Resultats de la cerca

Comprèn el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, l’Alta i la Baixa Cerdanya i zones limítrofes de l’Alt Urgell, del Ripollès, de la Garrotxa i de l’Alt Empordà, la Fenolleda, el Perapertusès, part del Termenès i del Narbonès, el Donasà, el País de Saut i el Sabartès Fou dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, feu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l’obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions És el més dens dels atles lingüístics catalans 382 localitats, mentre que el qüestionari és dels més breus L’obra presenta uns…

Aquesta església és la parròquia del petit poble de Conòsols, situat a l’extrem sud-oest de la Fenolleda, al curs superior de l’Aigueta, afluent de l’Aude El temple actual, una construcció del segle XIX, és a l’entrada de l’agrupament de cases L’emplaçament primitiu d’aquesta església, on hi havia hagut el temple medieval, cal buscar-lo una cinquantena de metres més al NE, a l’indret on hi ha el cementiri Això es desprèn d’un plànol del segle XVIII, on les parcelles que són al N del cementiri són designades amb un topònim revelador “Tras la Glèisa” Les referències documentals…

Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i Fenolleda L’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de…

Situació Aspecte general d’aquest excepcional monument sobre l’Aglí ECSA - A Roura Arcades del pont central sobre el riu, obrades en època medieval segles XIII-XIV ECSA - A Roura Aquest aqüeducte sobre l’Aglí és un monument excepcional de la Fenolleda, sens dubte el més important del municipi d’Ancinhan Es troba a poca distància al N del poble Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 46′57″ N - Long 2° 30′57″ E Per a arribar-hi des d’Ancinhan, cal agafar la carretera D-619 que es dirigeix a Sant Pau de Fenolhet, i havent fet un recorregut de menys de 500 m, ja veurem l’aqüeducte a mà dreta…

És situat a l’alta vall de l’Aglí entre la línia de crestes de les Corberes, límit amb el Perapertusès la Quilha, 964 m alt Lo Pla de Sant Pau, 915 m Roc Serret, 969 m, fendida per l’Aglí a través de les gorges de Galamús on hi ha el santuari de Sant Antoni de Galamús , i la serra de l’Esquerda collada de Ventafarina, 664 m alt coll de l’Esquerda, 480 m coll de Portelh, 430 m, fendida també per l’Aglí a través de les gorges de la Fou on hi ha una font d’aigua termal i un antic establiment de banys L’agricultura és fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural de la zona de vi de…

Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…

Presentació geogràfica El Perapertusès és una comarca del Llenguadoc Occitània situada al NE de la Fenolleda i centrada en l’antic castell de Pèirapertusa La comarca té uns 300 km 2 i comprèn dotze municipis, el més important dels quals és Tuissan, a l’E El Perapertusès limita al N amb una cadena muntanyosa que té cims de més de 900 m, franquejada pels colls de Linars, de La Redolada, de Prat, de Coissan, d’Amiel i d’Extrema Limita a l’E i el SE, mitjançant les Corberes, amb el Rosselló, des del Pas de la Vaca 225 m, sobre el Verdoble, fins als Ròcs Negres, més enllà del pic de…

Fill de Guifré I el Pelós , a qui succeí en el comtat de Cerdanya i en els pagus annexos de Berguedà, Conflent, Fenolleda i Capcir i en les possessions del Vallespir Succeí al seu oncle Radulf en el comtat de Besalú, potser com a resultat d’un acord amb els comtes de Barcelona Guifré II i Sunyer amb els quals estigué en bona relació, perquè el segon succeís al primer sembla que Miró, a més, rebé en compensació el Ripollès, que, tot i ser del comtat d’Osona, ja li pertanyia el 913 Es casà amb Ava , probablement de Ribagorça, amb qui tingué quatre fills Sunifred , Guifré , Oliba i…

Comprèn tota la vall baixa del Verdoble, des del pas de la Vaca, límit amb el Perapertusès Occitània, fins a les gorges del Verdoble poc abans de l’aiguabarreig d’aquest riu amb l’Aglí i un sector del vessant de l’esquerra de la conca baixa del riu de Maurí, al peu del grau de Maurí, al límit amb la Fenolleda, on hi ha els importants masos de les Fredes i de la Devesa El sector oriental comprèn una bona part de la serra de Talteüll 518 m alt, important massa calcària que constitueix una de les branques més meridionals de les Corberes, continuada, vers el N, després de la vall de Vingrau Els…

Comprenia les vegueries de Rosselló amb la sotsvegueria de Vallespir, de Vilafranca de Conflent amb la sotsvegueria de Capcir i la nova de Cerdanya centrada a Sallagosa El 1790, juntament amb la major part de l’antiga vegueria llenguadociana de Fenolleda, constituí el nou departament dels Pirineus Orientals, el qual, malgrat tot, ha conservat popularment, i fins a un cert punt oficialment, el nom del Rosselló Intendents de la província del Rosselló Charles Macqueron 1660-1669 Étienne Carlier 1670-1676 Germain de Beaulieu 1676-1681 Ramon de Trobat i Vinye s Perpinyà 1681-1698 Étienne de Ponts…