Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
autoimmune
Immunologia
Dit de les malalties produïdes per fenòmens d’ autoimmunitat
.
La possibilitat d’existència de malalties autoimmunes és àmplia, car de fet, qualsevol teixit de l’organisme pot ésser subjecte de fenòmens autoimmunes Són malalties autoimmunes el lupus eritematós sistèmic, l’anèmia hemolítica autoimmune, algunes glomerulonefritis, etc
George Richards Minot
Metge nord-americà.
Els seus estudis sobre l’anèmia perniciosa i l’èxit assolit en el seu tractament, a base de grans quantitats de fetge cru, li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1934, compartit amb Murphy i Whipple
mielotoxicitat
Patologia humana
Conjunt de trastorns ocasionats per una substància mielotòxica.
Bàsicament són anèmia, leucopènia i trombopènia Aquests trastorns es produeixen bé per la interferència de l’agent mielotòxic en la síntesi de proteïnes, alterant consegüentment el procés de maduració cellular, o bé per una acció de tipus allèrgic o idiosincràsic
Talassèmia
Patologia humana
Definició Reben el nom de talassèmia una sèrie d’alteracions genètiques hereditàries que generen una síntesi anormal o insuficient d’hemoglobina, el pigment vermell contingut als eritròcits o glòbuls vermells En conseqüència, es presenta una anèmia d’intensitat variable segons els casos, de vegades mínima i asimptomàtica, i d’altres tan intensa que és incompatible amb la vida Freqüència La talassèmia constitueix una malaltia relativament freqüent en algunes poblacions, sobretot les de la conca de la Mediterrània En l’àrea dels Països Catalans la incidència de portadors de l’alteració genètica…
mielosi funicular
Patologia humana
Afecció de la medul·la espinal consistent en focus degeneratius en els cordons posteriors i laterals.
És deguda a una deficiència de vitamina B 1 2 i es registra especialment en el curs de l’anèmia perniciosa Produeix formigó i debilitat a les cames, amb rigidesa i dificultat en la marxa per alteració motora i de la sensibilitat profunda
esprue tropical
Patologia humana
Malaltia de causa desconeguda que afecta les persones residents o transeünts a les regions tropicals.
Hom l’ha relacionat amb deficiències nutricionals, infeccions i toxines de microorganismes presents en la dieta de les zones afectades La mucosa de l’intestí prim presenta alteracions estructurals típiques els símptomes més rellevants són anorèxia, diarrea, aprimament, anèmia, trastorns diversos de la nutrició i distenció abdominal
mielofibrosi
Patologia humana
Síndrome mieloproliferativa que es caracteritza per fibrosi de la medul·la òssia, hemopoesi hepàtica i esplènica i osteoesclerosi.
De causa desconeguda, afecta especialment les persones més grans de 50 anys i té un curs crònic Hi destaca l’esplenomegàlia, l’hepatomegàlia i l’anèmia, amb signes de diseritropoesi a l’hemograma i presència d’eritriblasts i de mieloblasts síndrome leucoeritroblàstica És anomenada també metaplàsia mieloide
anilisme
Patologia humana
Intoxicació per l’anilina que ocasiona metahemoglobinèmia
.
La ingestió d’un gram del producte pot resultar mortal La intoxicació aguda es caracteritza per cefalees, vertigen, hipotensió, convulsions i coma si l’episodi és superat pot aparèixer després icterícia i anèmia La intoxicació crònica és més benigna El tractament bàsic consisteix a corregir la metahemoglobinèmia
botriocefalosi
Patologia humana
Helmintiasi provocada per la presència del botriocèfal en l’intestí.
És una malaltia freqüent en zones lacustres, atès que l’hoste intermediari del cuc és un peix d’aigua dolça produeix trastorns digestius i nerviosos i pot aparèixer també una anèmia del tipus megaloblàstic per consum de la vitamina B 1 2 per part del verm
La sang en la vellesa
La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu potencial…