Resultats de la cerca

Situació Escasses restes d’aquest jaciment, aparegudes a la banda meridional del turó EFS El turó conegut com a Puig Castellar es troba al límit meridional del municipi de Biosca, justament a la dreta del Llobregós Mapa 34-14 361 Situació 31TCG618320 S’hi accedeix per la carretera LV-3113, que uneix Guissona amb Biosca, la qual segueix la riera d’aquest nom Prop del riu, cal enfilar-se serra amunt i al cap d’uns 15 minuts s’arriba a una primera elevació Tot seguit, cal superar un marcat collet natural abans d’arribar al cim El pendent nord és molt abrupte, fet que obliga a…

Encaixa al nord i a l’est la cubeta de Móra Ribera d’Ebre i Priorat, i tanca, passada la plana del Burgar el seu límit oriental, la serra de Tivissa Ribera d’Ebre a l’oest davalla fins a l’Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d’Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l’anomenat bloc de Cardó L’abrupta vall de Cardó , oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costumà, és drenada pel barranc de Cardó , afluent, per l’esquerra…

A vegades hom munta en una caixa un altaveu d’aguts i un altaveu de greus, i encara, un o més altaveus de mitjans Entre els diversos tipus de caixes cal esmentar la caixa infinita , nom que ve del fet que muntant l’altaveu en un forat fet en una pantalla suficientment gran pantalla infinita, s’elimina el curt circuit acústic Però aquesta solució és molt poc pràctica i hom ha optat per plegar aquesta pantalla fins a formar una caixa hermètica on resta confinada la radiació posterior de la membrana Això, però, té l’inconvenient que l’aire tancat, també a dintre, modifica l’elasticitat de l’…

Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, que es drecen en un turó abrupte al NE de les gorges de Sant Jacme ECSA - F Tellosa Vista del sector millor conservat del castell, amb la torre de planta pentagonal, el recinte ampli i la torre de planta quadrangular que corona el conjunt ECSA - A Roura Les imposants ruïnes del castell de Castelfisèl es troben dalt d’un turó abrupte de 496 m d’altitud, al NE de les gorges de Sant Jacme i al S de la vila de Caudièrs Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 47′ 54″ N - Long 2° 23′ 32″ E De la carretera que va de…

Situació Basament d’aquesta torre, que s’endevina a mig coster, al centre de la fotografia ECSA - J Bolòs A l’oest del castell de Nyòvols, a l’altra banda de la Tet, damunt d’una roca, hi ha les restes d’una torre de guaita que segurament cal relacionar amb aquest castell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 3” N - Long 2° 16’ 37” E És molt difícil d’arribar-hi És quasi impossible d’anar-hi travessant el riu engorjat També és molt difícil d’atansar-s’hi per l’abrupte i rocós vessant de muntanya que hi ha al seu darrere, venint dels Banys de Toès o dels Banys de Canavelles JBM Història Aquesta…

La banda de ponent de la serra del Cabeçó de l’Or destaca pel seu caràcter abrupte Ramon Dolç La serra del Cabeçó de l’Or 213, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Cabeçó de l’Or és un massís calcari de 1207 m d’altitud, amb cim pla i vessants abruptes per la cara oest, que ressalta fortament en el relleu per la seva proximitat a la mar La serra està intensament afectada per processos càrstics que han donat lloc a profunds tallats, línies de crestalls, agulles i cavernes, com la cova de la Granota i la dels Canelobres Aquesta última, de grans…

La cresta dels Bartolons, vigorós contrafort meridional de la serra de la Grana Rafael Paulo Les serres de la Grana, l’Aguilar i Orxeta 211, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres de la Grana i l’Aguilar orlen pel sud el massís d’Aitana Constituïdes per calcàries i margues eocenes, es troben en una zona intensament tectonitzada i amb multitud de fractures que sovint permeten l’aflorament de materials triàsics un magnífic exemple es troba a la vall del riu de la Torre, on una falla de direcció nord-sud posa en contacte les calcinals albienses amb les argiles i algeps…

Espadats i costers meridionals de la serra de Cavalls Ernest Costa Les serres de Pàndols i de Cavalls 25, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre els rius de la Canaleta i Sec, que prolonguen pel nord-est els ports de Tortosa i Beseit, es localitzen les serres de Pàndols i de Cavalls, muntanyes que configuren la transició entre les terres litorals i les planes continentals de la depressió de l’Ebre Malgrat les escasses altituds el cim més alt és el puig Cavaller de 709 m, presenten un relleu abrupte i retallat per barrancs bastant profunds El…

Situació i presentació És envoltat pels de Pratdip S, Vilanova d’Escornalbou E, l’Argentera NE i en un punt toca el terme de Mont-roig del Camp SE Per la banda del Priorat limita amb la Torre de Fontaubella N, Pradell de la Teixeta i Marçà NW, Capçanes W i Tivissa SW Situat a l’extrem de ponent del Camp, el poble, que té fama de boirós, pertany des de sempre al bisbat de Tortosa La vall de Maçanes, que enllaça amb el Camp pel coll del Guix 640 m, pertany a la conca del Priorat geogràfic El territori és molt trencat i abrupte, i s’estén pels contraforts orientals de la serra de Llaberia Al…

D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és tan tallat i el…