Resultats de la cerca

Soci del Grup Excursionista Malgratenc i membre del GAME, ha realitzat escalades a Montserrat, el Pedraforca, el Montsec, els Pirineus, Riglos, els Picos de Europa i els Alps, entre les quals destaquen l’integral de Peuterey al Mont Blanc, l’esperó Walker de les Grans Jorasses, la Cima Grande di Lavaredo, i dos intents fallits a les cares nord del Cerví i l’Eiger Ha participat en dues expedicions a l’Himàlaia assolí el cim de l’Everest amb Nil Bohigas i Jerónimo López 1988 i de l’Ama Dablam 1992 Des del 1999 és director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…

La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de…

Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony 115, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’alineació Cadí-Moixeró-Mogrony, juntament amb altres muntanyes veïnes de menor entitat—Pedraforca 2497 m, Clotarons 2173 m, Cadinell 2112 m, etc—, conforma el conjunt orogràfic més alt i extens dels Pre-pirineus orientals La litologia, predominantment calcària, i el bon estat de conservació del paisatge, fan que sigui una de les zones de muntanya més notables de Catalunya Des del coll de Bacanella fins al de la Creueta, en uns 40 km de definida direcció E-W, se situa la…

Fundat el 1909 per membres de l’Agrupació Excursionista Avant, inicialment tingué secció d’excursionisme i de fotografia El primer president fou Cèsar Martinell i un dels muntanyistes més destacats, Ramon de Semir El 1916 creà la secció d’atletisme i la d’alta muntanya, i el 1918 començà a practicar esports de neu Coronà nombrosos cims dels Pirineus, difongué l’escalada a Montserrat i al Pedraforca i organitzà estades d’esquí a la Molina i a Núria Participà en competicions d’esquí, realitzà travesses i ascensions i organitzà concursos socials i cursets d’esquí per als associats…

Fou soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC des de l’any 1922 i membre del Centre Acadèmic d’Escalda CADE des de la seva creació, el 1942 Feu escalades a Montserrat, als Pirineus i als Alps A Montserrat destaquen les primeres escalades als Flautats 1922, al Frare Gros 1924, a la Roca Plana dels Llamps 1924, a la Boteruda del Gra 1924, a l’agulla Lluís Estasen 1927 i al Bisbe 1932 Als Alps destaquen les escalades amb Estasen a les Dolomites 1925 amb ascensions al Gran Zebrù, o Königspitze, la Marmolada i la Cima Grande di Lavaredo, i al Mont Blanc 1926, on escalaren l’Aiguille du Géant…

Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978, Pluja de…

A l’inici dels anys quaranta del segle XX obrí diverses vies d’escalada a Montserrat, com la via Barbé a la paret del Gat del Pedraforca 1941 les primeres escalades al Frare Petit i la Vella amb Jaume Vendrell 1941 i a la Nina amb Maria Antònia Simó, Ernest Mallafré i Francesc Blasi 1942, i a Sant Llorenç del Munt a la paret nord-oest del Gegant de les Fogaroses amb Jaume Vendrell 1942 Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM, secció del Club Muntanyenc Barcelonès, i el 1941 fou membre fundador del Grup Especial d’Escalada GEDE del Club Excursionista de Gràcia, secció de la qual…

Fundat el 1910, nasqué amb un interès científic, tot i que posteriorment donà més rellevància al vessant esportiu Creà les seccions d’espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya Organitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i Pedraforca, i acampades i ascensions als Pirineus Després de la Guerra Civil reprengué les activitats el 1942 amb les seccions d’alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i una secció de cantaires Als anys seixanta, amb més de 400 socis, també destacà l’activitat espeleològica Alguns dels seus membres participaren en expedicions…

Fou edificat a la fi del s X pel prevere Daniel i una donada anomenada Honesta El 939 el comte Sunifred de Cerdanya confirmà a l’abat Dacó i als seus monjos i servents de Sant Sebastià les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d’Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca El 983 fou cedit pel comte Oliba Cabreta el monestir de Sant Llorenç prop Bagà No tenia ja comunitat a mitjan s XI i els homes de Maçaners i del Roc de Palomera havien ocupat les terres del monestir L’església de Sant Sebastià fou entre els s XIV i XVI sufragània de Maçaners Continuà en poder…

Fundada el 1926 per un grup de joves vinculats a la Joventut Excursionista Pensament, entre els quals hi havia Pere Carné Tenia seccions de fotografia, esports de muntanya, cultura física, infantil, artística i femenina Després de la Guerra Civil les activitats es reprengueren el 1943 amb la recuperació de les seccions d’esports de muntanya i de fotografia, i la creació d’altres com la de tennis de taula, la de ciències, i la biblioteca Els anys 1945 i 1956 organitzà les marxes de regularitat de Catalunya Durant els anys quaranta i cinquanta, s’obriren noves vies d’escalada a Montserrat, el…