Resultats de la cerca
Es mostren 9263 resultats
Paco Mir
Teatre
Nom amb el qual és conegut l'actor, humorista, guionista i realitzador Francesc Mir i Maluquer.
Cursà estudis de belles arts a la Universitat de Barcelona, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona Treballà com a humorista gràfic en publicacions com El Jueves 1981-99, TBO 1979-82 o Diari de Barcelona 1981-82 El 1979 fundà la companyia El Tricicle , juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, amb els quals ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió Exercí també de guionista en sèries televisives com Oh, Europa , de Dagoll Dagom, i de TVC Quico el progre 1995, Historias de la puta mili 1995, Oh…
Juan Maria Atutxa Mendiola
Política
Polític basc.
Vinculat professionalment a la banca, s’afilià al Partit Nacionalista Basc i exercí com a tinent d’alcalde de la seva ciutat del 1987 al 1991 Fou també apoderat de les Juntes Generals de Biscaia Del 1991 al 1998 fou conseller de l’Interior del govern basc i dirigí l’Ertzaintza en la lluita contra ETA i contra l’entorn que li donava suport El 1998 fou nomenat president del Parlament basc En aquest càrrec, el maig del 2003 es negà a executar l’ordre del Tribunal Suprem de dissoldre el Sozialista Abertzaleak considerat hereu d’ Herri Batasuna , motiu pel qual el Tribunal Superior de Justícia…
Francesc Payarols i Casas
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
D’extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes francès, alemany, anglès i rus de forma bàsicament autodidàctica Inicià la seva tasca com a traductor a l’editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935 Juntament amb Marcellí Antic i Josep Cruells fundà l’editorial Atena l’any 1935 només s’hi publicaren cinc volums, ja que l’editorial fou clausurada…
,
Thabo Mvuyelwa Mbeki
Política
Polític sud-africà.
Fill d’un dirigent de l’ African National Congress ANC condemnat el 1964, juntament amb Nelson Mandela , el 1956 s’afilià a aquest moviment Secretari de l’African Student’s Association ASA el 1961, l’any 1966 es graduà en economia a la Universitat de Sussex Gran Bretanya, i el 1970 tornà a l’Àfrica, on treballà per l’estructuració de l’ANC des de Zàmbia, Botswana, Nigèria i altres països Cap d’afers internacionals de l’ANC el 1989, fou un dels principals negociadors amb el govern sud-africà en el desmantellament de l’ apartheid El 1994, Mandela el nomenà primer ministre del nou…
Wayne Shorter
Música
Saxofonista i compositor de jazz nord-americà.
A setze anys s’inicià en el clarinet, instrument que més tard canvià pel saxòfon tenor Estudià música a la Universitat de Nova York, cursos que compaginà amb la interpretació en una orquestra local Després de collaborar breument amb Horace Silver i Maynard Ferguson, entre el 1959, any que enregistrà Introducing Wayne Shorter , i el 1963 formà part de Jazz Messengers Durant els sis anys següents treballà al costat de Miles Davis entre el 1964 i el 1970 Aquests anys enregistrà com a líder alguns àlbums per al segell Blue Note, que han esdevingut clàssics d’un estil de transició entre el hard-…
,
Pere Lluís i Font
Filosofia
Filòsof i teòleg.
Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la dècada de 1980, impulsà la…
Freddie Hubbard
Música
Nom amb el qual és conegut el trompetista de jazz nord-americà Frederick Dwayne Hubbard.
Començà a tocar amb els germans Montgomery, a Indianapolis L’any 1958 es traslladà a Nova York, on s’associà amb els músics hard-bop que enregistraven sobretot per al segell Blue Note Collaborà, entre d’altres, amb els Jazz Messengers d’ Art Blakey , 1961-66 amb Philly Joe Jones, Sonny Rollins , Slide Hampton i Quincy Jones El 1960 enregistrà el seu primer disc, Open Sesame , que el situà entre els primers trompetes de jazz d’aquest estil, juntament amb Lee Morgan, Miles Davis i Clifford Brown Parallelament als propis títols, collaborà sovint amb l’avantguarda del jazz dels anys seixanta,…
,
David Harvey
Geografia
Geògraf anglès.
Estudià geografia a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1961 Aquest mateix any es traslladà a Bristol, on treballà amb Peter Haggett Ambdós, juntament amb Richard Chorley de Cambridge, constitueixen el nucli de la geografia teòrica i quantitativa Harvey ha seguit la línia del pensament geogràfic de Hettner i Hartshorne, però mantenint-se dins de pressupòsits inicialment neopositivistes i després marxistes crítics De la seva primera època és Explanation in Geography 1969, on defensara la geografia com a ciència que pot explicar l’espai A Social Justice and the City 1973…
William Gates
Economia
Electrònica i informàtica
Empresari informàtic nord-americà, conegut com a Bill Gates
.
El 1971 creà la seva primera empresa, Traf-O-Data El 1975 abandonà els estudis a la Universitat de Harvard per a fundar, amb el seu soci Paul Allen, la companyia Microsoft , que presidí del 1982 al 2008, dedicada al desenvolupament de programes per a microordinadors, i que s’ha consolidat com la primera empresa informàtica des del 1980, que llançà el sistema operatiu MS-DOS i, el 1987, el Windows Especialment amb el segon, aconseguí un predomini pràcticament incontestat en el software per als ordinadors personals, cosa que l’ha convertit juntament amb Microsoft en objecte freqüent d’…
jacquard

Esquema d’una màquina jacquard
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que, acoblada a un teler, permet l’evolució independent de cadascun dels fils d’ordit i, així, la reproducció de dibuixos més grans i més complicats que amb la maquineta de lliços.
Consta, fonamentalment, d’una taula la taula d’encolers amb un gran nombre de forats per on passen els encolers i sobre la qual descansen els ganxos , a cadascun dels quals va fermat un encoler De cada encoler poden penjar tantes arcades com vegades sigui repetit el dibuix a l’amplada del teixit, les quals es distribueixen tot a l’ample del teixit per mitjà de la taula d’arcades Cada arcada porta un malló , per on passa un fil d’ordit i, al capdavall, un pes de plom Cada ganxo passa per l’ull d’una agulla horitzontal que una petita molla cuquet manté…