Resultats de la cerca

El 1460 es casà amb Joana d’Hortafà i d’Oms, la qual li portà en dot Formiguera, al Capcir Partidari de Joan II, reconegué al principi la dominació de Lluís XI de França als comtats de Rosselló i Cerdanya i rebé d’ell les rendes dels vescomtats d’Évol 1464 i d’Illa 1467, confiscats a Guillem Ramon de So i de Castro i a Galceran de Pinós, respectivament Això no li impedí de convertir-se, el 1472, en un dels caps de la revolta contra l’ocupació francesa Després d’apoderar-se de la torre Cerdana, a la vall de Querol 1474, i altres castells, dirigí un atac, frustrat, contra la vila de Puigcerdà…

L’església de Sant Miquel fou des de la seva construcció l’església del lloc i del castell de Peguera, al comtat de Berguedà La primera referència documental del lloc i concretament del castell de Peguera és del segle XI es tracta del jurament de fidelitat fet per Pere Ramon, entre 1068 o 1095, al comte Guillem de Cerdanya pels castells de Peguera Pegera , Fígols, Vallmanya i la casa i fortalesa de Berga El castell de Peguera dominava una àmplia zona de pastures que el segle XII foren cedides pels senyors del lloc al monestir de Santa Maria…

Fill de Lluís de Peguera i de Llaudes, senyor de Foix i de Torrelles, senyories que heretà Des del seu matrimoni amb Maria d’Aimeric i d’Argençola signà habitualment Guerau de Peguera-Aimeric El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona Adoptà una actitud contrària a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-02 i passà al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió El 1711 li fou concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III Participà en la resistència de Barcelona contra Felip V 1713-14, el govern del qual li confiscà els béns i li…

Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic…

Situació Façana del palau, tal com és avui, amb les parts medievals, afegides per construccions modernes Luigi Es coneix com a Palau dels Peguera o de Berga, una mansió senyorívola situada a la plaça de Sant Joan, davant l’església del mateix nom, al bell mig de la ciutat de Berga Aquest palau figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 04,6 — y 62,1 31 TDG 046621 Malgrat que ha estat remodelada en força ocasions en l’actualitat la planta baixa és ocupada per un bar i els pisos són habitats, conserva encara…

Fill segon de Berenguer I de Sentmenat Fou camarlenc de la reina Violant de Bar Lluità a Sicília fent costat als interessos dels reis Maria i Martí I 1393, que el recompensaren amb la senyoria de Pelagonia 1396 i la castlania de Tavi 1398 El 1399 assistí a Saragossa a la coronació del rei Martí I, que el féu cavaller i camarlenc i conseller seu el 1405 l’envià d’ambaixador a França i al papa i, finalment, el nomenà marmessor seu El 1419 fou diputat del general de Catalunya i el 1397 s’havia casat en primeres noces amb Elisabet de Rajadell, que li aportà el castell de Fals

Bosc esclarissat de pi negre i pastures subalpines, a les rodalies del coll de Tagast Ernest Costa Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera 211, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest espai és constituït per una sèrie de serres prepirinenques que es localitzen a la confluència de les comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà A la part més occidental es troba la serra del Verd 2288 m, que s’uneix pel coll de Mola a Clotarons 2178 m, ja dins del Parc Natural de Cadí-Moixeró, mentre que a l’oest enllaça amb el Port del Comte La…

Es publica Pràctica, forma y stil de celebrar Corts Generals en Catalunya, y materias incidents en aquellas, de Lluís de Peguera

Criat entre les muntanyes del Berguedà, passà una infància complicada Treballà a la zona minera de Fígols i, com a militant de la CNT, participà activament en la insurrecció anarquista de l’Alt Llobregat 1932, motiu pel qual fou empresonat a Manresa i Barcelona Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, s’integrà a la Columna de Ferro de la 153a Brigada Mixta Amb la derrota, s’exilià a França, essent reclòs en els camps de Sant Cebrià i Argelers A partir del 1944 s’incorporà a la Resistència essent conegut com el capità Raimon Llaugí Pons distingint-se en el sabotatge de vies de comunicació i…

El succeí el seu fill Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps, que morí sense fills el 1810 Passà als De las Infantas, cognomenats Millars