Resultats de la cerca

Dominicà 1796, fou destinat al convent de Puigcerdà, del qual fou el darrer prior Durant la guerra del Francès actuà amb els miquelets de la Cerdanya i amb el sometent general per a la defensa de Girona Després de l’exclaustració 1836 es traslladà a França, i més tard, a Andorra, on fou vicari d’Anyós i escriví una Relació sobre la Vall d’Andorra 1838, publicada a Tolosa de Llenguadoc amb un breu pròleg autobiogràfic Collaborà en el Diccionario geográfico universal 1830, dirigit per Antoni Bergnes de las Casas i, amb el pseudònim de Lo Peripatètic Solitari , un Compendi d’història d’Espanya…

Dissenyadora especialitzada en exlibris Es donà a conèixer amb el llibre de narrativa breu El vel d’Harmonia 1991, premi Don-na 1990 Altres títols narratius són L’àngel incorruptible 1997 i L’ull de Polifem 2004 Més autobiogràfic és La crisàlide 2002, tot i que ha estat en la poesia on ha mantingut una publicació més continuada des de l’inicial Llibre d’Unai 1994 fins a Cinc visions 2006 i Sojorn a Roma 2007 L’ànima viatgera es manifesta en diversos llibres de poesia, però, sobretot, a Estampes de Cuba 2001, que recull un conjunt de proses poètiques sobre la vida oculta i màgica de l’illa Amb…

Estudià pantomima amb Jacques Lecoq Des del 1971 dirigí produccions a Frankfurt, Berlín i Colònia Collaborà amb els dramaturgs Dieter Sturm i Christoph Leimbacher en la direcció del Teatre Schaubühne am Leniner Platz de Berlin 1985-1988 El seu muntatge de Terre étrangère de Schnitzler pel Théâtre des Amandiers de Nanterre 1984 li valgué ésser guardonat per l’associació de crítics El 1996 obtingué un triomf internacional amb Jouer avec le feu , de Strindberg El 1998 assumí la direcció teatral de les Wiener Festwochen i fou guardonat amb el premi teatral de Berlín També ha dirigit moltes òperes…

Passà molt temps de la seva joventut a la presó o en institucions tutelades per l’estat, on s’aficionà a la lectura i es convertí en un fervent seguidor de Malcolm X A la meitat dels anys seixanta obtingué la llibertat condicional i es vinculà estretament amb el Black Panther Party, partit d’inspiració comunista i de defensa de la minoria negra El 1968 publicà Soul on Ice , un llibre autobiogràfic considerat un clàssic per la seva denúncia del racisme en la societat nord-americana Aquesta obra el convertí en un líder de la minoria negra del país Després d’un enfrontament amb la policia fou de…

Emigrat el 1936 a causa de la seva militància comunista, el 1945 retornà a la RFA, i dos anys més tard passà a la RDA Influït en un principi pel surrealisme Zwölf Balladen von den grossen Städten , ‘Dotze balades de les gran ciutats’, 1945, posteriorment adoptà un estil més tradicional i els seus motius derivaren vers la lluita contra el nazisme i, finalment, sobre la construcció del socialisme cal esmentar els poemes Die Strassen der Furcht ‘Els camins de la por’, 1946, així com la narració Der Leutnant Yorck von Wartenburg ‘El tinent Yorck von Wartenburg’, 1946 i d’altres, publicades sota…

Molt vinculat al sector editorial i al món literari francès, dins del qual exercí una certa influència, formà part de la direcció, entre d’altres, dÉditions Grasset 1958-96 i fou membre de l’Acadèmia Goncourt del 1977 al 2008, de la qual fou director del 1996 al 2002, institució que abandonà per motius de salut Conreador de la crítica literària i de cinema, en la seva novellística es mostrà com un analista agut i desenganyat de les relacions amoroses, tema en bona part d’origen autobiogràfic L’eau grise 1951, Les orphelins d’Auteuil 1956, Bleu comme la nuit 1958, Un petit bourgeois 1964, Une…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-69 Ordenat el 1960, fou missioner al Perú 1964-69, experiència que reflectí a la novella El denari del profeta 1988 D’ençà del seu retorn a Mallorca es dedicà a la problemàtica derivada de la marginació social Militant d’esquerres des del 1973, fou president d’ERC a les Balears 1988-92 És autor de llibres de poemes, com Dos pams d’home 1971, premi Ciutat de Manacor 1970, de poesia eroticoamorosa, i novelles, entre les quals, a més de l’esmentada, Camí de Coix 1979, premi Ciutat de Palma,  Mamilla, encara 1984, premi Andròmina, psicològica i…

Considerada una llegenda del cinema italià, la seva interpretació és de gran ductilitat Debutà el 1958 amb  I soliti ignoti  1958, de Mario Monicelli, al costat de Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman Entre el quasi centenar de films que interpretà es destaquen Il bell’Antonio 1960 i La Viaccia  1961, de Mauro Bolognini, Rocco e i suoi fratelli  1960, Il gattopardo 1963 i  Vaghe Stelle dell’Orsa 1965, de Luchino Visconti, La ragazza con la valigia  1961, de Valerio Zurlini, 8½ Otto e mezzo , 1963, de Federico Fellini,  L’udienza 1971 de Marco Ferreri, Fitzcarraldo 1982 i el documental…

Vida i obra Dins un caire realista o psicològic, publicà els contes Cavalcades 1949, Premi Concepció Rabell, Montevideo i Reflexos 1951, Premi Josep Trueta dels Jocs Florals de Londres, a més de les novelles Retorn a la vall 1950, Cop de porta 1980, Contradansa 1982, Petjades sota l’aigua 1984, Molts dies i una sola nit 1985, El riu i els inconscients  escrita el 1950, guardonada amb el Premi extraordinari Ramon Turró 1969 i publicada el 1990, Una por submergida 1992 i  El moviment d’un cercle , 1997, finalista del premi Sant Joan del 1997 Fou la fundadora del Club de Divulgació…

Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1946, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i Miratges del record 1975 Collaborador assidu de la revista Lluch , el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc , redactada totalment en català en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972 És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà 1960, i edità una Contribució a l’…