Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Casa Llaudes (Besalú)
Situació La Casa Llaudes o Casa dels Cornellà és una casa senyorial que es troba dins el nucli històrico-monumental de la vila de Besalú, en un extrem de la plaça o antic prat de Sant Pere, antigament dedicada a Santa Fe, davant l’església del monestir de Sant Pere Mapa 257M781 Situació 31TDG752720 Història La família Cornellà, a la baixa edat mitjana, fou una de les més importants de la ciutat de Besalú Tenia l’origen a la població de Cornellà del Terri Segons Manuel Grau, és documentada la branca dels Cornellà de Besalú d’ençà de l’any 1237, quan Pere de Cornellà adquirí la…
Talteüll
Talteüll
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al massís de les Corberes.
Comprèn tota la vall baixa del Verdoble, des del pas de la Vaca, límit amb el Perapertusès Occitània, fins a les gorges del Verdoble poc abans de l’aiguabarreig d’aquest riu amb l’Aglí i un sector del vessant de l’esquerra de la conca baixa del riu de Maurí, al peu del grau de Maurí, al límit amb la Fenolleda, on hi ha els importants masos de les Fredes i de la Devesa El sector oriental comprèn una bona part de la serra de Talteüll 518 m alt, important massa calcària que constitueix una de les branques més meridionals de les Corberes, continuada, vers el N, després de la vall de Vingrau Els…
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la moneda…
residu radioactiu
Emmagatzematge de residus radioactius en compartiments estancs i blindats, a Alemanya
© Fototeca.cat
Física
Producte o substància que resta d’un procés o material nuclear (explosió, central o laboratoris nuclears), després d’haver-ne extret el profit desitjat, i manifesta radioactivitat.
Els residus radioactius poden presentar-se en forma sòlida, líquida, o gasosa i, per tal d’evitar l’ambigüitat que representa classificar-los en residus de baixa, mitjana o alta activitat Car això no ha estat fet de la mateixa manera en tots els països, l’Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA els ha classificats en categories en funció de l’activitat o de la dosi de radiació que emeten Segons la normativa de l’AIEA només els de categoria 1 que són els d’una activitat A ≤10 -6 Ci/m 3 per als líquids, A ≤10 -10 Ci/m 3 per als gasos i una dosi de radiació mesurada a la…
apitxat
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte propi de la zona central del País Valencià, des d’Almenara fins a l’Albufera pel litoral, i fins a la vora esquerra del Xúquer per l’interior.
Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es pronuncia bilabial, oclusiva b o fricativa…
Partit Liberal Democràtic
Política
Partit polític japonès.
Fou fundat el 1955, resultat de la fusió del Partit Liberal i el Partit Democràtic, per tal d’oposar-se al Partit Socialista, que gaudia aquests anys d’una gran popularitat Des de l’any de la fundació fins al 1993 fou ininterrompudament el partit governant i mantingué la majoria al parlament Rebé un fort suport dels EUA, que temia el decantament del Japó vers l’URSS Al final dels anys setanta, començaren a fer-se públics els escàndols derivats de l’estructura clientelar del partit i els vincles amb el món dels negocis El 1993 fou derrotat per primer cop en les eleccions, però el collapse del…
Torre d’en Pega (Riells i Viabrea)
Art romànic
Situació Únic mur que resta de l’antiga casa forta de Busquets, situada al pla, entre Riells i Breda V Buron Es situada al límit del terme de Riells, a l’extrem dels camps del mas Can Pega Les restes de murs són dins un bosc d’alzines abans, des d’aquest castell es devia poder albirar tota la plana de conreus lleugerament inclinada que s’estén pel contraforts del Montseny Mapa 365M781 Situació 31TDG615239 Seguint la carretera que va de Breda a Riells, havent passat el límit de municipi, a mà dreta, una mica abans del mas les Agudes, hi ha Can Pega Uns 150 m abans d’…
Sant Fructuós (Tarragona)
Art romànic
L’església de Sant Fructuós de Tarragona era situada a la part baixa de la ciutat, prop de l’actual plaça de Corsini i de l’antiga basílica del fòrum municipal romà de la ciutat És esmentada en un document de la darreria del segle XI, donat a conèixer per X Sitjes es tracta d’un testament datat el 4 de desembre de 1091 i atorgat pel sacerdot Guillem Geribert, en el qual hi ha notícia que aquest llegà als cenobis de Sant Pau del Camp de Barcelona i a Sancti Fructuosi Tarraconensi un tonell nou amb el vi que contenia, la venda del qual havia de servir per a les obres que es duien a…
Casa forta de la Sala (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Casa forta Ruïnes d’aquest casal, que té adossada l’església de Santa Maria de la Sala ECSA - J Bolòs La casa forta de la Sala és situada al costat de l’església de Santa Maria de la Sala, al sud de la serra de la Sala, prolongació de la de Castelltallat Mapa 35-14 362 Situació 31TCG946305 De la carretera que va a Sant Mateu i a Castelltallat, a 1,5 km del trencall de Sant Mateu, surt a mà dreta un camí carreter, en molt mal estat, que en 2 km porta fins a la Sala JBM La casa forta de la Sala té una planta gairebé…
Casa forta de la Torre dels Moros (Lasquarri)
Art romànic
Situació Els murs d’aquesta fortificació, de planta gairebé quadrada, són al cim d’un petit turó al nord-oest de Lasquarri, envoltats pel bosc ECSA - J Bolòs La fortificació anomenada la Torre dels Moros és situada al nord-oest de la població de Lasquarri, entre el barranc de Solans i el de Salanova, al cim d’un petit turó Mapa 32-11 251 Situació 31TBG948771 Si venim per la carretera de Graus o de Benavarri, no cal arribar al poble de Lasquarri Hem d’agafar la carretera que segueix l’Isàvena, cap a Bonansa Havent fet uns 500 m, quan veiem a mà esquerra una nau que és un garatge, hem d’anar a…