Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
tereré
Alimentació
Beguda obtinguda per maceració en fred del mate, no tan amarga com la infusió en calent.
Córdoba
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió del Centre.
La capital és Córdoba Morfològicament s’hi delimiten dos sectors un de pla, a l’est i al sud, i un altre de muntanyós, a l’oest i al nord-oest, ocupat per la serralada de Córdoba El clima hi és temperat, de tendència a la continentalitat, amb temperatures mitjanes anuals entre els 19°C al nord i els 16°C al sud la pluviositat és d’uns 1 000 mm anuals, amb una distribució molt irregular més humit cap al sud i amb una estació seca de maig a setembre La província és drenada per nombrosos rius uns que davallen de la Sierra de Córdoba i es perden a l’àrea endorreica de Salinas Grandes, i uns…
Els sucres i els aliments dolços
Els sucres i altres aliments dolços es caracteritzen per llur potencial energètic i per llur escàs contingut d’altres tipus de nutrients, per la qual cosa es consideren com a aliments complementaris El sucre , que s’obté de la canya de sucre o de la bleda-rave, està format gairebé en un 100% per glúcids simples, sobretot sacarosa El sucre morè , menys refinat, té unes mínimes proporcions de fibra vegetal i de sals minerals La mel és una secreció viscosa i molt dolça, elaborada per les abelles, que s’utilitza en general com a edulcorant, per exemple substituint el sucre La qualitat nutritiva…
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre…
Jean Serra
Literatura catalana
Poeta.
Nom de ploma de Jean-Joseph Serra i Torres Fill d’emigrats polítics, visqué la seva infantesa a Alger i anà a Eivissa d’adolescent De formació autodidàctica, edità nombrosos reculls i desplegà una incansable activitat cultural a l’illa Fundà la revista Itaca , publicà l’antologia Poetes d’Eivissa 1978 i una sèrie de quaderns i obres de tipus cultural Com a poeta passà del lirisme més intimista a la poesia de caràcter patriòtic o a la reflexió amarga i existencial És autor de Memòria trencada 1978, Illa 1979, Lleure i crepuscle de noces 1980, Tria de poemes 1987, Mester d’amant…
,
hidroclorur de quinacrina
Farmàcia
Substància que es presenta com unes pólvores grogues, inodora, amarga, soluble en l’aigua, però poc en alcohol.
És emprada com a antimalàric i coneguda també com a atebrina i antimalarina
cointreau

Ampolla de licor cointreau
Begudes destil·lades
Nom registrat del licor d’origen francès en el qual la taronja amarga macerada és un dels principals components.
El mar
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 111 min., dirigida per Agustí Villaronga i Riutort.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona ARGUMENT Basat en la novella homònima 1958 de Blai Bonet GUIÓ Antoni Aloy, Biel Mesquida, AVillaronga FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Raúl Roman MÚSICA Javier Navarrete SO Salvador Mayolas directe, Àlex Pérez en estudi INTERPRETACIÓ Roger Casamajor Andreu, Bruno Bergonzini Manuel, Antònia Torrens sor Francisca, Ángela Molina Carmen Onaindía, Simó Andreu Alcántara, Juli Mira Don Eugeni, Llorenç Santamaria el falangista, Maria del Mar Bonet la mare de Manuel,…
Antígona
Personatge llegendari que recollí la literatura grega.
Antígona hauria nascut del matrimoni incestuós d’Èdip amb la seva mare Jocasta Acompanyà el pare cec quan aquest fou foragitat de Tebes a Èdip a Colonos , de Sòfocles, apareix com la personificació de l’amor filial A la tragèdia també de Sòfocles, representada a Atenes segurament el 441 aC i que duu el nom de l’heroïna, els seus germans Etèocles i Polinices han mort l’un a mans de l’altre rivalitzant pel poder de Tebes Creont, el nou rei, honora Etèocles i mana de no donar sepultura a Polinices, però Antígona burla la prohibició i el colga Detinguda i portada davant Creont, invoca les lleis…
Cassen
Teatre
Cinematografia
Actor i humorista.
Vida Escriví els seus primers acudits en el Diario Español de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el seu debut…
,