Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Artur Guasch i Tombas
Literatura catalana
Comediògraf.
És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores
Virolet
Portada del primer número de Virolet
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista infantil que aparegué del 1922 al 1931, com a suplement d’En Patufet.
Fou el primer setmanari català en el qual predominaven les historietes illustrades, que alternaven amb contes de J Carner, Apelles Mestres, J Ruyra, Martínez i Ferrando i novelles de Carles Soldevila Lau o les aventures d’un aprenent de Pilot , Clovis Eimeric El cavaller de la Creu i Folch i Torres, entre d’altres Els dibuixants més assidus foren Junceda i Cornet També hi collaboraren Lola Anglada, que hi publicà la primera versió d' En Peret, Joan d’Ivori , amb unes delicioses historietes adaptades de contes dels Grimm, Llaverias, Apa, Quelus , Prat i Ubach, Serra i Massana,…
Felip Dalmases i Gil
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fou vicesecretari de l’Ateneu Barcelonès 1893 Collaborà a la premsa barcelonina en català i en castellà codirector i després director 1900-02 de Lo Teatro Regional —hi publicà algunes obres—, dirigí també Barcelona Illustrada i La Tribuna Escriví, amb A Guasch i Tombas, dues comèdies Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Feliu i Codina La Dolores En el terreny de l’assaig publicà Pàtria i Unió 1881, El socialismo en Barcelona 1890, Notas de un loco 1890 i La electricidad en la Antigüedad y en la Edad Media s d
,
Josep Pujol i Gómez
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Imparteix la docència a la UAB Els seus estudis se centren enla poesia dels segles XIV i XV i la cultura a la Corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana, sobretot en la figura de Joanot Martorell i en les traduccions Entre les seves publicacions destaquen l’edició de la poesia de Jaume Marc Obra poètica , 1994, l’edició de la traducció catalana medieval del Dragmaticon philosophiae de Guillem de Conches 1997, amb Lola Badia, el volum La memòria literària de Joanot Martorell Models i escriptura en el “Tirant lo Blanc” 2002 i diversos articles sobre la lírica catalana, Jordi de…
Gamaliel
Literatura catalana
Text apòcrif sobre la passió de Crist, basat en l’evangeli de Nicodem.
Durant l’edat mitjana fruí d’una gran popularitat als Països Catalans en foren fetes nombroses traduccions i fou publicat diverses vegades entre altres, a Barcelona el 1503 i a València el 1517, en català i traduccions del català al castellà a València el 1522 i el 1534, i al llatí el 1525 Bibliografia Izquierdo, J 1994 “Emperò piadosament se creu per los feels la tradició occitano-catalana medieval de l’apòcrif Evangelium Nicodemi”, dins Badia, Lola i Soler, Albert ed Intellectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana Treballs del Seminari de Literatura Medieval del Departament…
Lluís de Fenollet i de Malferit
Història
Cavaller i traductor.
Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i pare de Francesc de Fenollet i de Centelles , cortesà i poeta Fou batlle de Xàtiva Visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre , de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català i de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, Lola “Traduccions al català dels segles XIV i XV i innovació cultural i literària” Estudi General Llengua i…
Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó
Arxivística i biblioteconomia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg i bibliògraf.
Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino 1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…
,
Joan Ramon Ferrer
Història del dret
Jurista i humanista.
Vida i obra Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451 Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida, i la segona 1464, als doctors de Bolonya, així…
Ferran Orteu
Música
Nom amb el qual fou conegut el guitarrista Ferran Figueres i Orteu.
Cursà estudis d’harmonia, trompeta i guitarra al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Pioner de la guitarra elèctrica a Catalunya i introductor del jazz i de la bossa-nova , formà part d’orquestres de ball i els anys cinquanta fundà el trio de jazz Jive Trio, en l’estil de Nat King Cole Sobretot, però, treballà com a músic d’estudi per a cantants i grups tan diversos com Lola Flores, el Duo Dinámico, Joan Manuel Serrat, etc Després de jubilar-se 1982, feu estudis de perfeccionament de guitarra Entre d’altres, enregistrà The Music That I Love 1 2000…
Mercè Canela i Garayoa
Literatura catalana
Escriptora dedicada a la literatura infantil i juvenil.
Es donà a conèixer amb De qui és el bosc 1976 el mateix any guanyà el premi JM Folch i Torres amb L’escarabat verd 1977 seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí 1980, premi Crítica Serra d’Or 1981, Lluna de tardor 1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982, El planeta dels set sols 1985, premi Lola Anglada 1984, El rastre de les bombolles 1990, S’ha de ser animal 1991, premi Vaixell de Vapor, Les portes del temps 1995, La casa de les acàcies 1997, Per un plat de macarrons 1997, Els dimarts del senyor F 1998 i Una pintura als llençols 2004 Des del…
,