Resultats de la cerca

Estudià a les universitats de Cervera 1830-35 i de Bolonya 1836-39, on es doctorà en dret canònic i civil, i fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1853 Ingressà a Montserrat 1867, on prengué el nom de Leandre, i el 1889 fou nomenat vicari general de l’abadia nullius de Sant Nicolau i Sant Benet de Mònaco, erigida com a primer pas per a la constitució d’una diòcesi independent de la de Niça Traduí al castellà les Memorie storiche dell’Australia , del bisbe Rosendo Salvado 1853, i, en collaboració amb Josep Morgades i Gili, Il protestantesimo e la regola di fede 1854 i el Catechismo…

Juntament amb Francesc de Paula Vallet, Antoni Maria de Barcelona, Miquel d’Esplugues, Joan B Solervicens i altres, aconseguiren un moviment de solidaritat econòmica que permeté la creació d’impremta pròpia Posteriorment en foren també directors Jaume Ruiz i Manent i Fèlix Millet i Maristany, amb el suport de Josep M Ruiz i Hebrard Molt influït pel partit Unió Democràtica de Catalunya i per la Federació de Joves Cristians, en foren redactors i collaboradors destacats Joaquim Civera, Maurici Serrahima, Magí Valls, Lluís Jordà, Josep M Ràfols, Josep M Salvà, Narcís de Carreras, ANavarro, Pere…

Fruit d’una exigència religiosa, es dóna en totes les formes de religiositat Dins el cristianisme, la seva pràctica, limitada en un principi al món monacal, s’estengué a tota la vida de l’Església Es pot exercir mitjançant el tracte personal, que exigeix la manifestació de la pròpia consciència, o per escrit, en forma de cartes i àdhuc de tractats, de caire més general Entre aquests últims, a la península Ibèrica es destaquen el Libellus de Institutione Virginum s IV, de Leandre de Sevilla, els Confesionalia medievals, substituïts més tard per l’accent més personalista de la…

Llicenciat en història de l’art, els seus treballs foren exposats al centre Pompidou París, a l’ICA Londres, al CARS Madrid, al Knighting Factory Nova York, a l’Armory Show Nova York, al ZKM Karlsruhe, al Transmediale Berlín i als festivals Video i Multimedia de Casablanca, Marsella, Utrecht, Londres, Palerm, Tolosa, Montreal, Milà i Arco, entre d’altres Amb les peces La noche 17081994 i Minnesota 1943 guanyà el Festival de vídeo de Vitòria-Gasteiz dels anys 1995 i 1996, respectivament El 1998 participà en l’edició del Sonar Hom li atorgà el premi Ciutat de Barcelona d’arts plàstiques 2002…

Història De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo per a resoldre certs afers eclesiàstics Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo talment és com signen uns quants bisbes del segle VII La diòcesi…

Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia germana de Leandre i Isidor de Sevilla Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron 573, amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, collaboració que fou més estreta a la mort d' Ermenegild 585 Combaté contra els francs a la Septimània ~585-586 i recuperà Carcassona A la mort de Leovigild accedí al tron El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot Això fou proclamat solemnement en el…

Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad , adquirit…

Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del Carme Exposà a Lleida,…

Estudià Filologia Catalana a l’Estudi General de Lleida i realitzà també un màster en Lingüística Aplicada Catalana Començà a escriure a la revista de la universitat, Tirant al blanc , i formà part del consell redactor La seva primera novella, Racó de món , es publicà l’any 2000 i el feu mereixedor del premi Vila d’Ascó de Narrativa Ha continuat publicant novelles, la majoria de les quals amb un rerefons històric El color del crepuscle 2001 premi Leandre Colomer de novella històrica de Catalunya, O rei o res 2002 finalista del premi Nèstor Luján de novella històrica, Ànima de…

S'ha encarregat de l’organització de tres simposis a Barcelona 1979, 1980 i 1985 i publica monografies des del 1988, la collecció Història de la moneda catalana 3 volums entre 1990 i 1999 i l’anuari Acta Numismàtica fundada el 1971