Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
El Mestre de Castelsardo
Art gòtic
Sant Miquel Arcàngel, taula lateral del retaule major de Tuili Sardenya El 1500 Joan i Violant de Santa Cruz, senyors de Tuili, instituïren un censal per a finançar l’obra, atribuïda al Mestre de Castelsardo Bisbat de Càller, església parroquial de Sant Pere de Tuili – SBAPPSAECO Sota aquesta denominació es coneix un pintor anònim actiu a Catalunya i Sardenya al final del segle XV i al principi del XVI que el 1927 donà a conèixer Carlo Aru, el qual començà a construir la seva personalitat artística i el va batejar precisament amb aquest nom en honor de la localitat d’origen d’un retaule que…
Jaume Huguet
La taula de Sant Jordi, dels Cabrera, de Jaume Huguet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Mort jove el seu pare, romangué sota la tutela del seu oncle Pere Huguet, pintor establert a Valls, on fou actiu fins el 1424 Establert aquest a Barcelona 1434 prop de l’obrador de Bernat Martorell, s’installà al seu taller Hom creu que Jaume fou iniciat en la pintura pel seu tutor a Valls, i que després, coincidint amb la crida que el bisbe català de Saragossa feu a lletrats i artistes, es traslladà a Aragó, on s’inicià l’etapa primerenca de la seva obra 1435-45 a la cort de l’arquebisbe de Mur, les obres que hi feu denoten la influència de Martorell, i permeteren la continuació a Aragó de l…
Els pintors de l’Empordà
Art gòtic
Escena de l’arcàngel sant Miquel i el cos exànime de Moisès del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries, coronada per un medalló amb l’arcàngel Gabriel BG/MAG – Ad’I Les escassíssimes mostres de pintura sobre taula subsistents del segon internacional a l’Empordà i, particularment, les taules conservades del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries revelen un art atent als successius corrents artístics que es difongueren pel país Ja s’ha fet notar en un altre capítol que lluny de l’aïllament, la plana empordanesa, si bé d’una banda era exposada freqüentment a les ràtzies…
Sant Andreu de Clarà (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situació L’església de Sant Andreu de Clarà es troba al costat de llevant del municipi de Castellar de la Ribera, dalt un turó i enmig d’una petita vall Mapa 291M781 Situació 31TCG719515 Als 5,600 km de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, surten dos trencalls D’aquests cal agafar el de l’esquerra, que deixarem, després d’haver recorregut 1,400 km, per tombar a mà dreta i arribar, passats 2 km, a Clarà JCS Història Documentalment, aquesta església apareix esmentada el 29 de maig de 1043, quan el sacerdot Folc feu donació a Santa Maria de Solsona d’un alou que tenia al terme del…
Castells i edificacions militars de la Segarra anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells I les edificacions militars de la Segarra anteriors al 1300 J Salvadó Biosca Castell de Biosca Fortificació de les Valls Torre de la Granja Castell de Lloberola Cervera Ciutat de Cervera Castell de Cervera Castell de la Prenyanosa Castell de Malgrat Vila closa i castell de Castellnou d’Oluja Castell de la Cardosa Castell de Queràs Castell i vilatge de Tudela Estaràs Castell d’Estaràs Castell de Gàver Castell de Vergós Guerrejat Castell d’Alta-riba Castell de Mejanell Castell de Malacara Castell de Ferran Castell de Vasel Granyanella Castell de Granyanella…
Montpalau
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), al vessant N de l’altiplà que separa les riberes del Sió i de Cervera, a la capçalera de la riera de Vergós.
De la seva església parroquial Sant Jaume depèn la capella de Sant Miquel
Montfalcó Murallat

Vista del poble de Montfalcó Murallat (les Oluges)
© Xavier Varela
Poble
Poble (601 m alt.) del municipi de les Oluges (Segarra), aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós, de poblament principalment disseminat.
Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial Sant Pere, formen una fortificació completament emmurallada, probablement d’origen islàmic Era de la jurisdicció del duc de Cardona
Antoni Marquès
Art gòtic
Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona núm inv 547 Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem Les primeres dades conegudes del pintor es remunten al 1494, concretament al 28 de maig, dia en què va signar –juntament amb el també pintor Bernat Goffer, d’origen alemany– una àpoca de 15 lliures…
Santa Maria del Pedregal (Tàrrega)
Art romànic
Església L’antic monestir de Santa Maria del Pedregal estigué situat a l’indret on avui dia hi ha el santuari del mateix nom —construït a la fi del segle passat amb elements gòtics—, prop del Talladell, a mig camí entre aquest poble i la ciutat de Tàrrega Santa Maria del Pedregal fou fundat vers el 1176 per iniciativa de la família dels Anglesola, molt influent a les terres de l’Urgell Probablement cal considerar-la una fundació afiliada a la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallbona, la qual hi devia establir un petit grup de religioses procedents d’aquest monestir Tot i que…
Castell de l’Oluja (les Oluges)
Art romànic
El territori de l’actual municipi de les Oluges formà part integrant de l’antiga marca berguedana o del comtat de Cerdanya L’indret és mencionat ja el 1015, any en què en el primer document de Calaf es diu que el seu territori termenejava en la “ villa herema que dicunt Uvlugia ”, senyal evident que el lloc estava encara despoblat i desorganitzat És més que probable que a partir de llavors s’iniciés la repoblació de les Oluges i es construïssin dos castells, el de l’Oluja Sobirana i el de l’Oluja Jussana, dins un únic terme També hi hauria la possibilitat que en un inici hi hagués tan sols un…