Resultats de la cerca

La causa principal foren les successives deportacions l’assíria del 772 aC i les babilòniques del 597 i del 586 aC i la destrucció de Jerusalem 70 dC Centres importants de la diàspora foren Babilònia s VI aC, Alexandria s IV aC, Antioquia s III aC i Roma s I dC Entre aquestes comunitats es mantingué sempre viu el sentiment nacional i, alhora, l’esperança d’un retorn

Hom suposa que, a partir del segle IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia

Considerat anys enrere com un gran rei, la moderna historiografia el jutja simplement com un bon monarca La seva política exterior tingué tres etapes en el decurs de la primera 1786-82 aC, en la qual Babilònia era un petit estat sotmès més o menys a Assíria, realitzà diverses campanyes, sol o associat a d’altres presa d’Uruk i Isin, 1786, etc durant la segona 1782-63 aC, mantingué una intensa activitat diplomàtica amb les potències de l’època Assíria, Larsa, Mari i Ešnunna en la tercera 1762-54 aC, practicà una política expansiva que li permeté de sotmetre tot Mesopotàmia derrota de Larsa,…

Habitaven l’antiga Sumer, zona actualment habitada per llurs descendents, els àrabs de les marjals, i eren organitzats en clans, amb un cap que a vegades podia assolir l’hegemonia Constituïren el nucli de resistència enfront de la dominació assíria, i foren a la base del redreçament babilònic amb la dinastia anomenada caldea o neobabilònica , establerta a partir del 625 aC amb Nabopolassar, la qual sobrevisqué a l’imperi assiri i durà fins el 539 aC Babilònia

No hi ha, però, una correspondència plena entre els vessants geogràfic i històric del terme Molt abans, en efecte, que la ciutat de Babilònia tingués un paper important, aquesta regió fou seu de diverses cultures prehistòriques i, ja en la fase històrica, del país de Sumer i del d’Accad Com en el cas, doncs, del terme assiriologia , hom ha pres la part pel tot —a causa, sens dubte, del prestigi cultural de Babilònia en època posterior— amb la qual cosa el terme resulta abusiu quan és aplicat a la llarguíssima etapa anterior a la dinastia I de Babilònia Aquesta etapa comprèn la preshistòria i…

Conegut com a amurru en les fonts accàdies i com a mar tu en les sumèries ‘occident’, en ambdós casos, alguns dels seus membres són ja citats en els textos de començament de la dinastia I sumèria d’Uruk ~2700 aC A partir de la dinastia d’Accad ~2371-2191 aC els amorites apareixen regularment en les fonts mesopotàmiques De fet, des d’aquesta època ~2300 fins el 1800 aC constitueixen l’element ètnic més important de l’Orient Pròxim i Mitjà per llur incontenible demografia, causa directa de la seva penetració persistent al sud de Mesopotàmia A partir de la dinastia III d’Ur 2113-…

El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de llurs…

La decoració de les parets primer era repussada amb martell i més tard amb motlles hi ha sítules romanes amb incrustacions d’argent i pedres precioses Hom desconeix el lloc d’on provenen hom n'ha trobades a l’Imperi Mitjà d’Egipte, a Assíria, en les cultures villanoviana s VIII aC i de Hallstatt i en el món egeu En canvi, a la Grècia clàssica fou utilitzada l’hídria, en comptes de la sítula Els romans també la feren servir per a transportar-hi líquids, però, a més, li donaren un sentit religiós, fent-la servir per a contenir-hi l’aigua lustral en els sacrificis, i també la utilitzaren com a…

A Grècia, molts herois foren considerats déus a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus A Roma, s’establí un culte imperial després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana El culte imperial conferia un segell religiós a la unitat política…