Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Riario
Família de la Romanya, originària de la ciutat de Savona, que posseí les senyories d’Imola i Forlì.
Sorgida del matrimoni de Paolo di Savona i Bianca, germana del qui fou després el papa SixtIV, se'n destacaren els membres següents Girolamo Riario — 1488, fill de Paolo i Bianca, que assolí de Sixt IV la senyoria d’Imola 1473 i la de Forlì 1480 El 1477 es casà amb Caterina Sforza, cosa que donà lloc a la branca Riario Sforza Organitzà la conjuració dels Pazzi contra els Mèdici 1478 i comandà les tropes papals durant la guerra de Ferrara 1482 Mort SixtIV 1484, fou desposseït dels seus béns i, més tard, assassinat per homes addictes als Mèdici Pietro Riario — 1474, germà de…
Juli II
Cristianisme
Nom que prengué Giuliano della Rovere en ésser elegit papa (1503-13).
Havent entrat als franciscans conventuals, el seu oncle Sixt IV el consagrà bisbe i l’instituí cardenal Hostil a Alexandre VI, hagué de refugiar-se a Lió Un cop papa, desplegà una intensa activitat amb vista a refer els Estats Pontificis, els quals acabà convertint en una potència europea de primer pla Amb aquest objectiu formà una sèrie d’aliances per reduir primerament els venecians i foragitar després els francesos En un pla també temporal, es distingí pel seu mecenatge artístic, protector que fou d’homes com ara Miquel Àngel, Rafael, Bramante i el Perugino, als quals…
Santa Maria Major

Santa Maria Major
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al mont Esquilí.
El nom li ve del fet d’ésser la més gran de les vuitanta esglésies dedicades a la Mare de Déu És coneguda també per basílica liberiana , perquè hom la identifica amb la basílica profana que el papa Liberi, al segle IV, degué cristianitzar una llegenda tardana diu que l’edificà en commemoració del miracle d’una nevada el mes d’agost —d’ací el títol ad nives — i que hom celebra en la festa de les Neus i també per Sancta Maria ad praesepe , perquè ja al segle VII hom hi creia guardat el pessebre de Betlem Sixt III 432-440 li donà l’estructura actual, la dedicà a la Mare de Déu el…
Pazzi
Història
Família florentina, els orígens de la qual es remunten, segons la llegenda, a un tal Pazzo di Rinieri, condottiere de la primera croada.
Procedents, sembla, de Fiesole i partidaris dels güelfs, al segle XIII hom troba Iacopo de'Pazzi , capità dels florentins, a Montaperti 1260, i el seu fill Pazzino, que seguí Carles de Valois Entre altres membres d’aquesta família es destaca santa Maria Magdalena de'Pazzi El seu fet polític més famós fou la conjuració, coneguda amb el nom de conjuració dels Pazzi , contra els seus rivals, els Mèdici, el 1478 Pressionats pel pontífex Sixt IV, intentaren d’assassinar Giuliano i Lorenzo de Mèdici a l’església de Santa Maria del Fiore, però no reeixiren completament en llur intent,…
Bartolomeo Sacchi di Piadena
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià, conegut amb el nom d’Il Platina.
Militar al servei de Francesco Sforza, estudià a Màntua i a Florència 1457-61 A Roma, feu amistat amb Pomponio Leto i escriví In Bessarionis laudem , el diàleg De flosculis quibusdam linguae latine ad Laelium i el discurs De laudibus bonorum artium ad Pium II PM 1464 Més tard, en unió amb d’altres humanistes, es rebellà contra Pau II i fou empresonat i torturat En obtenir la llibertat, enllestí el tractat De principe i l’envià dedicat als Gonzaga de Màntua 1471, per als quals havia escrit ja la Historia urbis Mantuae 1469 Volent fer-se grat novament al papa, redactà el discurs Ad Paulum II PM…
Capella Sixtina
Música
Denominació donada al cor de cantors de la capella
pontifícia d’ençà de la reforma de Sixt IV.
Continua com a escola de música del Vaticà i actua en les cerimònies pontifícies
Llorenç
Història
Diaca romà, potser d’ascendència hispànica.
Fou martiritzat sota Valerià, probablement decapitat, com el papa Sixt II, de qui era diaca Però, segons una tradició llegendària, ja coneguda per sant Ambròs, Prudenci i d’altres, morí cremat en unes graelles Molt popular a Roma, Constantí li bastí un oratori al Campo Verano, a la via Tiburtina, convertit en basílica al segle VI L’actual San Lorenzo fuori le Mura, una de les set principals basíliques de Roma, és la unió segle XIII de l’antiga església amb una de dedicada a la Mare de Déu Transformada als segles XV i XVII, fou restaurada els anys 1864-70 Als Països Catalans, les…
Ermites de Tordera
Art romànic
L’antic municipi i terme parroquial de Tordera disposa d’un conjunt notable d’ermites, a més de les ja detallades de Sant Andreu i de Sant Vicenç, que deuen respondre a un antic moviment eremitic o a algun altre fenomen no estudiat D’algunes d’elles, com la de Sant Ponç , molt característica per la seva estructura, amb un bonic atri de dotze columnes fet el 1729 i altres notícies gravades a la capella dels anys 1615 i 1737 i per l’aplec que s’hi fa cada any el dia 11 de maig, es creu que deuen tenir un origen a l’època medieval o romànica, però no es pot comprovar ni per la documentació ni…
Valerià
Història
Emperador romà (253-~260).
Cònsol abans del 223, Trebonià Gallus li encarregà la lleva de milícies per tal de combatre l’usurpador Emilià 252 Mort Trebonià, fou proclamat emperador per l’exèrcit i, tot seguit, reconegut pel senat, amb el qual sempre mantingué bones relacions Continuador de la política religiosa de Deci, promulgà dos edictes 257 i 258 contra els cristians, que els obligaven a observar el culte estatal i els privaven de reunir-se en assemblees i de visitar els cementiris, els quals, juntament amb les altres propietats i béns, els foren confiscats Durant el seu govern moriren màrtirs, entre altres, …
columna
Columna dòrica del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
Element arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d’ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l’arquitrau i l’arc.
També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió la columna…