Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Els clupeïformes: peix blau típic
Els clupeïformes són aquells peixos amb aspecte semblant al de les sardines Tenen el cos revestit d’escates cicloides que es desprenen amb una gran facilitat, si bé dins d’aquest grup també hi ha espècies de cos nu, i presenten una sola aleta dorsal constituïda per radis tous, que sol ocupar una posició central sobre l’eix longitudinal del cos La cintura escapular és suspesa de l’esquelet cranial i disposen d’un opecle ben desenvolupat La bufeta natatòria té conducte pneumàtic i els d’aigües profundes, com ara els estomiàtids, disposen de fotòfors que segueixen una distribució característica…
Pedro de Mendoza, abat de Santes Creus (1497-1500)
El 22 de juliol de l’any 1497, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Diomedes de Vilaragut i Pardo de la Casta, castellà d’Amposta, no jurà diputat militar Francesc de Guimerà, donzell i varvassor, de la vegueria de Montblanc diputat reial Vicenç Orrit, ciutadà de Lleida, doctor en ambdós drets oïdor eclesiàstic Esteve de Garret, canonge de Tortosa, ardiaca de Borriol oïdor militar Guerau Bisbal, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès oïdor reial Joan de Gualbes, ciutadà de Barcelona En la segona elecció de diputats del General pel…
Sant Joan de Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular, força aprofundit F Tur El veïnat de Salelles, de masies disperses, és gairebé equidistant dels pobles de Cruïlles i de Sant Sadurní de l’Heura, uns 2 km al nord-est del primer i a la mateixa distància del segon, però vers el nord-oest L’església de Sant Joan es troba en un racó que forma una petita vall actualment no hi ha cap casa habitada a la seva vora El grup més important de masies del lloc és només uns 400 m a migdia de la capella Mapa 334M781 Situació 31TEG002438…
La manufactura de la pell
Art gòtic
La manufactura de la pell esdevingué a Catalunya força important si més no a la baixa edat mitjana, fou una de les indústries més sobresortints –després del tèxtil–, tant pel nombre de treballadors implicats com pel volum de producció i el capital mobilitzat, tot i seguir funcionant amb una tècnica poc desenvolupada, heretada d’èpoques anteriors, i amb a penes innovacions En tot cas, l’expansió d’aquesta indústria no es pot dissociar de la importància que se li reconeix als altres territoris i ciutats de la Corona d’Aragó, especialment a València i Saragossa, que en bona mesura aprofitaren la…
Els insectes i l'activitat humana (I)
Introducció La tinya del raïm, o cuc del raïm Lobesia botrana , un lepidòpter, de la qual la fotografia mostra una larva que ha minat un gra, és un lepidòpter que constitueix un de tants flagells agrícoles provocats per insectes Les erugues de la tinya del raïm, en efecte, minen poncelles i fruits, i afavoreixen, a més, els atacs fúngics Rafael Campillo Els insectes incideixen d’una manera important en l’activitat humana Tot i que potser són més coneguts pels seus efectes perjudicials o molestos insectes picadors, transmissors de malalties, flagells de conreus, destructors de productes…
L’arquitectura mendicant, motor de canvi
Art gòtic
Gairebé ningú no dubta a hores d’ara sobre la singularitat de l’arquitectura gòtica catalana Ningú no posa en qüestió que, malgrat algunes diferències de matís a l’hora de precisar procedències i cronologies i de concretar influències d’unes àrees territorials sobre unes altres, es pot parlar d’una arquitectura genuïnament catalana –o meridional en un sentit més ampli, si es vol “En veure les esglésies gòtiques del migdia francès, venint del nord, hom sent que s’entra en una altra França, i, en retrobar-les passant els Pirineus, s’endevina entre la Catalunya medieval i les províncies…
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
Guerra i política
El 1859 i el 1898 poden ser dos anys per a marcar les llindes d’un període històric Ambdós comparteixen l’esclat de sengles guerres exteriors amb components colonials Foren, però, dos conflictes bèllics absolutament contraposats, victòria al primer, derrota al segon entrada triomfal al nord d’Àfrica el 1859, sortida vergonyosa del Carib i les Filipines el 1898 d’iniciativa plena el victoriós, a remolc de fets aliens no volguts el que acabà amb la desfeta amb ressons d’entusiasme manipulat el del Marroc, amb plena oposició popular, malgrat la pressió governamental popularitzadora des de…
Organització i explotació del territori sota l'Imperi
La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…
Innovació i renovació del moviment cultural
Els nous corrents estètics dels anys setanta En realitat, els corrents estètics que marquen els anys setanta a Espanya van aparèixer, en una bona part, al llarg de la dècada anterior els uns, fruit de les polèmiques teòriques, no alienes a la ideologia marxista els altres, fruit de la influència d’estils forans A mitjan anys seixanta continuava encara la polèmica de confrontació entre la pintura figurativa i la pintura informalista Però aquest vell debat —que havia assolit el seu punt àlgid uns anys abans— perdia força ara no es discutien tant qüestions estètiques com posicions polítiques i…