Resultats de la cerca

Procedent d’una família amb tradició musical, l’any 1896 estudià amb R Rico a la seva ciutat natal, i posteriorment ho feu amb A Delgado Pardo i P Moschini a l’Academia de las Bellas Artes de Caracas 1910 El 1930 fundà l’Orquesta Sinfónica de Veneçuela, de la qual fou el primer director, i cofundà i dirigí l’Orfeón Lamas, coral de gran importància per a la cultura musical del país Fou professor i, més tard, director de l’Escuela Superior de Música de Caracas Molt actiu com a etnomusicòleg, recollí nombroses cançons a més de composicions musicals del període colonial També investigà la lletra…

Estudià piano amb S Llamozas, a l’Escuela Nacional de Música de Caracas 1912-17, i, posteriorment, contrapunt, composició i instrumentació a Nova York i Baltimore 1918-25 A Buenos Aires rebé lliçons de composició de Pahissa 1937-41 Parallelament a la seva labor musical, Lecuna fou un destacat membre del cos diplomàtic, cosa que el dugué a ésser comissionat pel Ministeri d’Educació de Veneçuela per a estudiar l’estat de l’educació musical en països com el Brasil, l’Uruguai, l’Argentina o Xile 1943 Al final de la seva vida formà part de la delegació veneçolana al Vaticà Entre les seves obres…

Estudià piano i teoria al Conservatori de Madrid 1928-30 i composició amb Manuel de Falla i Rodolfo Halffter Compaginà els estudis musicals amb la collaboració en el diari madrileny "El Sol" El 1939 emigrà a Santiago de Xile, on treballà al Conservatorio Nacional i a l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile Fundà 1945 i edità la "Revista musical chilena" Fou director de l’Instituto de Investigaciones Musicales des de la seva fundació el 1947 Publicà articles per a "El Mercurio", nombrosos assaigs sobre la música xilena del segle XX i el llibre La creación musical en Chile…

Home d’estètica plenament romàntica, es preocupà per la qüestió de l’òpera nacional, però la major part de les seves composicions operístiques no s’estrenaren, com succeí als compositors que treballaren en aquest projecte de promoció d’obres de compositors i temes espanyols Compongué, també, algunes sarsueles En el terreny simfònic destaquen el poema Historia de una madre 1910 i El lobo ciego 1917 Amb la Sinfonía sobre temas vascos 1922 inicià un curt període en què s’interessà per l’estètica del nacionalisme musical Compongué també obres de repertori religiós, com l’oratori San Francisco…

Fou admès com a seise al cor de la catedral de Toledo el 1756 El 1770 entrà a la capella reial com a tenor, plaça que ocupà fins a la seva mort Hi excellí com a cantant, professor i intèrpret de cant pla, i també per la seva activitat en els afers de la capella La Biblioteca Nacional de Madrid conserva diversos tractats seus de cant pla, entre els quals destaca el Prontuario del cantollano gregoriano según práctica de la muy santa primada iglesia de Toledo 1789, que aparegué publicat en 1799-1800 Aquesta obra, que tingué una segona edició en 1828-29, és un dels tractats més extensos editats a…

Fou un dels personatges més importants pel que fa a l’evolució de la música religiosa a la Península Ibèrica el darrer terç del segle XIX Membre d’una família de músics, es traslladà de jove a Valladolid per estudiar al seminari conciliar i el 1890 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat La seva formació musical fou en bona mesura autodidàctica, llevat d’algun mestratge ocasional, com el de F Gorriti Conegué l’obra de JS Bach, C Franck i C Gounod, com també la dels cecilianistes alemanys i de la polifonia del segle XVI, bagatge que…

La seva vida és poc coneguda L’any 1566 el capítol de la catedral valenciana el retribuí pels seus treballs i lloà la seva habilitat com a organista Tenia al seu càrrec els nens cantors de la catedral Algunes de les seves obres s’han conservat a l’arxiu musical de la seu de València Destaca el responsori de SetmanaSanta Caligaverunt oculi mei A la Biblioteca de Catalunya hi ha també una composició seva a sis veus sense títol ni text

Davanter centre, després de jugar dues temporades al Júpiter 1942-44 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després de jugar un any en l’equip filial, l’Espanya Industrial, debutà a primera divisió al març del 1946 Tot i això, la competència amb Martín, Escolà i César tan sols li permeteren jugar tretze partits en tres temporades 1945-48 Fou campió de Lliga i guanyà la Copa Eva Duarte en aquesta darrera temporada, i la Copa d’Or el 1945 Posteriorment, passà pel Centre d’Esports Sabadell 1948-50 i pel RCD Espanyol 1951-53, on disputà vint-i-dos partits, i marcà tretze gols Finalment, tornà al…

Resident a Catalunya des de jove, el 1968 s’incorporà al FC Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya de 3 000 m obstacles en tres ocasions 1969, 1971, 1973 i el de Catalunya en quatre 1968, 1969, 1971, 1974 També guanyà el Campionat de Catalunya de cros individual i per equips quatre vegades 1971, 1973, 1974, 1975 L’any 1973 baté el rècord d’Espanya de 3 000 m obstacles i rebaixà el rècord català en sis ocasions l’última el 1975 El 1975 baté el rècord català de 5 000 m i 10 000 m Fou divuit vegades internacional amb la selecció espanyola Posteriorment treballà com a director tècnic de la…

Fou professional 1952-62 amb els equips Mobylette, Ignis, Faema, Licor 43, Ferrys i Catigene En el seu palmarès destaquen la Bicicleta Eibarresa 1953, el Gran Premi Pascuas 1955, 1961, el Critèrium de Tarragona 1956, el trofeu Masferrer 1957, el trofeu Sprint 1957, la Barcelona-Vilada 1957 i el Critèrium de Pamplona 1957 Guanyà quatre etapes de la Vuelta a Espanya 1955, 1959, 1960, 1961, una de la Volta a Catalunya 1958, dues de la d’Andalusia 1959 i una de la Bicicleta Basca 1961