Resultats de la cerca

Com és conegut, l’illa de Menorca fou l’única de l’arxipèlag balear on fracassà l’alçament militar del juliol del 1936 Això es degué a la seva tradició més esquerrana que no pas Mallorca i Eivissa i, sobretot, a la presència d’un actiu grup de sotsoficials antifeixistes que pogueren dominar la situació en els primers dies de la revolta De tota manera, Menorca es trobà al llarg de tota la guerra aïllada de la resta de la zona republicana i amenaçada per un possible desembarcament de les forces “nacionals” de Mallorca De fet, únicament l’interès d’Anglaterra i de França per impedir l’augment de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa per a CIFESA Barcelona ARGUMENT IF Iquino, Francisco Prada GUIÓ FPrada FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Pellicer MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Mestre Serramont SO Francisco Gómez Méndez INTERPRETACIÓ Mercedes Vecino Catalina Tontesco, Dorita, Catalina, l’àvia de Catalina, Antonio Murillo Torcuato Capiteto, Juanito, Torcuato, l’avi Torcuato, Francisco Martínez Soria Samuel, José Jaspe Domingo, Modest Cid Inocente, Mary Santpere Paz, Pedro Mascaró Epaminondas, Concha Gorge Leona, Teresa Idel…

Fill d’un pilot de l’armada reial Es formà a Llotja 1850-55 i amplià estudis a Roma i a París, amb T Couture i H Vernet Es presentà a exposicions de Barcelona i a les Exposiciones Nacionales de Madrid dels anys 1856, 1860, 1862 i 1871, en què obtingué tres segones medalles El 1870 la febre groga de Barcelona el feu fugir a Sabadell, on coincidí amb Soler i Rovirosa i R Tusquets junts descobriren el bosc de can Feu com a tema pictòric i realitzaren decoracions per a teatre Especialista en pintura d’història, el seu Episodi de Trafalgar 1862 Madrid, antic senat és una de les obres…

Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la Ciutat Comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía ,  L’Hereu Riera, Mate al diablo,   La Gloriosa  1934,  El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…

Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i…

El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets aïllats, i el…

El 1911 es revifà, es reestructurà, s’aprovaren els nous estatuts i es féu una declaració de principis impulsada per Josep Conangla i Fontanilles , que en fou tres cops president Es constituí en força d’avantguarda del nacionalisme català a l’illa, tot propugnant fermament l’autonomia de Catalunya Segons els seus estatuts, el Centre es considerava una extensió social i espiritual de Catalunya en terra cubana i aspirava a que fos reconegut en tots els ordres També consideraven que l’Estat espanyol estava en el deure immediat de satisfer a Catalunya l’aspiració d’assolir un règim d’autonomia El…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona ARGUMENT Josep PLozano, CMira GUIÓ CMira FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, Gevacolor i Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Isidre Prunés, Montserrat Amenós MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Enric Murillo INTERPRETACIÓ Laura del Sol Laila, Marie-Christine Barrault Almodis, Ramon Madaula Bernat de la Marca, Fermí Reixach el capità, Francisco Guijar comte Berenguer de Barcelona, Montserrat Salvador Sra Esmesanda, Joan Monleon Abd al Malik, Paco Casares l’emir de Dénia, Carles Sabater fra Juanito,…

Carles III encarregà el 1785 la construcció de l’edifici, neoclàssic, a l’arquitecte Juan de Villanueva, pensant destinar-hi un museu de ciències naturals, projecte que no es realitzà Fou en temps de Ferran VII que s’obrí al públic com a Museo de Pintura el 19 de novembre de 1819, dependent de la Casa Real, fins el 1868, que fou nacionalitzat Format bàsicament per les riques colleccions dels reis de les cases d’Àustria i de Borbó, s’ha enriquit al llarg dels anys per diferents mitjans trasllats el 1872 ho foren els quadres que, procedents de la desamortització, formaven el Museo de la…

Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o del Rei, de…