Resultats de la cerca

El castell de Mont-roig del Camp, del qual avui dia no resta res, estava bastit en el mateix indret que en l’actualitat ocupa la nova església parroquial de Sant Miquel, construïda durant els segles XIX i XX Aquest castell ocupava, per tant, el centre de la vila, que era emmurallada La menció més antiga de Mont-roig, com un dels límits del Camp de Tarragona, és de l’any 1118, que Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà al bisbe Oleguer la ciutat i Camp de Tarragona Sembla que el primer esment del castell de Mont-roig apareix en l’acta de fundació i dotació del priorat de Sant Miquel d…

Situació Fortificació que corona el turó on s’assenta, als seus peus, el poble homònim ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’una muntanya, damunt del poble de Santa Engràcia, que s’estén al vessant meridional, sota la fortificació Des del cim hi ha una molt bona panoràmica sobre tota la plana de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG244777 Poc després de Talarn, anant cap a la Pobla de Segur, surt a mà esquerra una pista que porta a “Silex de Catalunya” i, després de fer uns 10 km per una pista de terra, al poble de Santa Engràcia També s’hi pot anar des de Salàs, per un…

Situació Ermita situada enmig d’uns prats, que ha sofert algunes modificacions, però que conserva l’absis genuïnament romànic Arxiu Gavín L’ermita de Santa Llúcia és situada enmig d’uns prats als quals s’arriba per un corriol que surt 400 m abans d’arribar al poble de Paüls El recorregut per accedir-hi a través del corriol es fa en uns 10 minuts ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG337963 Història No es coneixen referències documentals sobre aquesta ermita, malgrat que els seus vestigis arquitectònics evidencien el seu origen alt-medieval MLIC Església Aquesta esglesiola, que avui ja…

Situació Restes de la capçalera de la primitiva església romànica, englobades dins ampliacions posteriors, ara totalment en ruïnes ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Cebrià es troben al sud-oest del poble de Salàs, al caire d’un serrat Mapa 33-11252 Situació 31TCG289753 Per anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur, 1 km abans de Salàs, que cal seguir fins al cim del serrat, on hi ha unes torres d’alta tensió, i des d’allí, a peu, per dins el bosc sense camí, cal seguir la carena uns 500 m fins a trobar les ruïnes totalment embardissades…

Situació Antiga església parroquial, amb la capçalera totalment renovada ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Santa Maria és al costat del poble abandonat de Montsor, al sud del perímetre urbà, que forma com una vila closa llevat del costat sud Mapa 33-11252 Situació 31TCG336841 Per a anar-hi amb vehicle cal agafar una pista que surt de la carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí, just al costat de l’estany de Montcortès Després de 4 km s’arriba a una cruïlla, que a l’esquerra porta cap a Peracalç, i a la dreta, en 7 km més de recorregut, arriba a Montsor JAA Història…

Situació Esvelta torre que es dreça sobre la vila closa d’Escaló, perfectament conservada, amb la porta d’accés a més de mitja alçada J Tous Torre situada sobre el poble d’Escaló, al costat del torrent d’Escart S’hi domina tot aquest sector baix de la Vall d’Àneu Davant seu hi havia el monestir de Sant Pere del Burgal Mapa 34-9182 Situació 31TCH486125 Del costat del poble d’Escaló, anant de Llavorsí cap a Esterri d’Àneu, hi ha la pista asfaltada que mena a Escart Aquesta pista passa pel costat de la torre JBM-JJBR Història Les notícies històriques d’aquesta torre es confonen amb…

El lloc de Canals apareix documentat per primera vegada l’any 1083, en què el comte Artau l vengué al monestir de Gerri la vila de Canals, amb el seu cens La vinculació de Canals amb el monestir de Gerri és manifesta l’any 1084, quan Adaltrud, muller d’Isarn Tàtila, donà al monestir una terra i una vinya a l’Espluga de Segur i un moltó a Canals En la butlla del 1164 del papa Alexandre III, es confirma la possessió de la vila de Canals per part del monestir Canals fou un dels llocs de l’abadiat de Gerri motiu de conflictes entre els abats i els comtes de Pallars, que es…

La vila de Bellveí és esmentada l’any 1082 —si bé el castell apareix en la documentació a mitjan segle XI— quan Beatriu donà a Santa Maria de Gerri una terra situada a Belvezin Novament la vila de Belvecinio és citada l’any 1085, com a terme on se situa el castell de Perabruna Pere de Perabruna, en el seu testament datat entre el 1182 i el 1199, deixà a Gerri diverses terres situades a Belvedin Malgrat la forta presència que sembla que tenia el monestir de Gerri a la zona de Bellvei, la jurisdicció del lloc, més concretament de la Pobleta de Bellvei, era dels comtes de Pallars…

El lloc i l’església de Sant Pere de Gavet consten entre els béns suposadament donats a l’abat Ató de Gerri pel comte Isarn i la seva muller, l’any 930, i ratificats en el testament del comte del 953 Els documents que contenen aquestes informacions són els falsos VI i VIII de Gerri , redactats en realitat al final del segle XI El primer esment segur del topònim de Gaveth , situat al terme de Llimiana, és de l’any 1012, en una donació de terres a Llimiana feta pels comtes de Pallars Jussà al monestir de Gerri La comtessa Valença, muller de Ramon V, en data desconeguda féu donació al monestir…

L’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera s’alça en el centre del poble És esmentada per primera vegada en un document del 1025 pel qual els comtes de Barcelona Berenguer Ramon I i Guisla i la comtessa mare Ermessendia venen a Guadall els feus i les franqueses de Sant Vicenç exclòs el castell, incloent-hi sancti felici simul cum subienctis suis ecclesiis idem sancti Cipriani sanctique Johannis Pel que fa al topònim Capraria terra de cabres, apareix per primera vegada en un document del 1037, en la venda d’un alou, consistent en casa i terres dins la vila de Cabrera i altres termes…