Resultats de la cerca

Antiga parròquia rural situada dalt la serra del Far o del Corredor, que és un sector de la Serralada Litoral És la part més alta i septentrional del terme, al peu de la pista que va del coll de Can Bordoi, en la carretera de Llinars a Mataró, al santuari del Corredor Es troba prop de Can Guinart, i l’edifici actual és d’estil gòtic tardà refet al segle XVI o a l’inici del XVII, de planta de creu llatina i un massís campanar adossat a la façana La documentació més antiga l’anomena Sant Andreu de Bona conjuncta entre el 1164 i avançat el segle XVI, i del Far o d’Alfar del 1630 en…

Fou un dels fundadors de la secció de bàsquet del Círcol Catòlic de Badalona 1941, on jugà durant tretze temporades Compaginà la seva carrera de jugador amb la d’entrenador de les categories inferiors de l’entitat L’any 1954 es convertí en entrenador del primer equip, càrrec que ocupà durant vuit anys seguits Traslladat per motius laborals a Llinars del Vallès, fundà el CB Llinars —primer com a secció del Centre d’Esports Llinars i a partir de 1983 com a club independent—, que presidí durant set anys, a la vegada que n’entrenava equips de formació…

La competició inclou quatre especialitats El camp a través XC es desenvolupa per circuits ondulats de 5 a 9 km per volta que alternen obstacles i trams tècnics, amb una durada aproximada de dues hores La marató fa referència a la llargada del recorregut, de 60 a 120 km, i per muntanya El descens DH es disputa contrarellotge, després de superar obstacles en una baixada que combina passatges tècnics amb altres de gran rapidesa, en els quals es pot arribar a velocitats de 80 km/h El 4-cros 4X consisteix en una sèrie de proves de descens disputades entre quatre participants pel sistema d’…

Des del 1989 assolí diversos títols catalans i estatals de descens i de camp a través de veterans El 1992 fundà el Club Ciclista El Corredor i el 1993 dirigí l’organització de la Copa del Món de BTT celebrada a Llinars del Vallès Dins de l’entitat creà competicions com els Dos Dies de Llinars i organitzà els Campionats de Catalunya de trial

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oest Luigi Aquesta església es troba a l’extrem nord-occidental del terme, a mà dreta de l’Aiguadora i dins la demarcació parroquial de Llinars, davant la masia de Can Cabra i no gaire lluny de la de Sorribes, que donà nom a una antiga quadra civil Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93, 2 — y 65, 7 31 TCG 932657 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys En arribar al pont de l’Aiguadora,…

Neix a la Serralada de Marina, al vessant vallesà de la Serra del Corredor, a uns 600 m alt En arribar a la depressió del Vallès, al terme de Llinars, canvia l’orientació SSE-NNW per l’ENE-WSW deixa a la dreta Llinars i a l’esquerra la Roca, Vilanova de la Roca i Montornès abans del seu aiguabarreig Els seus afluents més importants són les rieres de Vilamajor i de Cànoves o Vallforners, ambdues per la dreta per l’esquerra la conca és estreta, per tal com segueix de prop la falla que separa la depressió de la Serralada De règim pluvial, té un màxim de febrer a la Roca És…

Comprèn la vall de Valielles que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls, tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de SantPere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l' estret de Valielles , que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la…

Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…

Disposa d’observatori propi, al qual fou incorporat 1932 l’instrumental de l’observatori del comte de Bell-lloc, de Llinars del Vallès La societat, a més de les activitats científiques, efectua una tasca de divulgació, amb conferències sobre temes geogràfics i astronòmics

És situada a 975 m d’altitud, prop de la capella de Sant Josep i del pont de Llinars, sobre l’aigua d’Ora més avall d’aquest pont hi ha el molí del Bancell , on s’inicia l’estret de Valielles