Resultats de la cerca

Aquesta acceleració, que no sempre comporta la presència del terme italià, és un procediment conclusiu que precipita el final i alhora el converteix en el punt climàcic L' stretto , també anomenat stretta en catala ’estreta', és característic dels finals collectius d’actes operístics WA Mozart Les noces de Fígaro , KV 492, final de l’acte 2n, Prestissimo , en particular d’obres italianes G Rossini El barber de Sevilla , final de l’acte 1r, però també és present en la música instrumental L van Beethoven Simfonia núm 5 , opus 67, IV Allegro B Britten Sinfonietta , opus 1,…

Estudià llengua i literatura romàniques i piano a Nova York Després d’una primera experiència professional com a mestra d’ensenyament secundari, decidí dedicar-se exclusivament a la música El 1959 guanyà un concurs convocat pel Metropolitan de Nova York Debutà al Carnegie Hall i posteriorment cantà al Metropolitan, si bé en un començament interpretà papers curts Es traslladà a Europa, on entre el 1963 i el 1968 interpretà primers papers a Viena, Frankfurt i Berlín, entre altres ciutats Aviat es consagrà com a destacada soprano lírica, combinant el repertori clàssic i romàntic Mozart, Verdi,…

La seva mare, professora de cant, l’inicià en aquesta disciplina Més endavant prosseguí els seus estudis al conservatori de la seva ciutat natal, ampliant-los després a Milà amb Giulietta Simionato S’integrà a la companyia de l’Òpera de Tbilisi, on cantà un dels seus papers predilectes, el titular del Boris Godunov , de Musorgskij, que ha interpretat posteriorment amb èxit als principals teatres del món Debutà el 1984 a la Scala en el paper de Ramfis d' Aïda , i el 1989, al Metropolitan de Nova York com el Basilio d' El barber de Sevilla , de Rossini Sota la direcció de Karajan…

Estudià música al Hunter College de la seva ciutat natal i el 1942 fou contractada a la New Opera Company, amb la qual debutà Del 1944 al 1974 actuà regularment al Metropolitan, on destacà en un repertori variat, des de WA Mozart fins a B Britten, passant per G Verdi, R Wagner, R Strauss i S Barber, entre d’altres Entre el 1953 i el 1961 cantà a Bayreuth Estrenà diverses òperes d’autors del segle XX a Amèrica i Europa i protagonitzà nombrosos enregistraments fonogràfics A la meitat dels anys setanta, la seva presència als escenaris es feu menys freqüent Continuà interpretant petits papers,…

Estudià al Liceo Musicale de Torí, a Gènova amb C Sivori i, posteriorment, a Viena amb Eusebius Mandyczewski El 1889 inicià la seva carrera com a concertista a Leipzig De nou a Itàlia, impartí classes de contrapunt a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma fins el 1919, que emigrà als Estats Units S’establí a Nova York i esdevingué professor de violí al David Mannes Music School A partir del 1924 ensenyà composició a l’Institut Curtis de Filadèlfia Entre els seus alumnes cal esmentar figures tan importants com Gian Carlo Menotti, Nino Rota, Samuel Barber i Lukas Foss El seu catàleg…

Començà la seva formació musical amb el seu pare i el 1879 es traslladà a Madrid per perfeccionar estudis de cant a l’Escuela Nacional de Música Alumna destacada, guanyà el premi de cant instituït per la cantant Cristina Nilsson El 1884 debutà al Teatro Real de Madrid amb El barber de Sevilla , de G Rossini La seva actuació fou un èxit complet i la crítica li dedicà molts elogis Cantà en diversos teatres de França i Itàlia i el 1889 l’empresari del Gran Teatre del Liceu Albert Bernís la contractà per a actuar a Barcelona amb l’òpera Lucia de Lammermoor , de G Donizetti A partir d…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1977 obtingué el diploma en cant Debutà amb El barber de Sevilla al Gran Teatre del Liceu la temporada 1980-81, després d’haver guanyat diversos premis en concursos com ara el Francesc Viñas Poc després de la seva actuació a Barcelona, es presentà al Teatro alla Scala de Milà i feu una gira pel Japó amb la companyia dteatre italià El 1988 participà en un concert a Madrid amb motiu del 50è aniversari de la reina Sofia d’Espanya Ha actuat sovint al Liceu i el 1997 cantà al Teatro Real de Madrid Divinas palabras , d’A García Abril El 2000…

El seu pare, compositor i professor del Conservatori de Parma, li ensenyà les primeres nocions de música Posteriorment les amplià al Conservatori de Milà, d’on fou nomenat professor el 1932 El 1941, i després d’una intensa activitat com a organista, inicià la seva carrera com a director d’orquestra Després d’una temporada al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Melbourne 1950-51, fou convidat a dirigir formacions orquestrals d’arreu d’Europa, fins que tornà a Itàlia, on dirigí l’Òpera de Gènova 1957-60 Més tard passà a Estrasburg, on, entre el 1964 i el 1972, dirigí l’Orquestra Municipal…

Fundat el 1968, debutà l’any següent a Marlboro Vermont Ha estat integrat per Donald Weilerstein 1969-89 i William Preucil des del 1989, primer violí Peter Salaff, segon violí Martha Strongin-Katz 1969-80, Atar Arad 1980-89 i James Dunham des del 1989, viola, i Paul Katz, violoncel Fou quartet resident a l’Institut de Música de Cleveland en 1969-71 -d’aquí el seu nom- i aquest darrer any entrà com a conjunt resident a la Universitat de Buffalo El seu repertori alternava les obres dels segles XVIII i XIX amb obres de compositors del XX, com Ch Ives o S Barber El 1985 estrenà el…

De família de pintors, escriptors —com el seu pare, Sergej Vladimirovič Mikhalkov — i cineastes —com el seu germà Andrej Mikhalkov-Končalovskij —, treballà inicialment com a actor, faceta que ha continuat conreant al llarg de la seva carrera interpretant, sovint, pellícules dirigides per ell mateix, entre d'altres, Raba l’ubvi ' ‘L’esclava de l’amor’, 1975, Mekhaničeskoje Pianino ‘La pianola mecànica’, 1977, P'at Večerov ‘Cinc vetllades’, 1978, Neskolko dnej iz Žizni Oblomova ‘Alguns dies en la vida d’Oblomov’, 1978-79, Occi Ciorni ‘Ulls negres’, 1987, Urga 1991, Otomlionnye solntsem ‘Sol…