Resultats de la cerca
Es mostren 6095 resultats
Mare de Déu del castell de Rivert (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Capella romànica d’absis i nau, segurament escapçada a ponent, que es dreça al cim rocós que domina el poble de Rivert ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu del castell és al cim del rocam que domina el poble de Rivert JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG265799 Història Tot i que el topònim del lloc de Rivert i el seu castell són esmentats en la documentació als segles X i XI respectivament, d’aquesta esglesiola castellera no s’ha localitzat cap referència És ben segur, però, que la seva història estigué molt lligada a la de la fortalesa de Rivert MLIR Església És una petita…
Santa Maria de Sants (Barcelona)
Art romànic
Les primeres referències documentals de Santa Maria de Sants daten del final del segle X A l’inici del segle XI apareix, ja, amb un terme ben delimitat, “ in territorio Barchinone, in terminio de Sanctis ”, situat a ponent de la ciutat de Barcelona, limitant amb els antics nuclis de Santa Eulàlia de Provençana i les Corts de Sarrià, i incloent-hi l’església de Santa Maria del Port Del mateix període trobem esments que recorden l’antic poblament de la zona així, l’any 1020 constatem l’expressió “ ante villam de Sanctis ubi dicunt ad ipsum vilarzellum ” Sants, inclòs dins l’“Hort i Vinyet” de…
ràbita
Religió
Militar
Fortalesa militar i religiosa situada a les fronteres dels països islàmics, al Magrib sobretot.
Originàriament residència de monjos guerrers, adquiriren una gran importància durant la dominació almoràvit d’Al-Andalus s XI i XII Als Països Catalans en derivà el topònim Sant Carles de la Ràpita
el Sitjar

Vista parcial del poble del Sitjar a Camprodon (Ripollès)
© Fototeca.cat
Església
Important masia i església del municipi de Camprodon (Ripollès), dins l’antic terme de Freixenet de Camprodon.
Pertanyia a l’antiga demarcació de Creixenturri Era una antiga villa rural s XI L’església de Sant Bartomeu és romànica, i s’hi venera també la Mare de Déu de Gràcia
Cardet
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, aigua amunt de l’estret de les Cabanasses.
La seva església parroquial, romànica s XI, és dedicada a la Mare de Déu de les Cabanasses, imatge procedent de l’hostal de les Cabanasses La jurisdicció pertanyia al monestir de Lavaix
Santa Engràcia

Vista de Santa Engràcia
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.036 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Gurp de la Conca.
De la seva església parroquial Santa Engràcia depenia la de Gurp Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del s XI
Corsavell
Caseria
Caseria del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera del riu Corsavell
(que forma la vall homònima), afluent per la dreta de la Muga.
La parròquia Sant Martí depèn de la de Llorona fou fundada pels monjos del monestir d’Arles el 878 L’església, del s XI, fou cedida aquell segle a la canonja de Girona
reacció de Weltmann
Prova per a la diagnosi de les afeccions hepàtiques i biliars, actualment obsoleta, basada en la coagulabilitat a la calor de les proteïnes sèriques molt diluïdes.
El sèrum dels individus sans es coagula en els sis primers tubs en condicions patològiques es pot coagular de l’I al V Weltmann escurçat o del VII a l’XI Weltmann allargat
Muḥammad IV de Granada
Història
Sisè rei de Granada (1324-32).
Les discòrdies internes sorgides al principi del seu govern, a causa de la seva poca edat, foren aprofitades hàbilment tant per Alfons XI de Castella com per Alfons IV d’Aragó Morí assassinat
Raška
Geografia històrica
Antic regne de Sèrbia, establert originàriament al territori banyat pel riu homònim.
Regit per un governador dependent de Bizanci, al s XI passà sota el domini de Dioclea, país del qual s’emancipà amb Petrislav 1060-73 En crear-se el reialme serbi hi restà inclòs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina