Resultats de la cerca

El 1962 es graduà a la Universitat Hebrea de Jerusalem, on obtingué el master en bioquímica el 1964, i el 1968 es doctorà en cristallografia de raigs X a l’Institut Weizmann de Rehovot Israel Posteriorment, anà als EUA on feu estudis postdoctorals a l’Institut Mellon de Pittsburgh 1969 i al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1970 Aquest any retornà a l’Institut Weizmann, on ha desenvolupat la seva tasca científica i ha ocupat diversos càrrecs directius en els àmbits de biologia i química estructural i molecular Ha estat també docent a la Universitat Ben Gurion de…

Serví a l’exèrcit del 1971 al 1975, i el 1973 participà en la guerra del Yom Kippūr Treballà fins el 1988 com a guionista i presentador a la ràdio pública, feina que interrompé en el període 1976-79 per a estudiar filosofia i art dramàtic a la Universitat Hebrea de Jerusalem El 1982 publicà Du-Krav “Duel’, el primer llibre de narrativa infantil i juvenil, gènere que ha continuat conreant amb un notable èxit, i l’any següent, Hiuch Ha-Gedi “El somriure de l’anyell’ Seguiren Ayien Erech Ahava “Vegeu al darrere amor’, 1986, Sefer Ha-Dikduk Ha-Pnimi “La gramàtica interior’, 1991, Yesh Yeladim Zig…

Es llicencià en filosofia i en literatura per la Universitat Hebrea de Jerusalem 1963, i posteriorment per la Universitat d’Oxford Serví de manera intermitent l’exèrcit entre els anys 1958-73 La seva obra té com a eix central la crítica de la societat israeliana sorgida de la diàspora i del sionisme , en la qual emfasitza la distància entre els ideals associats a la creació de l’estat d’Israel i una realitat decebedora, tant des del punt de vista de l’estat de guerra crònica amb els palestins com de les tensions entre els individus i una societat fortament ideologitzada Aquest…

Estudià política, filosofia i economia al Christ Church College d’Oxford, on es graduà el 1971 Es doctorà en filosofia islàmica a Harvard el 1978, any en què retornà a Cisjordània, on exercí la docència a les universitats de Birzeit i Hebrea de Jerusalem Professor i president de la Universitat d’Al-Quds, com a representant de l’OAP a Jerusalem, el 1987 es mostrà partidari que els palestins reconeguessin l’estat d’Israel i de la creació d’un estat binacional israelianopalestí Interlocutor dels israelians, patí l’hostilitat d’alguns sectors palestins, que l’expulsaren…

De família de rabins, el 1935 es traslladà a Paris, on cursà dret i estudis rabínics Actiu en la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou advocat i jutge al tribunal d’apellació d’Alger 1945 - 1947, l’any 1948 obtingué el doctorat en dret internacional a la Universitat de Paris L’any 1958 s’installà a Jerusalem i esdevingué un actiu propagador de la causa sionista Fou conseller del president  David Ben Gurion , 1959-1963 per a la integració dels jueus procedents dels països islàmics i per a les relacions entre les diverses comunitats de l’estat d’…

Fou enviat per Cir, amb Josuè, gran sacerdot, a restaurar el temple de Jerusalem 538 aC Les genealogies de Mateu i de Lluc el presenten com a descendent de David i avantpassat de Jesús

Emigrat als EUA 1914-32, hi fou professor a l’Hebrew Union College de Cincinnati i al Jewish Institute of Religion Nova York Des del 1949 fou catedràtic de literatura hebrea moderna a la Universitat Hebrea de Jerusalem És autor de Modern Hebrew Literature Trends and Values 1959, de poesies i de nombroses traduccions

Segons la Bíblia, a més d’home de govern fou poeta i compilador de proverbis, i emprengué, seguint els consells d’Isaïes, la reforma religiosa vers el monoteisme nacionalista per tal de salvar Judà del poder estranger Refeu l’economia, fortificà militarment Jerusalem i oscillà entre l’aliança amb Assíria, primer, i amb Egipte, després, per alliberar-se del domini assiri

Entrà a la cort del rei Saül, segons unes tradicions, per la seva habilitat musical o bé, segons unes altres, per la seva victòria sobre Goliat però, tot i haver-se casat amb Milkà, filla del rei, hagué de fugir per la gelosia d’aquest vagà durant anys per les muntanyes de Judà i entrà temporalment fins i tot al servei dels filisteus Sabé guanyar-se la confiança de les tribus del sud, que a la mort de Saül el proclamaren rei de Judà a Hebron ~1010 aC, i a la fi d’una veritable guerra civil, en eliminar Isbaal, fill i successor de Saül, aconseguí d’ésser reconegut també per les tribus del nord…

Director, des del 1965, de l’École Biblique et Archéologique Française de Jérusalem Fou també director de la “Revue Biblique” Entre les seves obres cal esmentar Les épîtres de la captivité de saint Paul 1949, L’Évangile de saint Matthieu 1950, Les grottes de Murabba'ât 1961, sobre les descobertes de la mar Morta, Synopse des quatre Évangiles 1965 i Exégèse et théologie 3 volums, 1961-68, recull d’articles i recensions