Art romànic
Situació Detall d’absis on es remarquen, sota l’arrebossat modern, les arcuacions cegues i les bandes llombardes M Catalán El veïnat de Penedes, amb l’església dedicada a sant Ampèlit, és a l’extrem nord del terme de Llagostera, al o peu de la carretera de Llagostera a Calonge Mapa L39-13334 Situació 31TDG962321 MLlC Història El topònim de Penedes, que significa “castell roquer”, fa sospitar de l’existència d’una fortificació d’aquest tipus en aquest indret L’església, antiga parròquia del veïnat de Penedes i sufragània de Sant Feliu de Llagostera, no surt documentada fins al…
Castell de la Nou de Gaià
Art romànic
La contrada de la Nou és documentada des de l’inici del segle XI, per tant en una època força reculada Un dels primers esments data de l’any 1011, quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ” com a afrontació meridional del castell d’Albinyana Una dotzena d’anys més tard, el 1023, en la venda feta pel comte de Barcelona Berenguer Ramon I i la seva muller Sança a Guillem Amat del castell de Castellví de la Marca, es menciona com a límit meridional el termino Nucis Cal dir que el fet que la documentació parli d’un kastelar , posa de manifest clarament, segons A Virgili, l’existència d’un…
Sant Julià de Sentís (Sarroca de Bellera)
Art romànic
L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms preromans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trassari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in vaselica Sancti…
El Serrat dels Morts (Santpedor)
Art romànic
Situació Una de les tombes, de cista, excavada, com la resta de les que formen el cementiri, al final del segle XIX Constitueix la primera excavació medieval coneguda a la comarca J Galobart Es tracta d’una necròpoli de tombes del tipus “cista”, localitzada en un turó que s’aixeca a llevant del poble de Santpedor, prop d’una masia Long 1°51’50” - Lat 41°47’10” S’ha de seguir, en principi, el mateix camí que ens porta al Serrat Rodó i prosseguir uns dos quilòmetres i mig més fins a la masia de Lluçà Seguidament cal travessar el Riu d’Or i caminar un quilòmetre més fins arribar al Serrat dels…
Santa Margarida de Viladepost (Castellnou de Bages)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental Un senzill edifici d’una nau amb un absis llis, sense ornamentació F Junyent-A Mazcuñan La capella, propera al mas Viladepost del Puig, es dreça dalt un petit turó a frec de la carretera de Balsareny a Súria, a la banda nord-occidental del terme Long 1°48’06” — Lat 41°52’05” Hom hi va per la carretera esmentada, prop del quilòmetre 51 de la qual hom la veu perfectament Cal demanar la clau al mas Viladepost del Puig FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc de…
La Moreria (Terrassa)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes d’aquesta enigmàtica construcció, possiblement d’ús militar LI Fernández Les ruïnes anomenades de la Moreria són a l’extrem nord-oriental del terme, pocs metres al nord del punt on es troben els tres municipis veïns de Castellar del Vallès, Sabadell i Terrassa Són encastellades a 302 m d’altitud dalt del turó que hi ha al cap del serrat que delimita el torrent Gran de can Font i el torrent de Gotelles, poc abans de la seva confluència, a partir de la qual formen el torrent de Ribatallada A banda i banda del turó de les restes hi ha sengles penya-…
Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Pierola, tocant al terme de Collbató, i el fet d’estar situada en els límits del terme motivà que tingués els béns de la seva dotació repartits entre altres termes veïns No sembla que tingués altres funcions que la de simple capella rural destinada a servir el culte a uns masos llunyans de les respectives parròquies Depengué del monestir de Sant Llorenç del Munt Aquesta església es troba documentada a partir de l’any 995, en una venda feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i a la seva muller Amalvua, d’un alou amb…
Torre de la Torre de Fontaubella
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquesta torre que ha donat nom a la població, un edifici de planta quadrada, mutilat a la part alta i completat amb unes estructures molt poc adients ECSA - J Bolòs Torre situada al mig del poble, a prop de l’església, al costat del torrent de les Castellanes Actualment és en un jardí d’una casa particular Mapa 33-18472 Situació 31TCF209549 Podem anar a la Torre de Fontaubella per la carretera local TV-3001, que va de Marçà a Colldejou, al Baix Camp, tot passant pel costat d’aquesta població També s’hi pot arribar per la carretera local TV-3223, que prové del Pradell…
Mare de Déu de l’Obac (Viacamp)
Art romànic
Situació Església situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent de la població, que manté una bona part de les estructures romàniques del segle XII ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de l’Obac és situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent del poble semiabandonat de Viacamp Mapa 32-12 289 Situació 31TCG027670 Hi mena un camí que s’agafa al cap de la vila de Viacamp, a l’esquerra JAA-JBP Història D’acord amb diversos indicis, podem pensar que a redós d’aquesta església hi hagué un antic nucli de població anomenat l’Obac No trobem altre possible …
Sant Julià d’Age (Puigcerdà)
Art romànic
El veïnat d’Age és situat a la plana, entre la Llavanera i el Segre, a menys d’un quilòmetre de la frontera estatal El topònim és citat en la documentació l’any 942 Es tracta d’una escriptura per la qual la comtessa Ava, vídua del comte Miró II de Cerdanya, juntament amb els seus fills, Sunifred, Oliba i Miró, donaren al monestir de Ripoll i nominalment a l’abat Enegó, als monjos i a llurs successors l’alou d’Age amb totes les seves dependències Per aquest motiu, la comtessa Ava i els altres consignataris de l’acta estipularen que un cert fidel anomenat Jovelí podria posseir l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina