Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Miquel Torramorell
Música
Clarinetista.
Vida Es tenen poques dades sobre la seva formació És molt possible que marxés a França amb la retirada de les tropes napoleòniques Allistat en l’exèrcit francès, fou director de la música militar a França -estigué a Holanda, al capdavant del quinzè regiment, i a Bèlgica, sota la setena línia de Napoleó- Era un instrumentista hàbil i tocà en diverses bandes militars com a clarinetista Compongué un bon nombre d’estudis i aires variats per a clarinet El 1821 fou nomenat director de la Société de l’Harmonie d’Anvers, càrrec que li permeté estrenar la seva opéra comique El Futuro de…
Gracià Raynell
Música
Xantre i trobador franciscà.
Pel febrer del 1397 s’incorporà a la capella de Maria de Luna, juntament amb alguns membres de l’antiga capella de Joan I de Catalunya-Aragó En tornar Martí I a Catalunya pel maig del 1397, Gracià passà al seu servei, en el qual romangué fins a la mort del monarca Entre el 1413 i el 1429 estigué a la capella d’Alfons el Magnànim A més de les tres prebendes de què gaudia a la diòcesi de Tours, al febrer del 1404 el rei Martí sollicità que li fos concedit un benefici a Tortosa, i al març del 1425 el rei Alfons obtingué per a ell el nomenament de rector d’Alloça quatre anys més tard…
Enrico Toselli
Música
Pianista i compositor italià.
Deixeble del pianista G Sgambati i dels compositors G Martucci i R Grazzini, fou un reconegut virtuós que feu gires per Europa i els Estats Units i impartí classes a Florència El 1907 contragué matrimoni amb l’arxiduquessa Lluïsa Maria Antònia d’Àustria-Toscana, una relació que causà un escàndol notable a l’època, atès que ella es divorcià del seu marit, el príncep de Saxònia, per casar-se amb el músic Dins del catàleg de Toselli hi ha diverses operetes, una de les quals La cattiva Francesca , 1912, amb llibret de la seva esposa La principessa bizarra 1913 està basada en un argument de…
Giacinto Serroni
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ingressà en l’orde dominicà i es doctorà en teologia 1644 El 1646 fou nomenat bisbe d’Aurenja gràcies al seu protector, el cardenal Michele Mazzarino, i quan aquest fou nomenat lloctinent de Catalunya, l’acompanyà a Barcelona 1648 Quan el cardenal tornà a Roma, ell restà a Barcelona com a intendent de l’exèrcit i envià informes a la cort de París sobre la veritable situació de Catalunya i sobre la repressió que hi exercia Pèire de Marca El 1660 participà en la conferència de Ceret sobre la partició de la Cerdanya, com a adjunt de Pèire de Marca en suspendre's temporalment la…
Antoni Blanch i Xiró
Literatura catalana
Assagista, crític i jesuïta.
Es llicencià en filosofia al Heythrop College Londres i en teologia al Collège d’Eegenhoven Lovaina Es doctorà a París amb La poesie pure espagnole ses rapports avec la culture française , publicada en castellà 1976 Fou professor de literatura comparada i també degà a la Universidad Pontificia de Comillas Madrid, on es jubilà el 2001, i impartí la docència en diverses universitats de l’Amèrica Llatina Fou crític literari especialitzat en la literatura espanyola del segle XIX, la francesa del XVIII i l’obra de Dostoievski, i presidí l’Associació Espanyola de Crítics Literaris 1987…
Alfons Miàs
Historiografia catalana
Militant catalanista i publicista de la Catalunya del Nord.
Vida i obra Collaborà amb el negoci del seu pare, que era contractista d’obres 1928-35, i després fou secretari a l’Ajuntament de Palaldà 1935-42 i al dels Banys d’Arles 1942-44 De formació catòlica tradicional, carlista i nacionalista, milità de jove a l’Association Catholique de la Jeunesse Française i a la Ligue d’Action Française de Charles Maurras El 1930 es casà amb una jove barcelonina i esdevingué un convençut defensor del catalanisme, en un període en què es concretava la renaixença política catalana amb la instauració de la Generalitat de Catalunya, i milità activament…
Pavel Vranický
Música
Compositor i director d’orquestra moravià.
S’inicià en el cant i en l’estudi de l’orgue i el violí a Jihlava 1770-71 Posteriorment es traslladà a Olomouc per estudiar teologia, però cap al 1776 era a Viena, on exercí de mestre de cor i prosseguí els estudis musicals amb JM Kraus El 1784 fou nomenat director musical de la casa del comte Esterházy, i l’any següent esdevingué director de l’orquestra del Kärtnerthortheatre de Viena, tot just creat, càrrec al qual afegí la direcció del Burgtheater fins a la seva mort Fou amic de WA Mozart i de FJ Haydn, i la seva òpera Oberon, König der Elfen 'Oberon, rei dels verns', 1789 influí en La…
Jean Sagnes
Historiografia catalana
Historiador francès especialista en l’època contemporània.
Vida i obra Inicià les seves recerques amb estudis sobre el món obrer i sindical, com la seva tesi doctoral defensada a la Universitat de Montpeller el 1976 Socialisme et syndicalisme dans l’Hérault de 1905 à 1921 3 vol Després se centrà en l’estudi del Llenguadoc amb monografies com Histoire de Béziers 2000 i Histoire de Sète 1987 Catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Perpinyà, participà de ple en l’activitat historiogràfica de la Catalunya del Nord S’ha convertit en un historiador de referència amb obres com Politique et syndicalisme en Languedoc L’Hérault durant l’entre-…
Stéphane Frédéric Hessel

Stéphane Frédéric Hessel
© Marie-Lan Nguyen
Política
Diplomàtic i activista pels drets humans francès d’origen alemany.
Fill de la noble prussiana Helen Grund i l’assagista d’origen jueu Franz Hessel, la seva mare inspirà a l’escriptor Henri-Pierre Roché la protagonista de la novella Jules et Jim , portada al cinema per François Truffaut 1962 Establert el 1924 a França amb els seus pares, l’any 1937 ingressà a l’École Normale Superieure i el 1939 es naturalitzà francès Mobilitzat, rebutjà el règim de Vichy i fugí a la Gran Bretanya, on esdevingué un estret collaborador de Charles De Gaulle Tornà a França clandestinament i organitzà els combatents de la Resistència Capturat el 1944 per la Gestapo i deportat a…
Bonaventura Frígola i Frígola
Música
Compositor i violinista.
Descendent d’una família de músics, a divuit anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu El 1851 anà a París com a director d’una companyia de ballet, per a la qual compongué algunes obres La seva actuació a França li proporcionà molt bones crítiques i cridà l’atenció de DFE Auber Ingressà al conservatori de la capital francesa i guanyà el segon premi de composició Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 tornà a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries El 1858 marxà a Le Havre, on li…
,