Resultats de la cerca

La seva primera obra teatral, The Children's Hour ‘L’hora de les criatures’, 1934, l’establí com una primera figura del teatre Interessada en temes polítics en les seves obres denuncia constantment els defectes típics de les societats opulentes En The Watch on the Rhine ‘La vigilància al Rin’, 1941 ataca la hipocresia de les posicions dites liberals, mentre que Toys in the Attic ‘Joguines a les golfes’, 1960 és ambientada al sud dels EUA de la seva infància Amb An Unfinished Woman ‘Una dona inacabada’, 1969, retrat del seu company Dashiell Hammet, inaugurà un vessant memorialístic La seva…

Feu classes de llatí i cant a l’escola fundada pel comte Caspar von Hohenems, el 1612, a Schnifis El 1650 abandonà la seva ciutat natal i viatjà per Estrasburg, Durlach i Colònia Sembla que fou en aquesta darrera ciutat on escriví la seva primera obra literària, Tragico-Comoedia genannt Die Liebes-Verzweiflung 'Tragicomèdia anomenada l’Amor desesperat' Ordenat de sacerdot a la catedral de Constanza el 1663, arribà a ser capellà de la cort del comte von Hohenems, i allí escriví la seva primera novella, Philoteus, oder Des Miranten durch die Welt 'Filoteu o El món segons Mirant', 1665, de…

Deixà de cursar estudis a l’escola de periodisme dirigida per Ángel Herrera a Madrid per tal de passar a militar a la CNT En 1931-32 fou corresponsal des de Madrid a Solidaridad Obrera , i poc després passà a ésser-ne redactor A Barcelona, s’uní al grup anarquista Nervio, de DAde Santillán, amb el qual havia de tenir una llarga collaboració, especialment com a secretari de redacció de Tiempos Nuevos 1934-38 i a Timón 1938 Fou, a més, director de Solidaridad Obrera en 1936-38 A l’exili, fixà la seva residència a Buenos Aires des del 1941 i fou redactor de La Razón 1949 Entre els seus escrits…

Compositor autodidacte, fundà a Praga una escola de música exiliat a Suècia 1856-61, fou director a partir del 1856 de la Societat Filharmònica de Göteborg i dirigí l’orquestra del Teatre Nacional de Bohèmia 1866-74 Músic nacionalista, aplicà els principis de la música de programa i trobà la inspiració en les danses i cants del seu poble i en els paisatges de la seva Bohèmia natal Les seves òperes més cèlebres són Prodaná nevěsta ‘La núvia venuda’, 1867, Dve vdovy ‘Les dues vídues’, 1874, Dalibor 1867, Libuše 1881 En el camp de la música simfònica destaca Má vlast ‘La meva pàtria’, 1874-79,…

Passà la seva infància i adolescència en diferents collegis de l’Auxilio Social falangista, fet que marcaria part de la seva posterior producció, de caire autobiogràfic i polític Es traslladà a Barcelona, on es formà com a dibuixant a l’agència Selecciones Ilustradas, i posteriorment a Premià de Dalt, on ha dibuixat les seves millors obres El seu estil, de línia clara i factura caricaturesca molt expressiva, es consolidà a partir de la sèrie Dani Futuro 1965-70, amb guions de Víctor Mora i publicada a Gaceta Junior D’entre les seves obres destaquen Hom 1975, Paracuellos 1976-77 1980-81,…

Conegut també com a Alí Bei-el-Abbasí A partir del 1803 —disfressat i amb nom aràbic— feu nombrosos viatges pel nord d’Àfrica i Àsia com a agent colonialista al servei de diversos governs europeus Durant aquests viatges observà la geografia, l’art, la fauna, els costums i els més diversos aspectes de les terres que visità Publicà a París Voyages d’Ali Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803-1807 1814, una obra extensíssima on es barregen les experiències personals amb la descripció metòdica de tot el que veié És una obra hereva de la Illustració per la metodologia i les idees, però…

Dissenyadora especialitzada en exlibris Es donà a conèixer amb el llibre de narrativa breu El vel d’Harmonia 1991, premi Don-na 1990 Altres títols narratius són L’àngel incorruptible 1997 i L’ull de Polifem 2004 Més autobiogràfic és La crisàlide 2002, tot i que ha estat en la poesia on ha mantingut una publicació més continuada des de l’inicial Llibre d’Unai 1994 fins a Cinc visions 2006 i Sojorn a Roma 2007 L’ànima viatgera es manifesta en diversos llibres de poesia, però, sobretot, a Estampes de Cuba 2001, que recull un conjunt de proses poètiques sobre la vida oculta i màgica de l’illa Amb…

Vida Filla del barri del Raval, rebé part de la seva formació dels cinemes que freqüentà des de petita El 1957 la fascinació envers el fet cinematogràfic la dugué a escriure, amb el pseudònim de Sofía, al consultori de Mr Belvedere de "Fotogramas" Debutà en la premsa escrita amb "La Prensa" 1964 i poc després treballà per a "Garbo" 1965, fins que al mateix any entrà com a collaboradora a "Fotogramas", on escriví tota mena d’articles, reportatges i entrevistes Sense oblidar mai el cinema, ha treballat també a "El País" des del 1981, tribuna en què ha desenvolupat una ingent tasca com a…

Estudià pantomima amb Jacques Lecoq Des del 1971 dirigí produccions a Frankfurt, Berlín i Colònia Collaborà amb els dramaturgs Dieter Sturm i Christoph Leimbacher en la direcció del Teatre Schaubühne am Leniner Platz de Berlin 1985-1988 El seu muntatge de Terre étrangère de Schnitzler pel Théâtre des Amandiers de Nanterre 1984 li valgué ésser guardonat per l’associació de crítics El 1996 obtingué un triomf internacional amb Jouer avec le feu , de Strindberg El 1998 assumí la direcció teatral de les Wiener Festwochen i fou guardonat amb el premi teatral de Berlín També ha dirigit moltes òperes…

Emigrat el 1936 a causa de la seva militància comunista, el 1945 retornà a la RFA, i dos anys més tard passà a la RDA Influït en un principi pel surrealisme Zwölf Balladen von den grossen Städten , ‘Dotze balades de les gran ciutats’, 1945, posteriorment adoptà un estil més tradicional i els seus motius derivaren vers la lluita contra el nazisme i, finalment, sobre la construcció del socialisme cal esmentar els poemes Die Strassen der Furcht ‘Els camins de la por’, 1946, així com la narració Der Leutnant Yorck von Wartenburg ‘El tinent Yorck von Wartenburg’, 1946 i d’altres, publicades sota…