Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
L’alta organització i l’estructura de la societat noble del Solsonès
Art romànic
Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…
carreratge
Història del dret
Als Països Catalans, als segles XIV i XV, dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d’una població reial i n’adquiria el veïnatge i el dret als seus privilegis.
Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers…
Constitucions i altres drets de Catalunya
Dret
Compilació oficial dels texts legals (usatges, constitucions, capítols, actes de cort i pragmàtiques) del Principat de Catalunya, impresa a Barcelona en 1588-89 i el 1704 (i en facsímil el 1904 i el 1973).
La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta també de tres…
Castellbò
Vista aèria de Castellbò
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la dreta de l’aiguabarreig de les rieres de Carmeniu, d’Albet i de Solanell, a la sortida de l’alta vall de Castellbò, damunt un antic camí entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
L’església parroquial, que té un notable portal gòtic amb una porta clavejetada, fou l’antiga collegiata de Castellbò Hi ha nombroses cases moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del s XIX que conserven elements gòtics La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbò el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbò , una de les demarcacions del vescomtat, centre del vescomtat de Castellbò El 1146 rebé del vescomte Arnau la carta de franquesa Fins al començament del s XX formà un petit municipi…
règim de pragmàtica
Història
Sistema electoral establert a Mallorca per la pragmàtica sanció del governador Hug d’Anglesola del 10 de juny de 1398 pel qual es refonia en un sol organisme el Gran i General Consell i el consell del sindicat forà i s’establia com a base de la representació ciutadana la parròquia sobre la qual requeia el poder durant un any per torn entre les cinc en què estava dividida la ciutat.
El nombre dels consellers era reduït de 124 a 93 9 de l’estament militar i 18 de cadascun dels estaments de ciutadans, mercaders inclosos els notaris i menestrals i 30 representants de les viles foranes Els electors eren trets a sort entre els presents de la parròquia a la qual requeia el govern, i els candidats elegits per aquests eren votats per majoria pel sistema de faves blanques i negres Els nous consellers elegien, el dia de sant Tomàs 21 de desembre, els jurats per un intricat sistema, mescla de sorteig i de votació entre els diversos estaments Revocat el règim de pragmàtica per ordre…
Anna Maria Saludes i Amat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Traductora.
Filla de republicans exiliats, tornà a Catalunya amb dos anys Es formà en llengües romàniques El 1974 s’establí a Itàlia, primer a Nàpols, on treballà a la universitat com a professora de castellà, i més tard ensenyà llengua i literatura catalanes a les universitats de Florència i Pisa Reconeguda especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, durant quatre dècades traduí a l’italià la seva obra També és autora de la traducció italiana de les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit 1990, i el 2003, juntament amb Anna Baggiani, de la Doctrina pueril de Ramon Llull També treballà en l’edició de…
Sant Llorenç del Pinell de Brai
Art romànic
El lloc del Pinell és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers des d’aleshores restà subjectat a la comanda templera de Miravet La repoblació de l’indret fou un xic més tardana El 1198 el preceptor de Miravet concedí una carta de poblament i franquesa al Pinell Aquest intent de repoblació, però, no prosperà i uns anys després, el 1207, el preceptor de Ribera, Bernat de les Gunyoles, expengué una nova carta de població L’església parroquial, dedicada a sant Llorenç, surt esmentada en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280…
el Palamó
Vila (palamoners; 72 m alt.) del municipi d’Alacant (Alacantí), al N de la ciutat, al sector occidental on acaba l’horta d’Alacant.
Abans regava amb la fillola de Vilafranquesa, a partir del braçal de l’Alfàs pantà de Tibi actualment hi passa un canal de Riegos de Levante L’església parroquial Sant Josep fou bastida en 1778-86 el primitiu edifici, acabat el 1676, s’ensorrà el 1778 A la sortida de la població hi ha l’ermita de Sant Antoni Té una certa tradició l’estiueig El lloc, que formava part del terme general d’Alacant el 1490, fou adquirit al s XVI per Pere Franquesa i Esteve, comte de Vilallonga, i al s XVII prengué el nom dels seus senyors, els comtes de Vilafranquesa els comtes de Vilallonga…
Electra
Mitologia
Filla d’Agamèmnon i Clitemnestra.
Maltractada per Egist, amant de la mare i assassí d’Agamèmnon, fou casada amb un neci Segons unes altres versions, fou feta presonera a Micenes o fou casada amb uns altres homes Orestes, el seu germà, salvat de la mort gràcies a ella quan era un infant, tornà a casa i la reconegué Tots dos germans prepararen aleshores la mort de la parella adúltera Consumada la venjança, Electra continuà al costat del germà, perseguit per les fúries Electra representa la tendresa humana i alhora és l’exponent màxim de la lluita entre l’amor i l’odi El mite apareix fixat en les tragèdies Les Coèfores d’Èsquil…
Schwyz
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa.
La capital és Schwyz 13 100 h est 1993 S'estén entre el sector oriental del llac dels Quatre Cantons i el de Zuric, a la zona dels Prealps de Glaris, amb altituds que solament al SE superen els 2 000 m La població 130,5 h/km 2 1994 és de llengua germànica i en gran majoria 92% catòlica La seva riquesa bàsica és la ramaderia bovina, raça ben coneguda que porta el seu nom També té importància el turisme Comunitat lliure de pagesos a l’edat mitjana amb Landsgemeinde o assemblea comunal sota els senyors d’Habsburg, el 1240 li fou atorgada carta de franquesa per Frederic II El 1291…