Castell de Campvim (les Avellanes i Santa Linya)

Situació

Restes totalment erosionades d’aquest antic castell andalusí.

ECSA - J. Giralt

Les restes d’aquest castell es troben al vèrtex geodèsic que marca el punt de confluència dels termes municipals de Castelló de Farfanya, Os de Balaguer, les Avellanes i Santa Linya, i de l’antic terme de Gerb. Recentment, l’indret que ocupava el castell ha rebut el nom de Torreta o Torreta dels Quatre Batlles, per la situació topogràfica i geogràfica que ocupa.

Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG149359.

Per arribar-hi cal seguir la carretera que porta de Gerb a Vilanova de la Sal fins al quilòmetre 5, 5, on neix una pista de repoblació a l’esquerra, que torna a tombar a l’esquerra a 50 m del seu origen fins anar a morir als peus del vèrtex. (JGB)

Història

Cal identificar el jaciment conegut com Torreta amb el castell de Campvim, segons es desprèn d’un document del 1094, en què el bisbe d’Urgell Guillem Arnau donà a Guillem Bernat i a Gombau Bernat el castell anomenat de Campovim, amb tots els seus termes i pertinences. El comte Ermengol IV, quan construïa el castell de Gerb, va marcar els termes del castell de Campvim i el va donar al bisbe. El castell es trobava al comtat d’Urgell, dins el terme de la ciutat de Balaguer. El terme del castell afrontava a llevant amb els termes dels castells de Gerb i Llorenç, a migdia amb els termes de la ciutat de Balaguer, a ponent amb els termes dels castells de Castelló i Os, i a tramuntana amb els termes dels castells de Tosquella i Santa Linya.

El mateix bisbe Guillem Arnau d’Urgell havia deixat en el seu testament del 1093 el castell de Campvim a Santa Maria de la Seu. En la publicació sacramental del seu testament, del 1096, es confirma aquesta donació.

No hi ha més dades documentals referides al castell de Campvim, malgrat que a la segona meitat del segle XII el topònim continua utilitzant-se, però ja sempre referit a un terme o a alous, feus i terres situats dins aquest terme. És el moment en què apareix com a principal propietari d’aquesta zona el monestir de Poblet.

Considerem aquest jaciment com un assentament d’època andalusina i el cataloguem com a al-burdj dins la nostra classificació dels tipus de poblament musulmà del districte de Lleida. Entenem per aquest concepte una torre circular que a més disposa d’un clos murat, més o menys ampli, i que devia tenir una funció tant d’assentament agrari com de punt de guàrdia. A més del fet que la prospecció sols ha donat material ceràmic d’època islàmica, aquest és l’únic punt des del qual es comuniquen visualment els castells de Balaguer i Os. També des d’aquí es controla perfectament tot el pas pel qual des de les Avellanes s’accedia al pla del Segre per Gerb. (CAT-JGB-JTB)

Castell

Les restes d’aquest jaciment es limiten al pis soterrani de l’antiga torre, que ha estat completament destruïda i erosionada i convertida en un autèntic munt de carreus i reble, que probablement tapen les altres estructures de l’assentament. La torre és de planta circular, amb una fondària conservada de 2,50 m i un diàmetre exterior de 4,20 m; els murs, en aquest pis inferior, tenien una amplada d’1,30 m. És una construcció feta amb carreus irregulars lligats amb argamassa de tàpia.

Sense una intervenció arqueològica que aporti dades cronològiques sobre l’assentament, tan sols se’n pot assegurar l’existència, si partim del material trobat en superfície, fins al final del segle XI. (JGB)

Bibliografia

  • Baraut, 1986-87, vol. VIII, doc. 1107, pàgs. 30-34 i doc. 1 141, pàgs. 65-68
  • Giralt, 1991
  • Altisent, 1993, vol. I, doc. 43, pàgs. 54-55; doc. 237, pàgs. 192-193, doc. 254, pàgs. 202-203, doc. 322, pàg. 249, doc. 336, pàg. 259, doc. 367, pàgs. 279-280, doc. 426, pàgs. 320-321