Resultats de la cerca

General major es dedicà a l’estudi de l’Àsia Central, fou professor de geografia en escoles militars i membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències de Peterburg És conegut per les expedicions i els estudis geogràfics sobre l’Àsia Central Travessà diverses vegades Mongòlia Estudià el desert de Gobi, la localització del Tibet i altres característiques d’aquest territori La ciutat on morí en prengué el nom 1939, Prževal’sk

S'alimenta bàsicament de rotang i habita, com el panda petit, a les selves de bambú del sud de la Xina, Birmània, el Nepal i el Tibet Els darrers esforços del govern xinès han permès un augment del 40% en la població d’ossos panda, que han estat sotmesos a tractaments amb medicaments per tal d’incrementar la còpula i la reproducció Es calcula que en queden 1600 exemplars, si bé continuen estant en gran perill d’extinció

En la tradició pali és anomenat dagoba Estructura massissa de pedra no tallada, en forma semiesfèrica o de campana, és decorada per una balustrada amb un pal que sosté un o més para-sols d’honor Generalment apareix dins un recinte emmurallat És famós el de Sānchī s III aC Amb la difusió del budisme, penetrà als països veïns i, en un procés complex, donà origen a d’altres formes arquitectòniques, sobretot la pagoda xinesa Al Tibet adoptà la forma acampanada

Hom troba testimoniatges de la pràctica d’aquest art a Babilònia, a Grècia nékyia i a Roma També fou practicada pels hebreus bé que la Bíblia la condemna, n'enregistra diversos testimoniatges Entre els primers cristians fou condemnada, però sobrevisqué a la caiguda de l’imperi Romà, i hom en troba traces a l’edat mitjana i al Renaixement Encara subsisteix, esporàdicament i clandestinament, a l’Àfrica equatorial, a les Antilles i al Tibet Algunes característiques nigromàntiques tenen alguns aspectes de l’espiritisme modern

Oficial de l’exèrcit de l’Índia, explorà i estudià regions de l’Himàlaia, el Tibet, i durant la guerra de Crimea, el Caucas Més tard prengué part amb Burton en una expedició a l’Àfrica Central, on descobrí el llac Victòria 1858, que suposava que era la font del Nil L’any 1860 explorà amb Grant regions d’Uganda i navegà finalment pel Nil, aigües avall Relatà una part dels seus viatges a Journal of the Discovery of the Source of the Nile 1863

L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a…

Té el cap petit i les banyes cilíndriques amb solcs transversals El pèl, llarg i llanut, és de color marró fosc Habita als altiplans del Tibet, fins als 6 000 m Els iacs en estat salvatge actualment molt escassos poden atènyer fins a 1,9 m d’alçada a la creu els mascles i 1,6 les femelles Els iacs domèstics són més petits, i tenen una gran importància en la subsistència tradicional dels tibetans i altres pobles, als quals forneixen de carn, llet, llana i, a partir dels excrements assecats, combustible

Després d’estudiar a l’IDHEC parisenc realitzà La victoire en chantant 1976, que obtingué l’Oscar al millor film estranger A continuació dirigí Coup de tête 1979 i emprengué una insòlita trajectòria internacional amb La guerre du feu 1981, Le nom de la rose 1986, César a la millor pellícula estrangera —adaptació del relat d’Umberto Eco—, L’ours 1988, premi César al millor director, L’amant 1992, segons la novella homònima de Marguerite Duras, Wings of Courage 1995, Seven Years in Tibet 1997, Enemy at the Gates 2001, Deux frères 2004 i Sa majesté Minor 2007

Les tropes comunistes, per tal d’evitar l’encerclament i la destrucció per part de les forces del Guomindang, es retiraren des del Kiang-si Xina meridional al Shen-si nord de la Xina, i feren quasi 10 000 quilòmetres de l’octubre del 1934 a l’octubre del 1935 Passaren pel Yunnan, per les fonts del Iang-Tsé, pel Tibet oriental i pel Si-Kiang oriental De 100 000 homes que la iniciaren n'arribaren al Shen-si 30 000 Els caps polítics i militars d’aquesta retirada, crucial en la guerra civil i la Revolució Xinesa, foren Mao Zedong, Zhue Te i Zhu Enlai

Conegut també com a Minghuang ‘emperador illuminat’, era net de l’emperadriu Wuhou Com a reacció contra els privilegis extraordinaris que fins llavors tenia el budisme, prestà suport al confucianisme i s’inclinà cap al taoisme i el misticisme Reprengué la política d’expansió a través de l’Àsia central, i conquerí Mongòlia, el Sinkiang i el Tibet L’aliança entre turcs i àrabs 751 significà, això no obstant, la derrota de l’exèrcit xinès i la decadència de la dinastia tang La rebellió d’An Lushan 755 el feu abdicar en un dels seus fills i provocà l’emigració dels intellectuals…