Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
pàncrees
Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
el Segura
El riu Segura prop d’Oriola
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La seva capçalera, molt muntanyosa, pot…
voleibol
Terreny de joc, xarxa i pilota de voleibol . Envoltant el terreny de joc hi ha la zona lliure, una bnada que, segons els reglaments olímpics, fa, com a mínim, 5m d’ample des de les dínies laterals i 8m des de les línies de fons, on comprèn les dues zones de servei
© Fototeca.cat
Esport
Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista, a una alçada de 2,43 per als partits masculins i a 2,24 per als partits femenins.
Hom hi juga en una pista rectangular, de sòl dur, exterior o interior, de 18 m de llargada per 9 d’amplada, dividida en dues parts iguals per la xarxa La pilota, entre 65 i 67 cm de circunferència i entre 260 i 280 g de pes, pot ésser colpejada amb les mans o amb qualsevol part del cos Cap jugador no pot tocar la pilota dues vegades seguides ni cap equip passar-se-la més de tres vegades sense enviar-la al camp contrari El fet de tocar la pilota a terra significa un punt en contra de l’equip que havia de tornar-la Els partits acaben quan un equip ha guanyat tres jocs o sets El voleibol fou…
Metabolisme dels pròtids
Després d’ésser absorbits en l’intestí i de passar a la circulació sanguínia, els aminoàcids procedents dels aliments ingressen a l’interior de les cèllules dels diferents teixits, on tornen a combinar-se entre ells per a formar noves proteïnes, segons les necessitats i les funcions de cada teixit La principal funció dels pròtids és de tipus plàstic, la qual cosa inclou donar suport a les cèllules i als microòrgans intracellulars i també servir d’estructura als àcids nucleics, als ferments digestius, a les hormones i a una gran quantitat d’elements que circulen pels líquids…
absorciometria dual de fotons
Tècnica de diagnosi basada en la irradiació corporal de fotons procedents d’un radioisòtop —es fa servir generalment el Gd153— que, en travessar l’organisme, són absorbits especialment pels teixits mineralitzats.
La computació dels fotons que han travessat el segment corporal estudiat proporciona un bon índex del contingut mineral ossi, dada molt útil per a la diagnosi i la valoració de l’osteoporosi
fotoquímica
Química
Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un fotó ( quàntum
de llum) i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim orbital ocupat…
repoblament
Història
Moviment de població tendent a poblar i colonitzar territoris despoblats o amb feble densitat de població.
A l’edat mitjana, a mesura que els regnes cristians duien a terme la Reconquesta militar de la península Ibèrica, hagueren de repoblar les zones conquerides, per tal d’assegurar-ne la defensa i l’explotació agrícola i ramadera En els regnes occidentals es feu inicialment mitjançant la presura , que correspon a l’aprisió utilitzada en els regnes orientals El repoblament de Galícia, vall del Duero i alt Ebre segle VIII-X fou obra d’homes lliures i de monestirs benedictins A vegades el rei dirigia l’empresa repobladora en altres casos es limitava a ratificar ocupacions espontànies Mentre a…
Dieta en cas de síndrome febril
Hom anomena síndrome febril un conjunt de manifestacions que apareixen en nombroses malalties, especialment en els processos infecciosos, entre les quals destaca la hipertèrmia o febre, és a dir, un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes, com malestar general, augment de la freqüència cardíaca, enrogiment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular i articular Independentment dels efectes perniciosos que sobre l’organisme produeixi el factor causant, per exemple la infecció que originà la síndrome febril, cal considerar que en aquesta…
circulació
Biologia
Botànica
A les plantes vasculars, transport de líquids absorbits vers els diversos òrgans de la planta (sobretot fulles), i de substàncies sintetitzades en el òrgans assimiladors vers la resta de la planta (i sobretot als òrgans de reserva).
Els líquids transportats aigua amb substàncies dissoltes constitueixen la saba La saba bruta, el líquid absorbit a partir del sòl, conté sobretot ions minerals i circula pel xilema , moguda per la transpiració que té lloc en les fulles La saba elaborada conté glúcids, aminoàcids, etc, i circula pel floema , moguda per forces osmòtiques i també per obra del mateix citoplasma, que esmerça energia en aquesta operació Pel floema circulen també les fitohormones
Bengala
Regió
Regió de l’Àsia meridional, actualment dividida entre l’Índia (Bengala Occidental) i Bangladesh (o Bengala Oriental).
Situada entre l’Himàlaia i el golf de Bengala, s’estén per la plana alluvial dels cursos inferiors del Ganges i del Brahmaputra i pel delta de tots dos rius Té un clima tropical monsònic la pluviositat augmenta d’oest 1 400 mm a est 3 000-4 000 mm El poblament és predominantment rural i dispers és corrent que les cases siguin situades al llarg dels rius La densitat hi és elevada, especialment a la regió del delta de 400 a 1400 h per km 2 En ambdues parts és parlada la mateixa llengua, el bengalí la religió, altrament, és diferent musulmans a la part oriental i hindús a l’occidental, cosa que…