Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Prozesa Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Juanjo Puigcorbé, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Felipe G de Paco MUNTATGE Anastasi Rinos INTERPRETACIÓ Juanjo Puigcorbé Joan, Alícia Orozco Cristina, Francesc Albiol Pau, Ricard Borràs Torras, Mercè Molina Laura, Josep Maria Loperena el pare, Vicky Peña Helena, Lali Seogorb Neus, Joan Borràs, Carme Elias, Assumpta Serna, Sílvia Munt, Rosa Novell, Pep Fortuny ESTRENA Barcelona, 21051981, Madrid, 27111978 Sinopsi Uns alumnes de l…

Nascut com a secció de l’Agrupació Excursionista de Badalona entitat que posteriorment prengué el nom de Centre Excursionista de Badalona, fou constituït l’any 1938 en plena Guerra Civil Dos anys després tancà les portes, però reprengué l’activitat el 1948, amb la destacada aportació de Ramon Fonollà El 1981 absorbí el club de tennis de taula de la Societat Cultural l’Oliva Gràcies a aquesta unió de forces, s’afilià a la Federació Catalana de Tennis Taula i començà a competir oficialment El 1987 organitzà el Campionat d’Espanya infantil i juvenil L’any 2000 arribà a disputar una fase d’ascens…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Calonge No tingué funcions parroquials i no degué passar de sufragània o de capella rural del lloc de Quadres Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona, senyors del lloc Les primeres notícies del lloc i de l’església corresponen a l’any 1154, quan en la butlla del papa Anastasi IV per la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les possessions confirmades apareix la de Sant Joan de Quadres Quadris , amb la vila i els delmes No es coneix com passà a dependre de la canònica cardonina…

Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern Establí el capítol de canonges 1154 sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’…

L’església parroquial del poble d’Alió és una de les documentades des de més antic al Camp de Tarragona, ja que és esmentada en la butlla que el papa Anastasi IV concedí a l’església de Tarragona el 1154 Tingué en un primer moment consideració de parròquia, però sembla que al segle XIII esdevingué sufragània de Sant Joan de Valls, segurament per la proximitat a aquesta població i pel reduït poblament d’Alió Aquest fet explicaria que no aparegui en la relació d’esglésies que contribuïren a les dècimes papals de 1279-80 L’església d’Alió fou erigida en vicaria perpètua de Valls el 17 de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Barcelona GUIÓ Àngel Casas, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, normal MUNTATGE Anastasi Rinos ESTRENA Barcelona, 15121976 Sinopsi Documental sobre les Dotze Hores de Canet de Mar, que l’estiu del 1975 es titularen Dotze hores de música i follia La convocatòria fou organitzada conjuntament per Pebrots i Zeleste i hi van actuar Jaume Sisa, Barcelona Traction, Jordi Sabatés, Gualberto, Fusioon, Iceberg, Lole i Manuel, Pau Riba, Orquestra Mirasol, Ia & Batiste, Companyia Elèctrica Dharma, Maria del Mar Bonet i l’Orquestra Plateria…

El petit nucli d’Amorós és situat vers el sud-est del poble de Sant Guim de Freixenet El lloc fou conquerit a mitjan segle XI i l’any 1064 ja apareix la primera referència al seu castell, quan els esposos Ramon de Bolxadors i Ermessenda l’infeudaren a Ramon Castellar l’origen de la seva església, dedicada a sant Cosme i sant Damià, s’ha de situar també dins l’onzena centúria Fou una capella sufragània de la parròquia de Sant Pere de Sant Domí, la qual és ja esmentada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII Quan l’any 1120 el castell d’Amorós fou donat a la canònica…

L’antiga església parroquial de Sant Joan del Consell, també dita de Lledó, avui desapareguda, era situada al terme de la quadra del Vilar del Baró Aquesta església, juntament amb la del Codony, eren les dues parròquies que existien en aquella contrada a mitjan segle XII, ja que figuren esmentades en la butlla que el papa Anastasi IV atorgà a l’església de Tarragona el 1154 concretament, en el text de la butlla, l’església que tractem figura esmentada com a ecclesiam Sancti Iohannis de Concilio De ben segur, així com l’església de Sant Pere del Codony eclesiàsticament tingué…

El lloc de Riudoms és conegut des de l’any 1150, en què el príncep Robert d’Aguiló, la seva esposa Agnès i llur fill Guillem feren donació a Guerau Pere, als seus germans i als seus fills del lloc de Riudoms perquè hi bastissin un castell Aquesta primera donació de Riudoms no degué reeixir, ja que el mateix príncep Robert l’any següent feu una nova infeudació de l’indret, ara a Arnau de Palomar Tot seguit es degué aixecar l’església parroquial de Sant Jaume, que ja és esmentada en la butlla del papa Anastasi IV del 25 de març de l’any 1154 i de nou en la butlla del papa Celestí…

El lloc de la Nou és documentat des de l’inici del segle XI Un dels primers esments es troba en una escriptura datada l’any 1011 quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ”, com a afrontació territorial del castell d’Albinyana L’església de Santa Magdalena de la Nou, com també la d’Altafulla, havia depès a l’inici del segle XII de l’única parròquia de la contrada, la de Tamatit, que és citada en la butlla que el papa Anastasi II atorgà l’any 1154 a l’església de Tarragona Posteriorment, en un any imprecís entre el 1154 i el 1194, l’església parroquial d’Altafulla nasqué en…