Torre d’Escaló (la Guingueta d’Àneu)

Situació

Esvelta torre que es dreça sobre la vila closa d’Escaló, perfectament conservada, amb la porta d’accés a més de mitja alçada.

J. Tous

Torre situada sobre el poble d’Escaló, al costat del torrent d’Escart. S’hi domina tot aquest sector baix de la Vall d’Àneu. Davant seu hi havia el monestir de Sant Pere del Burgal.

Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH486125.

Del costat del poble d’Escaló, anant de Llavorsí cap a Esterri d’Àneu, hi ha la pista asfaltada que mena a Escart. Aquesta pista passa pel costat de la torre. (JBM-JJBR)

Història

Les notícies històriques d’aquesta torre es confonen amb les del lloc d’Escaló, per la qual cosa remetem a l’estudi monogràfic de la vila closa d’Escaló. (CPO)

Torre

Torre de planta circular. Té un diàmetre exterior de 6,8 m. El gruix dels murs és de més d’1 m. L’alçada total és d’uns 14 m. La porta d’entrada és orientada cap a l’est i situada a uns 8 m del sòl exterior. La porta, que fa aproximadament 1 m d’ampla per uns 2 m d’alt, és acabada amb un arc de mig punt format per nombroses petites dovelles de llicorella, col·locades en forma de plec de llibre. En especial, per sota de la porta es poden veure diversos encaixos per a col·locar-hi bigues, a quatre nivells diferents. Per sobre, al costat nord-oest, hi ha dues espitlleres al nivell de la porta i una finestreta uns 2 m més amunt; de fet, aquest costat devia ser el més dèbil. Aquests murs són fets amb pedres poc treballades i petites (per exemple, de 15 cm d’alt per 25 cm de llarg), col·locades d’una manera poc regular; també hi ha algunes lloses planes. Al cim de la construcció es poden veure uns merlets grans; en algun cas l’espai entre merlet i merlet ha estat reomplert.

A 1 m cap a l'oest de la torre hi ha un vall, amb una amplada d’uns 2 m. A la banda oposada, en la petita esplanada que hi ha a l’est de la torre, damunt del poble, segurament hi havia un recinte. De fet, a uns 12,8 m de la torre, descobrim tres filades d’un mur que s’alça sobre la roca i que fa pensar en l’existència d’un recinte quadrangular.

Tot i que és difícil d’assegurar res, per les seves característiques (forma, tipus de porta, etc.), podem proposar una datació de la torre cap al segle XI, bé que no podem rebutjar totalment una data posterior. (JBM-JJBR)

Bibliografia

  • Buron, 1989, pàg. 208.