Resultats de la cerca

Al s XI era conegut per palau , o torre, comtal de Vic , o, més sovint, per castell de Vic Vers el 1088 fou cedit als Montcada amb un petit territori al voltant, on es formà la partida de Montcada de la ciutat Era guardat per castlans i batlles dels Montcada, i es constituí centre de l’administració de llurs béns El 1356 el seu domini suprem, que competia al rei, fou cedit al vescomte Bernat III de Cabrera, fet que motivà l’oposició dels bisbes i l’inici d’una època de segrests i tibantors que marcaren la història de Vic fins el 1448 Aquest any els consellers de Vic el compraren…

Fundat a Barcelona el 1968, el 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no collegiat amb una estructura interdiocesana El consell de direcció era integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, càrrec que detingué Ramon Torrella fins el 1996, que fou substituït per Jaume Camprodon un delegat de cadascun dels bisbats catalans un religiós una religiosa, i altres persones fins a un nombre màxim de quinze El càrrec de director recaigué, des de la fundació fins al 1993, en la persona de Joan Batlles i Alerm  i, posteriorment, en Francesc Pardo…

L’Albornar és un enclavament pertanyent al municipi de Santa Oliva, situat dins els termes d’Albinyana i Banyeres del Penedès, que fou una antiga quadra en època medieval Dins aquest enclavament hi ha el mas d’Albornar, amb restes del segle XIV, però molt refet al segle XVI, que conté peces de notable interès artístic El lloc d’Albornar s’esmenta per primera vegada l’any 1011 El 1202 Pere de Banyeres i els seus cediren al monestir de Sant Cugat del Vallès la quadra amb la torre anomenada Albornar A partir d’aquest moment resta sota el domini santcugatenc En el testament de Guillem de Santa…

Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la…

Situació Aquestes ruïnes, també conegudes com Mas del Renego, són emplaçades al fons o a la capçalera de la vall de l’Alzeda Aquesta vall, drenada per la riera dels Ginjolers, que desemboca al bell mig de la població de Roses, és arrecerada del mar, però molt propera, al nord-est de l’esmentada vila La construcció té una posició una mica enlairada, al cim d’un serrat, sobre les terres planeres del centre de la petita vall El nom de mas del Renego, probablement és originat en un malnom d’implantació moderna Mapa 259M781 Situació 31TEG172802 Per arribar-hi cal agafar el camí que porta al mas de…

Aquests juraments s’acostumaven a prestar davant la cort del bisbe o dels seus oficials

La història d’aquesta capella i fins i tot l’advocació del seu titular es fonamenten més en la tradició popular que en el suport documental Sobre el pla de Pena hi ha un munt de pedres que la llegenda diu que corresponen a les ruïnes d’un antic convent, lligat a la llegenda de disbauxes eròtiques del comte Arnau No cal dir que això és, del tot imaginari El topònim Sant Amanç no surt documentat fins a l’any 1682 Tenint en compte el costum de l’època d’edificar esglésies al costat dels antics castells, sembla lògic que aquest edifici pogués correspondre a la primitiva capella del castell de…

Els comtes i les corts comtals Després de la disgregació del poder central aparegueren àmplies dominacions territorials sota l’autoritat de vells llinatges aristocràtics, entre els quals destacà l’antic pagus d’Urgell El primer titular conegut d’aquest comtat fou Borrell I, qui a la vegada ho fou també de Cerdanya, fins que el substituí l’aragonès Asnar Gallí 820-832 i el seu fill Gallí II 832-838 Sunifred I, el successor, era membre de la família comtal de Carcassona, pro vinents del Conflent d’ell sortiria la nissaga hereditària, encimbellada en temps de Guifré I el Pelós 870-897 Aquests…

Castèl-Leon és situat al capdamunt del turonet a la solana del qual s’assenta la vila d’Es Bòrdes 852 m d’altitud Elcamí d’accés és bo i segueix els carrers de l’esmentada població Castèl-Leon té una situació privilegiada, ja que domina l’aiguabarreig del riu Joèu i la Garona, que en la transició entre el Mijaran i el Baix Aran forma ací una vall angosta El camí que passa pel seu peu era i és punt d’entrada obligat a l’Aran des l’Occitània francesa, tant pel Pònt de Rei com pel portilló de Bossòst Aquesta posició estratègica i defensiva explica alhora que Castèl-Leon fos la força més…