Resultats de la cerca

Els objectius fotogràfics presenten les aberracions pròpies dels sistemes òptics A causa del cost de llur correcció són corregides només en part proporcionalment a la lluminositat dels objectius i segons les necessitats de llur utilització, de manera que aquests conserven un cert grau d’astigmatisme i d’aberració d’esfericitat

Aquest sistema, per la impossibilitat de control de les condicions ambientals, no pot llevar tota l’aigua d’hidratació i sempre deixa el producte amb una humitat superior a l’òptima, per la qual cosa són freqüents l’alteració per enfosquiment enzimàtic i per enfosquiment no enzimàtic i l’ alteració microbiològica d’aliments per fongs

La inadequació per al consum pot ésser deguda a reaccions purament químiques entre els components enfosquiment no enzimàtic, a reaccions catalitzades pels mateixos enzims alteració enzimàtica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, a creixement de microorganismes alteració microbiològica d’aliments, a insectació, a contaminació per rosegadors o a pèrdua de la textura característica per canvi en el contingut d’aigua

Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria polipnea o taquipnea, l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba hipòxia, acidosi, etc o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el cos carotidi o…

És anomenada ptosi la caiguda de la parpella superior de manera que és impossible d’alçar-la i restablir la fenedura palpebral L’origen d’aquest trastorn és una alteració motora que impedeix la contracció del múscul elevador de la parpella Hi ha diversos tipus de ptosi segons l’origen que presenta La ptosi congènita és una afecció generalment hereditària deguda a una alteració nerviosa del nucli d’origen del nervi motor ocular comú Pot ésser unilateral o bilateral En aquest cas, es perd la funció del múscul elevador de la parpella, mentre que es manté la del múscul tarsal, que…

La ceguesa nocturna o hemeralopia consisteix en la disminució de la capacitat d’adaptar la visió a la foscor o bé a la illuminació escassa, de nit o de dia Aquest trastorn és degut a una alteració en els bastonets, les cèllules sensorials que possibiliten la visió en condicions d’illuminació escassa L’origen pot ésser congènit, degut a una alteració hereditària, o bé adquirit, bé per un defecte de vitamina A —substància que intervé en l’activació de la rodopsina o porpra visual que contenen els bastonets—, una exposició prolongada a una llum molt brillant, una intoxicació per quinina o…

Es denomina diagnosi prenatal el procediment consistent a aplicar diverses tècniques per a intentar de detectar, abans del naixement, si el producte de la gestació presenta alguna malformació o anomalia que pugui, en un futur, produir-li una alteració del desenvolupament físic o mental Les proves diagnostiques que comprèn aquest procediment es realitzen generalment en aquells embarassos en què es detecta alguna circumstància que incrementa les possibilitats que es produeixi una alteració en el desenvolupament del fetus

La malaltia de la membrana hialina, o síndrome del destret respiratori idiopàtic del nadó, és un trastorn respiratori que es presenta els primers dies després del naixement, principalment en infants prematurs, i que es caracteritza per un collapse dels alvèols pulmonars i la formació de membranes a les parets alveolars És una alteració molt freqüent en nadons prematurs, ja que afecta un de cada deu infants nascuts abans d’hora, i és la primera causa de mortalitat entre aquests nadons El trastorn és degut a la manca de desenvolupament dels pulmons en el moment del part, generalment deguda al…

La diagnosi de les alteracions genètiques hereditàries i de les anomalies cromosòmiques té diverses utilitats, ja que tant pot servir per a determinar si una persona pateix una alteració d’aquest tipus, com per a predir les probabilitats que hi ha de transmetre una alteració a la descendència Tot i que hi ha diverses proves diagnostiques que s’empren amb aquesta finalitat, entre els procediments més usuals en l’estudi genètic cal destacar la confecció de l’arbre genealògic, l’estudi cromosòmic i els dermatoglifs Mereix una menció especial el consell genètic