Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Relata, en quatre parts, una gran aventura, un viatge que dona sentit a l’existència de Tomàs Safont, el protagonista, jove enginyer industrial ociós, les aficions del qual són la lectura, l’esport, les dames i la història Tot això discretament adobat com una història d’amor, en què l’espectacular vídua Eveline Nikopoulos a la fi és desplaçada, en el cor del protagonista, per la més discreta i submisa Blanca de Salona / Rosaura L’autor juga amb el temps i l’espai, i els transforma per contrastar l’obscur present de Catalunya amb la seva passada esplendor Així, el…

Fou un flautista i professor molt conegut a París, especialment als cercles aristocràtics, on tingué nombrosos alumnes Com a maçó, fou elegit superintendent de música de la lògia Com a instrumentista, assolí grans èxits fou un dels primers a emprar un nou tipus de flauta, instrument per al qual compongué concerts, sonates a quatre, minuets per a trompes i altres obres de cambra Entre el 1726 i el 1740 publicà la major part de les seves obres per a flauta En els seus concerts per a flauta, opus 11, s’aprecia l’habilitat de Naudot en la construcció i exposició d’aquesta forma…

Format al Conservatori de Copenhaguen amb els professors K Jeppesen contrapunt, P Schierbeck composició, J Jersild orquestració i B Hjelmborg teoria, posteriorment estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen amb JP Larsen Del 1953 al 1958 ensenyà al Reial Conservatori Danès de Música El 1959 entrà com a professor assistent a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou associat 1961-71 i titular 1971-96 Doctor per aquesta universitat el 1972 amb una tesi sobre el serialisme en l’obra d’A Schönberg, treballà en importants centres d’investigació musicals, com l’Institut Arnold…

Abandonà l’estudi de la teologia per dedicar-se a la música Ocupà el càrrec d’organista i mestre de cor a l’abadia benedictina de Prüfening des del 1734 fins a la seva mort A partir del 1740 es dedicà intensament a la composició, sobretot de música sacra, per a teclat i simfonies La publicació d’aquestes obres li representà importants beneficis, que dedicà a la construcció d’un nou orgue i a la dotació de llibres per a la biblioteca de l’abadia Pertany a la segona generació de compositors del segle XVIII adscrits a l’estil de l’escola bavaresa de música sacra Aquest estil fou…

És anomenat també vernier Consta essencialment d’un regle principal , graduat normalment en millímetres, sobre el qual llisca un segon regle, el nònius pròpiament dit, que té una longitud de 9 mm i és dividit en 10 parts Per a mesurar la longitud d’un objecte, hom el colloca sobre el regle principal i fa córrer el nònius fins a tocar l’objecte El número d’ordre de la divisió del nònius que coincideix amb una divisió del regle principal és el nombre de dècimes de millímetre que l’objecte sobrepassa la divisió del regle principal, que, per defecte, indica la longitud en millímetres de l’…

La seva patogènia és deguda a una coagulació de les proteïnes que constitueixen les fibres del cristallí primerament s’esdevé llur desnaturalització, i després, llur aglutinació Les cataractes congènites són generalment de caràcter estacionari i determinen un escàs dèficit visual, a diferència de les cataractes adquirides , que són progressives i acaben per afectar tot el cristallí D’aquestes, les més freqüents són la senil , que comença pel nucli del cristallí, la diabètica, l' endocrina, la tòxica, d’evolució ràpida, que es dóna sobretot en les intoxicacions produïdes per sègol banyut, per…

La cinta emprada té dues pistes, normals o estereofòniques la seva amplada és de 3,82 mm, i funciona a una velocitat normalitzada de 4,75 cm/s La qualitat de les cintes depèn de la fórmula utilitzada en la capa magnètica Hi ha cassets de quatre tipus fonamentals d’òxid de ferro Fe 2 O 3 , de ferricrom, de crom Cr o pseudocrom, i de ferro pur Fe, la qualitat de les quals va de menys a més segons l’ordre esmentat el millorament s’aprecia amb una dinàmica de so més alta, soroll de fons més baix i so enregistrat amb menys distorsió Cada tipus de cinta ha d’ésser enregistrat i…

De l’església parroquial de Morellàs, se’n té notícia des de l’any 1147, en què es fa esment d’una terra que limitava amb la sagrera de Sant Esteve de Morellàs en un document que recollí Francesc de Fossà en el seu cartoral segle XVII De l’any següent és el testament de Gausfred de les Illes, que, entre altres disposicions, llegà a la seva esposa una penyora que tenia a Sant Esteve de Morelans A les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 hi figura el capellano de Maurelianis , que havia de contribuir-hi amb 16 sous melgoresos L’actual església parroquial de Sant Esteve de Morellàs és un…

El 1667 s’incorporà com a organista a la cort del marcgravi de Bayreuth, on el 1672 succeí a Johann Philipp Krieger com a mestre de capella Del 1684 al 1689 viatjà per Itàlia, i aquest darrer any feu d’organista a la cort de l’elector de Baviera Durant els anys següents treballà en diverses ciutats d’Europa, fins que el 1715 tornà a Munic, on romangué fins a la seva mort Compongué una vintena d’òperes, diversos oratoris i algunes obres dramàtiques, en què s’aprecia la influència de l’escola veneciana, però especialment d’Alessandro Scarlatti Durant la seva estada a Brusselles fou…

Estudià a Breslau i acumulà molts coneixements musicals al llarg de la seva vida itinerant pel sud i l’est d’Europa Treballà a Stuttgart entre el 1664 i el 1666, i també a Tübingen i altres localitats El 1673 era professor a Göppingen Durant la dècada del 1680 dugué a terme una frenètica activitat literària i musical Publicà catorze obres, entre música sacra, colleccions de quòdlibets, novelles i comentaris polítics, els darrers dels quals li costaren l’empresonament D’aquesta època data també la primera versió del seu important tractat Grund-richtiger Unterricht der musicalischen Kunst '…