Resultats de la cerca

Format a la Llotja de Barcelona, amplià estudis a París Participà en les exposicions internacionals de belles arts de Barcelona del 1907 i el 1911, i obtingué en aquesta una primera medalla per l’escultura L’alba Residí un quant temps a l’Argentina i a París, on es dedicà preferentment a la pintura, hom diu que dins tendències d’avantguarda Novament a Catalunya, residí als Hostalets de Pierola Anoia, exposà a la Sala Parés de Barcelona 1935 i concorregué, enquadrat en el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera de Barcelona del 1935 i el 1936 amb temes de paisatge de…

Estudià a Barcelona i fou titular de la plaça de metge de Caldes de Montbui Relacionat amb els metges més eminents del seu temps, defensà la teoria de la circulació de la sang de Harvey i fou un dels propulsors de les injeccions intravenoses, la transfusió sanguínia i l’anatomia cardiovascular Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor i catedràtic de la facultat de Medicina de Barcelona 1670-95 Collaborà amb les autoritats municipals en assumptes de sanitat pública i actuà amb abnegació durant les epidèmies És autor de Disputationes urinis 1701, Medica et legalis…

Residia a la ciutat de Iammona Ciutadella És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Magona Maó Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus En la carta, titulada Epistola de Judeis l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci , hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor document de l’…

De pares pagans, rebé el baptisme essent soldat i poc temps després fou iniciat en la vida monàstica per Palamó Fundà, a la Tebaida, el monestir de Tabennesi ~320 el grup de deixebles que s’hi aplegà fou tan nombrós que donà naixença a nou monestirs masculins i a un de femení, els quals constituïren una congregació monàstica La seva obra ha influït notablement tot el monaquisme cristià posterior Els escrits pacomians —conservats en grec, copte, llatí i àrab— se centren en les Regles , les Prescripcions , les Prescripcions i Institucions , les Prescripcions i Sentències i les…

El 1896 s’uní a la Gaelic League, organització per a la difusió de l’irlandès, de la qual edità el seu òrgan oficial El 1908 fundà l’escola bilingüe Scoil Eanna, en la qual intentà potenciar l’irlandès com a llengua de cultura al mateix temps que aplicava mètodes pedagògics moderns Vinculat al nacionalisme independentista dels Irish Volunteers, el 1916 prengué part destacada en la revolta de Pasqua, arran de la qual fou elegit president del govern provisional en fracassar aquesta, fou executat Els seus articles i assaigs polítics, entre els quals destaca The Sovereign People ,…

Fill i successor de Ramir I El 854 envià, en ajuda dels mossàrabs toledans revoltats contra l’emir Muḥammad I, un exèrcit comandat pel comte Gató d’El Bierzo, que fou derrotat en l’anomenada jornada del Guadecelete En el seu temps el regne astur inicià l’expansió al sud de la serralada Cantàbrica, per la Vall del Duero, repoblant Lleó 856, Tui i Astorga El 859 o 860 derrotà el Banū Qasī Mūsā ibn Mūsà ibn Fortun, prop d’Albelda batalla de Clavijo Ocupà aleshores Coria i Talamanca, i el seu fidel, el comte Roderic de Castella, repoblà Amaya 860 L’emir Muḥammad I envià, però, dues…

Inicialment fou deixeble d’al-Ǧubbā'ī a l’escola mutazilita de Bàssora, però el 912 sembla que, a causa d’un diferent criteri sobre la predestinació, deixà l’escola i renegà públicament les seves interpretacions racionalistes, les quals, sostingué, menen a la substitució de la fe per la raó Inicià l’escolàstica ortodoxa de l’islam, defensà l’existència dels atributs divins, definí l' Alcorà com a paraula eterna i increada de Déu i sostingué la responsabilitat divina en els actes humans, els quals, creats per Déu, són acceptats pels homes, fet que els fa mereixedors de premi o de càstig…

Durant la Segona Guerra Mundial participà en la resistència, i al mateix temps s’interessà per la pintura El 1948 anà a París, on s’associà amb pintors com Pierre Dmitrienko i Serge Rezvani, i amb escriptors com Raymond Queneau, amb el qual collaborà en algunes obres conjuntes Els anys cinquanta anà a Tahití, on practicà una pintura d’un figurativisme esquemàtic i totèmic, que desembocà en una abstracció lírica amb freqüents incursions en el geometrisme A partir del 1962, adoptà una pintura abstracta fortament expressiva i allusiva als fetitxes del món concret Entre d’altres,…

El 1738 fou destinat a Menorca —aleshores sota domini britànic—, on en poc temps es familiaritzà amb la llengua del país i, interessat per l’illa, després de documentar-se directament, escriví en forma epistolar, del 1740 al 1742, l’obra The History of the Island of Minorca , primer estudi local menorquí d’història amb consideracions geogràfiques, de flora i de fauna, i del caràcter dels illencs A més de les dues edicions angleses 1752 i 1756 n'hi ha traduccions a l’alemany 1754, al francès 1769 i al castellà Madrid 1781, Maó 1930 També és autor d’un mapa, primer intent científic…

Amic de Nasser des de jove, fou un dels primers membres de l’organització dels oficials lliures que el 1952 provocà la caiguda de la monarquia, i formà part del consell de la revolució A partir de llavors féu una ràpida carrera política fou comandant en cap de les forces armades egípcies i de la RAU 1953-62, comissionat especial de Nasser a Síria 1959-61, vicepresident de la RAU i comandant en cap de les forces de la Lliga Àrab 1964-67 El 1966 es traslladà a Moscou i aconseguí la collaboració militar de l’URSS L’any següent, a causa del fracàs egipci davant les forces israelianes durant el…