Resultats de la cerca

Aquest tipus de construcció efímera és un laboratori arquitectònic per a experimentar amb nous materials, amb recursos sostenibles i nova tecnologia, que després s’aplicaran en les edificacions permanents i en la construcció de refugis temporals per a les víctimes de guerres o catàstrofes naturals L’arquitectura efímera ja era un fet en l’antic Egipte i en l’Europa del Renaixement i el Barroc, però pren valor a partir de l’aparició de les exposicions universals al final del segle XIX, quan les construccions efímeres són la imatge de marca de productes, ciutats i nacions Algunes construccions…

Estudià cant amb Martha Mödl i debutà a Lübeck el 1967 Entre el 1971 i el 1976 actuà a l’Òpera de Wuppertal i parallelament es presentà en diversos teatres d’òpera d’Alemanya i Àustria i també en ciutats com Barcelona, Ginebra i París També actuà a l’Amèrica del Sud Teatro Colón de Buenos Aires i als Estats Units Seattle, entre el 1975 i el 1984, cantà L’anell del Nibelung Aquest darrer any, amb el paper titular d' Electra R Strauss, actuà al Metropolitan de Nova York El 1990 interpretà el paper de Tintorera en unes funcions de Die Frau ohne Schatten , de R Strauss, a Bonn Tres…

Estudià música al Jesus College d’Oxford 1940-47 i fou violinista a la Philharmonia Orchestra 1948-49 Entre el 1949 i el 1954 fou productor en cap al departament de música de l’emissora radiofònica BBC Fou professor visitant en nombroses universitats, entre les quals la de Cornell 1955 i Pennsylvania State 1963-64, i també al Goldsmith College de la Universitat de Londres 1995 En 1964-76 fou professor a la Universitat de Columbia i en 1976-77 ocupà la càtedra d’història de la música a la Universitat de Washington a Seattle Fou fundador i director artístic de grups com Ambrosians…

Estudià violí a la Universitat de Columbia, on fou deixeble de H Dittler, i més tard amplià la seva formació com a violista i director d’orquestra amb L Barzin Del 1935 al 1943 fou assistent de la WOR Radio i aquest darrer any passà a ser viola solista i assistent d’A Toscanini a l’NBC Symphony Orchestra En 1946-54 formà part del New York Piano Quartet i ensenyà a la Juilliard School Entre el 1960 i el 1967 fou membre del pla musical de la US Information Service Estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Seattle durant vint anys 1954-74 i posteriorment, el 1976, fou nomenat…

Installat a l’Argentina després de la Segona Guerra Mundial, ingressà tardanament -a trenta-cinc anys- al Conservatori de Buenos Aires per estudiar el repertori de tenor El 1963 tornà a França, on estudià el repertori per a baríton Fou membre de l’Òpera de Lió abans de debutar a l’Òpera de París 1966, on destacà en els grans papers de baríton, especialment d’òperes de Ch Gounod, G Verdi, G Donizetti i Ch Bizet La seva carrera internacional el dugué als Estats Units -Seattle 1968, Nova York a partir del 1971-, a Itàlia -Nàpols 1989- i a l’Estat espanyol Es presentà en diverses…

Començà els estudis musicals a Santa Barbara i els continuà a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixeble de William Primrose Fou primer violí de la Santa Barbara Symphony 1955-1961, de la Seattle Symphony 1966-1968 i de la Pittsburgh Symphony 1972-1973 Dedicat a la docència des del 1966, del 1985 fins al 2019 fou professor de viola a la Universitat del Sud de Califòrnia Impartí classes magistrals a les universitats de Michigan i Washington i al College-Conservatory of Music de Cincinnati, així com a les Menuhin School d’Anglaterra i Suïssa Alternà la seva intensa…

Pivot, el 2006 s’incorporà, com a júnior, al Club Bàsquet l’Hospitalet Guanyà el Campionat de Catalunya, però la seva fitxa no fou validada per a disputar el Campionat d’Espanya Participà en el circuit sub-20 amb el Joventut de Badalona La temporada 2007-08 jugà la LEB Or amb el CB l’Hospitalet El 2008 fou triat a la posició vint-i-quatre de la primera ronda del draft de la NBA pels Seattle Supersonics Malgrat això, la temporada 2008-09 fitxà pel Bàsquet Manresa i disputà la Lliga ACB Fou el guanyador del concurs d’esmaixades organitzat per l’ACB al partit all stars La temporada…

Es llicencià a la Universitat de Washington el 1971 i el mateix any realitzà estudis a Roma i, posteriorment, a l’Architectural Association de Londres, el 1976, any a partir del qual establí el seu propi despatx a Nova York Desenvolupà una tasca docent en diverses universitats, entre d’altres la de Columbia, des del 1981 Tal com expressa en el seu manifest Anchoring 1989, la seva obra tracta d’aprofitar les oportunitats que ofereix la situació i el lloc concret de cada projecte, a partir de la generació de diagrames conceptuals que possibiliten que la forma esdevingui específica, prescindint…

Compaginà els estudis d’art dramàtic amb petites intervencions cinematogràfiques, com a Amityville 3-D 1983, de RFleischer, o Top Gun 1986, de TScott When Harry Met Sally 1989, de RReiner, li proporcionà un gran èxit entre el públic, i també l’encasellà com a protagonista de comèdies romàntiques, com ara Joe Versus the Vulcano 1990, de JPShanley Prelude to a Kiss 1992, de NRené Slepless in Seattle 1993, de NEphron IQ 1994, de FSchepisi French Kiss 1995, de LKasdan Addicted to Love 1997, de GDunne You've Got Mail 1998, de NEphron, i Kate & Leopold 2001, de JMangold També ha…

Es traslladà als EUA com a ballarina del Joffrey Ballet i un cop a Los Angeles féu estudis d’interpretació Tingué el seu primer paper protagonista en cinema a Two Days in the Valley , de J Herzfeld 1996, i l’any següent actuà al costat d’Al Pacino i Keanu Reeves a The Devils’ Advocate , de T Hackford, Celebrity 1998, de WAllen The Cider House Rules 1999, de LHallström The Leggend of Bagger Vance 2000, de RRedford The Curse of the Jade Scorpion 2001, de WAllen, The Italian Job 2003, de FGary Gray, Monster , de Patty Jenkins, per la qual rebé el 2004 l’Oscar a la millor actriu Head in the…