Resultats de la cerca

Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre 1970-73 Cofundadora i actriu d’ Els Comediants 1971, el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure , on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider 1989, de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó el monòleg No havies d’haver vingut 1991, de Feliu Formosa Desig 1991, de Josep Maria Benet i…

Cursà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, i molt aviat se situà com un dels primers actors en l’escena catalana, en produccions del TNC, del Teatre Lliure del qual forma part des del 2002 i d’altres Debutà com a professional a Tàlem , de Sergi Belbel 1990, sota la direcció del qual actuà també a La filla del mar , d’Àngel Guimerà 1991, premi de l’AADC Altres muntatges remarcables són  El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare direcció de Calixto Bieito, 1991  Lo desengany , de Francesc Fontanella direcció de…

Vida Fill de l’actor i cantant Manuel Gas i nebot de Mario Cabré, destaca en totes les facetes artístiques que emprèn teatre, cinema, doblatge, i també com a actor, director i escriptor Debutà com a actor a set anys al costat del seu pare en Los agentes del Quinto Grupo 1954, Ricard Gascon, i després participà com a secundari en títols com El hombre oculto 1970, Alfonso Ungría Las largas vacaciones del 36 1975, Jaime Camino, Cambio de sexo 1976, Vicente Aranda La cripta 1981, Cayetano del Real El placer de matar 1987, Félix Rotaeta, en què també fou coautor del guió, i El llarg…

Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a…

Llicenciat en lletres Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn 1965, sobre texts dels segles XV i XVI i Cella 44 1970 sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix , 1967, l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral 1971 i l’assaig El gest i la paraula Assaigs 1969-2001 2022 Ha traduït poesia de…

L’origen del gènere està marcat per la influència de la ballad opera anglesa, com és el cas de The Beggar’s Opera 'L’òpera del captaire', 1728, de John Gay i JC Pepusch, representada a Alemanya al principi del segle XVIII La traducció i representació d’una altra ballad opera , The Devil to Pay 1731, de Charles Coffey, interpretada a Berlín el 1743, influí encara més en el naixent singspiel La reelaboració de la música d’aquesta obra realitzada per Johann Georg Standfuss per a oferir-la a Leipzig el 1752, on obtingué un èxit immens, impulsà la presentació d’obres semblants efectuades per…

És difícil, fins i tot, delimitar una frontera precisa entre teatre musical i teatre exclusivament parlat, perquè la música ha tingut sempre un paper essencial en multitud de manifestacions teatrals des de l’antiguitat Ha estat un element fonamental en diferents gèneres dramàtics com l' òpera , l' opereta , el ballet, la comèdia musical , la sarsuela o el singspiel , però la seva importància no ha estat menor en altres gèneres com la comédie-ballet , la masque o els drames religiosos En el teatre en prosa, així mateix, la utilització de fragments musicals ha estat i és habitual La música…

Trajectòria Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, els anys 1976-78 cursà iniciació i pràctica dels llenguatges audiovisuals a l’ Institut del Teatre , a la secció de vídeo del qual treballà com a professora becada el curs 1978-79 i com a professora contractada de la secció de vídeo i interpretació Molt posteriorment 2001-16 també hi impartí direcció i interpretació Es formà en direcció teatral en 1981-85 com a ajudant en muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual, entre d’altres  Fulgor i mort de Joaquín Murieta , El misantrop , L’…

Vida Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912 No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició Estudià a Hamburg amb E Behm i M Loewengard, que l’instruïren en piano i composició El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del 1914, dirigí…

Vida i obra Estudià filologia hispànica La seva carrera acadèmica es desenvolupà a la Universitat de València fou vicedegà 1986-87 i degà 1987-89 de la Facultat de Filologia, director del Departament de Filologia Espanyola 1992-95, director del Servei de Biblioteques i Documentació 2002-06 i vicerector de Cultura 2010-11 Com a autor teatral, la seva obra és escrita en collaboració amb el seu germà Rodolf Sirera , amb el qual fundà el grup El Rogle 1972-77, i s’inicià amb Homenatge a Florentí Monfort 1972 i amb una àmplia trilogia sobre la realitat social i política del País…