Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Josep Castanyer i Fons
© Família Muñoz Castanyer
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Durant la Segona República fou un destacat militant i dirigent del valencianisme president 1934 i responsable de relacions 1935 del Centre d’Actuació Valencianista i president del Partit Valencianista d’Esquerra 1935, aquest mateix any fou nomenat director de la publicació El País Valencià , on escriví sota el pseudònim de Batiste Conca Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València 1935-36, ocupà diversos càrrecs president de la Comissió d’Instrucció Pública, de la Comissió Pro Estatut i encarregat de Colònies, del Tràfic, del Centre de Cultura Valenciana, de la Junta de Protecció de Menors…
Ramon Quadreny i Orellana
Cinematografia
Actor, director i guionista.
Vida Pèrit químic de formació, feu de figurant fins que el 1912 debutà com a actor fent de galant a La mejor venganza i Redención 1915, tots dos de Godofredo Mateldi També protagonitzà els èxits de Ricard de Baños, Juan José 1917 i Don Juan Tenorio 1921-22, i els serials de Joan Maria Codina, El protegido de Satán i l’ambiciós El otro , tots dos del 1919, quan ja ocupava el càrrec de sotsdirector de producció de l’Studio Films D’altra banda, també fou propietari d’una acadèmia cinematogràfica i treballà en les companyies teatrals de Ricard Calvo, Enric Borràs i Margarida Xirgu A…
Josep Lluís Moll
Música
Teatre
Actor i cantant.
Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña…
Francesc Pi i Margall
Literatura catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 hi estudià dret a la Universitat i es relacionà amb elements romàntics, especialment a través de la Societat Filomàtica Es doctorà a Madrid 1847, on s’establí Allí ingressà al Partit Democràtic el 1849 i desenvolupà la seva llarga carrera política, intensa a partir del 1854, a través de l’acció com a dirigent i punt de referència del republicanisme federal, diputat en diverses legislatures, ministre i president de la Primera República i de la doctrina exposada en publicacions periòdiques “La…
Joan Pera
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt especialment La…
Ramon Carnicer i Batlle
Música
Compositor i director català.
Vida Fou un dels principals compositors d’òpera del començament del segle XIX Fill d’un sastre de Tàrrega, allí començà la seva formació musical amb el mestre de capella, B Feliu El canonge Creus de la Seu d’Urgell descobrí els dots excepcionals del petit Carnicer, i a l’edat de set anys el feu entrar com a escolà a la capella de música de la catedral de la Seu Allí seguí la formació habitual de les capelles del segle XVIII, i estudià l’orgue amb Antoni Coderch i contrapunt amb Bru Paqueras El 1806, encoratjat pel canonge Creus, es traslladà a Barcelona, on amplià estudis amb el…
Joan Capri
Cinematografia
Actor.
Vida Format en el teatre amateur , es convertí en un autèntic mite mediàtic català Debutà com a professional al teatre Romea en la comèdia Colombe Jean Anouilh Feu el seu primer paper als escenaris el 1957 en Glòria i Amadeu, Societat Limitada Josep Maria Poblet La seva popularitat augmentà amb títols com ara Romeu de 5 a 9 1957, Lluís Elias i Valentí Moragues El llibertí 1958, Aldo De Benedetti Pum, pum i el va matar Antonio de Armenteras El nas d’en Cyrano Lluís Tejedor Ai, Joan, que descarriles Salvador Bonavia Que vagi de gust, senyor comissari 1962, Gilbert Laporte, etc Josep Maria de…
Carlo Goldoni
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Teatre
Comediògraf italià.
Cursà la carrera de dret, però ja des de petit revelà un gust precoç pels espectacles Els seus estudis, el seu treball com a advocat i el fet de formar part de diverses companyies escèniques el portaren a viure a diferents ciutats d’Itàlia S’inicià en el teatre amb algunes obres per a la companyia de còmics del teatre San Samuele de Milà Griselda , Don Giovanni Tenorio , etc A Pisa 1745-48, on exercia la carrera d’advocat, escriví Arlecchino servitore di due padroni , bé que els anys decisius com a comediògraf començaren el 1748 A partir d’aquest any treballà com a autor per a la companyia…
Aurora Redondo i Pérez
Cinematografia
Teatre
Actriu.
Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…
,
Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de Francesc Bartrina Participà activament en la Revolució de Setembre i, entre altres entitats, fou membre del Centre de Lectura, secretari del Casino Reusense i fundador del Club Republicano Federal de Reus, i, mentre vivia encara en aquesta ciutat, contactà amb les tertúlies barcelonines que constituïren La Jove Catalunya, de la qual formà part, i collaborà a La Humanitat El 1867 cità ja Comte si bé discrepant-ne, en un article sobre “La ciencia de los antiguos pueblos”, i, a Guerra a Dios , 1869, un dels seus escrits antireligiosos, amb el qual s’afegeix a la polèmica suscitada per…