Resultats de la cerca
Es mostren 501 resultats
clamor d’Almacelles
Riu
Curs d’aigua en part canalitzat format al terme d’Albelda (Llitera), vora el terme d’Alfarràs (Noguera).
Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la llacuna d’…
barranc del Bosc

Vista del barranc del Bosc
© Isidre Blanc
Barranc
Curs fluvial de la comarca del Pallars Jussà, que circula pels termes municipals de Sant Esteve de la Sarga i de Castell de Mur.
Institut Cartogràfic Valencià
Cartografia
Organisme públic creat per la Generalitat Valenciana el 1997 i adscrit a la conselleria de la presidència.
Amb seu a València, té com a principals funcions determinar els plans de treballs cartogràfics del País Valencià, crear un banc de dades cartogràfiques amb la recollida de la cartografia confeccionada per les administracions públiques i d’altres entitats privades, elaborar i distribuir la cartografia de base, coordinar qualsevol treball de tipus cartogràfic dut a terme a l’administració pública, impulsar l’ús de sistemes d’informació geogràfica a l’administració valenciana, com també la formació i la investigació, i organitzar una cartoteca de referència És també responsable de la…
Vilatge de les Roques de Vimpèlec (Alguaire)
Art romànic
Situació Un aspecte de les roques on s’adossaven els habitatges medievals ECSA-J Bolos Les ruïnes d’aquest antic vilatge, centrades per les anomenades Roques de Vimpèlec, es troben vora el camí de la Calçada o de Vimpèlec, uns 3 km a llevant d’Alguaire, a la dreta del reguer de la Mitjana i vora els termesmunicipals de la Portella i de Vilanova de Segrià Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022224 Nucli urbà Es tracta d’un antic assentament situat prop d’un aflorament rocós, orientat est-oest Aquesta penya rocosa presenta gran quantitat d’orificis o cavitats dipòsits de…
el Pont de Vilomara
Poble
Poble i cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al límit amb els termes de Manresa i de Mura.
El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís La primera referència documental de Villa Amara és del 902 La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les notícies de llegats…
Castell de Campvim (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Restes totalment erosionades d’aquest antic castell andalusí ECSA - J Giralt Les restes d’aquest castell es troben al vèrtex geodèsic que marca el punt de confluència dels termesmunicipals de Castelló de Farfanya, Os de Balaguer, les Avellanes i Santa Linya, i de l’antic terme de Gerb Recentment, l’indret que ocupava el castell ha rebut el nom de Torreta o Torreta dels Quatre Batlles, per la situació topogràfica i geogràfica que ocupa Mapa 32-13327 Situació 31TCG149359 Per arribar-hi cal seguir la carretera que porta de Gerb a Vilanova de la Sal fins al…
l’Alqueria d’Asnar

Municipi
Municipi del Comtat.
És situat a la vall alta del riu d’Alcoi, al pla de Muro El riu d’Alcoi travessa el terme de N a S El terme municipal és format per un sector principal 0,73 km 2 i dos enclavats, un entre els termesmunicipals de Muro del Comtat i Cocentaina 0,30 km 2 , i l’altre, entre els de Muro del Comtat i Benimarfull 0,06 km 2 L’abundància de fonts provinents de Mariola, l’aigua del riu i el terreny pla donen gran fertilitat a l’agricultura El terreny inculte és escàs Els conreus principals són les oliveres, la vinya i les hortalisses a les hortes petites La principal font de…
Tres Dies dels Cingles de Trial

Tres dies dels Cingles de Trial
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTOCICLISME
Motociclisme
Competició internacional de trial disputada anualment des del 1973.
Era organitzada pel Moto Club Cingles de Bertí El recorregut, de 45 km els dos primers dies i una mica menys el tercer, s’ha de completar en 7 h i 30 min i consta de 30 zones dues en pista coberta Es disputa entre els termesmunicipals de Sant Feliu de Codines, Gallifa, Sant Llorenç Savall, Caldes de Montbui, Sant Quirze Safaja i Castellterçol Durant la dècada de 1970 s’hi inscriviren prop de 300 pilots cada any, molts dels quals eren noms illustres del panorama internacional, com Andrews, Karlson, Burgat, Lejeune, Ahvala, Coutard, Edwards i Krahnstover Fou pionera a…
barranc de l’Alberca
Barranc
Curs d’aigua intermitent de la Marina Baixa, originat als termes municipals de Benidoleig, Alcanalí i Pedreguer, al N de la serra del Castellet d’Aixa.
Després de passar per Ondara, desguassa directament a la Mediterrània dins el terme de Dénia, a uns 2 km a l’E del Girona
bosc de Poblet

Vista des del bosc de Poblet
© Fototeca.cat
Bosc de les muntanyes de Prades, estès pels termes de l’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Montblanc i Prades, des del monestir de Poblet, al NE, fins prop de la vila de Prades, al SW.
Inclou els terrenys vinculats històricament al monestir El nom de Poblet prové d’ hortur populeti lloc d’horta envoltat d’un bosc d’àlbers, descriptiu de l’indret on es bastí Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis un gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades, però continuaren…