Resultats de la cerca

Filla d’immigrants polonesos benestants, és coneguda, sobretot, per la cobertura que féu de la Guerra Civil Espanyola, per a les revistes franceses Ce Soir o Regards al costat del seu company sentimental , Robert Capa D’ideologia esquerrana, hagué de fugir d’Alemanya amb l’arribada del nazisme i es refugià a París Allà conegué Capa, que li ensenyà els fonaments de la fotografia Al començament, publicaren les fotos de tots dos amb el nom de Robert Capa, però posteriorment Taro publicà alguns reportatges amb el seu nom artístic El més conegut d’aquests treballs és el reportatge sobre la batalla…

Deixeble de Hans Cornelius, fou el principal promotor de l’escola de Frankfurt, com a director de l’Institut für Sozialforschung 1930-33 i 1954-59 Professà també a la Universitat de Colúmbia Nova York, en exiliar-se a causa del nazisme 1934-50 Culturalment pessimista i políticament progressista, la seva teoria crítica qüestiona l’instrumentalisme de la raó tecnicopositiva occidental, així com el marxisme ortodox i vulgar És autor, entre d’altres, de Studien über Autorität und Familie ’Estudis sobre l’autoritat i la família’, 1936 en collaboració amb H Marcuse i altres, Dialektik der…

Fill de l’aquarellista i antiquari barceloní Emili Maass i descendent dels fotògrafs Napoleon A catorze anys ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi La seva primera obra s’emmarca dins de l’informalisme abstracte i amb aquest estil participà l’any 1962 al Primer Ciclo de Arte de Hoy, organitzat pel Cercle Artístic de Sant Lluc A partir de la llarga estada que fa a Horta de Sant Joan amb la seva dona, la poetessa Teresa Bertran Teresa d’Arenys , la seva obra fa un canvi radical cap a un art figuratiu amb un estil molt propi i de gran qualitat tècnica Exposà a Barcelona, Madrid, Palma…

Estudià composició a Zagreb, on es diplomà 1952, i més tard a París amb Olivier Messiaen i a Friburg amb Wolfgang Fortner Participà en els cursos de Darmstadt El 1960 fundà la Biennal de Nova Música de Zagreb, que després presidí Del 1970 al 1972 impartí classes de composició al Conservatori de Düsseldorf, i del 1973 al 1989, a l’Escola Superior de Música de Stuttgart La seva vasta producció sembla eclèctica, però, segons Kelemen, es tracta de “fenòmens musicals primordials arquetips que reapareixen sempre sota diversos embolcalls”, amb un gran domini de les estructures…

Amb només divuit anys, fou contractat per l’empresa elèctrica Egger, on aviat ocupà càrrecs a la direcció Simultàniament, cursà estudis a la Universitat Imperial Tècnica, que el 1917 li atorgà un doctorat honorífic El 1987 desenvolupà un motor elèctric, i dos anys després construí el primer automòbil elèctric de la història, el C2 Phaeton, per a l’empresa Jacob Lohner El 1906 s’incorporà a Austro-Daimler, empresa de la qual, el 1916, esdevingué director general, i el 1923 a la companyia Daimler, amb seu a Stuttgart L’any 1931 creà la seva pròpia empresa,  Porsche GmbH , per a la…

Llicenciat a Barcelona el 1955, amplià estudis als EUA, on el 1959 obtingué el doctorat, a Harvard, i fou catedràtic de la Brown University de Providence Rhode Island del 1964 al 1971 Dedicat a la investigació de la física de l’estat sòlid , fou, des d’aquest darrer any, director de l’Institut dedicat a aquesta branca de la física, el  Max Planck Institut für Festkörperforschung, a Stuttgart i a partir de l’any 2000 director emèrit Fou també  fellow de l’American Physical Society i del consell directiu de la Deutsche Physikalische Gesellschaft, i des del 1991 membre de l’Academia…

Fill del duc Frederic Eugeni I S'uní a la segona coalició contra França, però el seu ducat fou envaït i hagué de retre's 1802 Combaté Àustria aliat amb Napoleó, que li atorgà una gran part de les possessions d’aquella a Suàbia 1805, i el títol de rei l’any següent El 1806, en entrar a la Confederació del Rin, s’annexà alguns principats i, per la pau de Viena 1809, territoris austríacs Nogensmenys, s’uní a la coalició del 1813 contra França

Fill de Johann Gottlieb Fichte, fou professor a Bonn 1840 i a Tübingen 1842 Defensà el teisme, d’antuvi especulatiu i, més tard, ètic Escriví, entre altres obres, Beiträge zur Characteristik der neueren Philosophie ‘Contribucions a les característiques de la filosofia moderna’, 1829, Grundzüge zum System der Philosophie ‘Trets fonamentals per al sistema de la filosofia’, 1833-46 i System der Ethik 1850-53

El seu nom de soltera era Charlotte Hertzer Estudià la psicologia d’infants i adolescents combinant els mètodes objectiu i personal enquestes, autobiografies, diaris, etc A Viena collaborà en les reformes fetes per Otto Glöckel i el govern socialista i passà després, com a professora, als EUA Entre els seus treballs de psicologia general destaquen Das Märchen und die Phantasie des Kindes ‘La rondalla i la fantasia de l’infant’, 1918, Das Seelenleben des Jugendlichen ‘La vida anímica de l’adolescent’, 1922, Kindheit und Jugend ‘Infantesa i joventut’, 1928, Kleinkindertests ‘Tests per a la…

Deixeble de Hegel i professor a Tübingen, Berna, Marburg, Heidelberg i Berlín, la seva aportació fonamental fou l’obra, en tres volums 1844, 1846 i 1852, sobre la filosofia grega Die Philosophie der Griechen , reeditada en sis volums per WNestle el 1962 i reelaborada en italià per RMondolfo a partir del 1932 i encara inacabada Preocupat sobretot pel problema de la teoria del coneixement, renovà l’interès per la filosofia kantiana a la darreria del s XIX