Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Artur Guasch i Tombas
Literatura catalana
Comediògraf.
És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores
Spiderman
Heroi de còmic nord-americà.
Fou creat per Stan Lee i Steve Ditko, i aparegué per primera vegada el 1962 en la revista Amazing Fantasy , de l’editora de còmics Marvel Juntament amb Batman i Superman , és un dels superherois més populars El seu nom ‘home aranya’ respon a la capacitat que té de secretar un fil, com les aranyes, que li permet enfilar-se per les parets i desplaçar-se acrobàticament per la ciutat Les aventures de Spiderman consisteixen en missions per a impedir que malfactors, i personatges malvats en general, aconsegueixin els seus propòsits Hom n’ha fet adaptacions cinematogràfiques, la…
Joan Ramon i Soler
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1873 Fou un dels fundadors de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i redactor de la seva revista Collaborà en la direcció d’ El Vendrellense , dels seus cosins Jaume i Ramon Ramon Amic i confident d’Àngel Guimerà, amb qui es cartejà, fou corresponsal de La Renaixença al Vendrell Li foren premiats alguns poemes als certàmens “festius i humorístics” de la Societat L’Aranya i en publicà diversos llibres, entre d’altres, A una nina 1880, Morta d’amor i Quadros del natural Poesies festives , i estrenà 1884, 1886 algunes…
,
senyoreta
Indústria tèxtil
Aranya de vidre de les màquines de debanar i doblar la seda.
crisantem
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes perennes, de la família de les compostes, de tiges anuals, a vegades quasi llenyoses, i fulles alternes, verdes a l’anvers i blanquinoses al revers; les inferiors i les superiors són diferents de les centrals, oblongues i profundament dentades.
El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les varietats més…
Josep Verdú i Feliu
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , “La Teula” i de Vilanova “Lo Carril de Vilanova”, i en d’altres com “Eco de la Exposición Regional”, “Revista Catalana”, de Manresa, i “La Llumenera de Nova York” Feu paròdies teatrals O beguda o dignitat , Fals i L’estudiant Borrasques , alguna sarsuela No t’arronsis , 1881, amb música d’Enric Martí i Puig i escriví moltes peces curtes còmiques,…
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1 500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …
àcars
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’aràcnids.
És integrat per animals generalment molt petits, de cos sovint aplanat, sense segmentació visible en els representants superiors, amb quatre o dos parells de potes en els adults i tres en les larves, i amb cefalotòrax o prosoma generalment fusionat a l’abdomen o opistosoma els quelícers i els pedipalps estan transformats en un estilet perforador en els hematòfags Hi ha formes lliures aquàtiques o terrestres i moltes de paràsites acariosi Àcars paràsits més importants Nom Acció Acarapis woodi penetra dins los tràquees de les abelles Argas persicus viu sobre determinats ocells hematòfag…
Els artròpodes fòssils
L’estudi dels artròpodes fòssils s’ha concentrat, al nostre país, en alguns dels grups principals, de manera que el tractament que en donarem ací reflecteix més aviat el grau d’estudi emprès que no l’abundància real del grup en el nostre registre fòssil Exemplars fossilitzats de concostracis a dalt, procedents del Paleozoic de Mallorca, i d’una aranya a baix, trobada a la Cabrua Pallars Jordi Vidal / Feliu Calafat-Bartomeu Saez Xavier Martínez Entre els crustacis, no farem un tractament a fons dels concostracis que, no obstant això, són abundants, associats a la paleofauna…
Francesc de Paula Barceló i Fortuny
Literatura catalana
Teatre
Ràdio i televisió
Escriptor.
Conegut amb el nom de ploma de Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb La sabata de l’emperador Orfran 1974 i Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles El paratge de l’aranya 1973, L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés…
,