Resultats de la cerca

Vida Participà en companyies de teatre d’afeccionats fins que fou contractada per l’empresari Ignasi F Iquino Debutà professionalment com a actriu de repartiment en la comèdia Manolo ante el peligro 1951, que es representà al teatre Talía amb Josep Sazatornil com a cap de cartell Posteriorment, treballà amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i Pepita Serrador, i començà a combinar aquesta activitat amb el cinema, participant en petits papers a Dulce nombre 1951, Enrique Gómez i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Actuà en dues obres molt populars al costat de Joan Capri, Romeo de cinc a…

Vida A tretze anys entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, a les ordres del llavors muntador Antonio Isasi-Isasmendi, amb films del mateix Iquino com El tambor del Bruch 1947-48 i de Jerónimo Mihura com En un rincón de España 1948 i Mi adorado Juan 1949 El 1956 obtingué el títol de muntador en cap i es convertí en un dels tècnics catalans més prolífics i eficients de l’època Muntà la majoria de films del seu mestre, que aleshores ja era director, Isasi-Isasmendi La huida 1955 Rapsodia de sangre 1956-57 La mentira tiene cabellos rojos 1960 Tierra de todos 1961 Las Vegas…

Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema  1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder de l’escultura…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Institut del Cinema Català Joan Anton González, Barcelona, Sogedasa Madrid, Tanaïs Com, France 3, SFP i Canal + França, Continental Filmes i RTP Portugal ARGUMENT La novella homònima d’Eduardo Mendoza en castellà, 1986 en català, 2000 GUIÓ MCamus, Gustau Hernández, Ester Cases, Olivier Rolin FOTOGRAFIA Acacio de Almeida Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Rafael Palmero MUNTATGE José María Biurrún MÚSICA Jean-Marie Sénia SO Adrien Nataff so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Olivier Martínez Onofre Bouvila, Emma Suárez…

Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i paralímpiques de…

Filla de l’editor Josep Vergés , es llicencià en història de l’art per les universitats de Barcelona i la Sorbona, i al principi dels anys setanta inicià una prolífica activitat publicitària i com a guionista S’introduí en el cinema el 1978 com a secretària de rodatge i ajudant de direcció de Vicente Aranda, Josep Anton Salgot, Francesc Betriu, Josep Joan Bigas Luna i Agustí Villaronga Coguionista d’ Un parell d’ous 1984, de Francesc Bellmunt , el 1989 dirigí el llargmetratge Boom Boom , que obtingué el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1990 i el premi Goya…

Vida S’inicià al teatre amateur a tretze anys Es matriculà a l’Institut del Teatre, on participà en el grup Cátaros, si bé l’abandonà al primer curs quan se li presentà una substitució a La noche de los asesinos 1968 al costat de Juan Diego i Emma Cohen S’installà a Madrid i treballà en dues obres d’Ana Diosdado Olvida los tambores i Usted también podrá disfrutar de ella A la dècada del 1970 combinà teatre, televisió, doblatge posant la veu a Diane Keaton o Leslie Ann Warren i cinema en debutar en petits papers en films com A un Dios desconocido 1977, Jaime Chávarri i El crimen de Cuenca…

El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de tots ells…

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…

Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall  i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…