Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
Carles Bellsolà i Batlle
Autor desconegut / Arxiu Històric de Calella
Futbol
Futbolista.
Destacà com a jugador de l’Strong fundacional 1910 i fou dirigent de l’Sport Club Gironí 1912, un club format a redós de l’anterior per estudiants de batxillerat Juntament amb Francesc Roca, fou una de les parelles defensives més populars del futbol gironí i català A partir del 1914 inicià una etapa esportiva caracteritzada per la discontinuïtat jugà al Girona Sport, al Català, a la UD Gironina 1915, de nou a l’Strong i, un cop dissolt aquest el 1916, encara formà part d’equips successors com el Gimnàstic i el Girona FC Jugador d’un gran carisma i dotat de grans qualitats…
Joan Fages i Virgili
Química
Químic.
Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1882 i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques 1883 i en Farmàcia 1887, on fou ajudant i auxiliar de càtedra El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat Elegit membre de la Real Academia de Ciencias Exactas…
Francesc Xavier Riera i Gironella
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, matemàtic i predicador.
Vida Alumne de l’Escola Pia de Moià, entrà a l’orde el 1870 i hi professà el 14 de juliol de 1872 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Mataró, durant els quals rebé una acurada formació matemàtica dels professors que havien estat alumnes del pare Jacint Feliu i Utzet Començà l’ensenyament a Mataró 1876-1878 i després continuà divuit anys a Sant Antoni de Barcelona, on s’acredità com a professor de matemàtiques, de ciències naturals i de llatí El 1896 fou destinat al collegi de Palma Mallorca i el 1900 fou nomenat rector d’aquella casa Al cap de dos anys es traslladà al collegi de…
Antoni Vicens i Castanyer
Historiografia catalana
Filòleg i investigador.
El 1962 es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà 1970 en filologia francesa a la Universidad Complutense de Madrid Des del final de la dècada del 1960 i fins al 1980 fou director de diferents instituts de batxillerat El 1980 ocupà la càtedra de filologia francesa a l’Escola Universitària de Magisteri Entre el 1981 i el 1983, fou director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE i és vicerector de l’Estudi General Lullià des del 1991 Com a investigador ha treballat el camp de la lingüística i la investigació històrica En aquest…
Adolf Salvà i Ballester
Historiografia catalana
Etnògraf i historiador.
Vida i obra Realitzà els estudis primaris a la seva localitat natal, el batxillerat al collegi de Santo Domingo d’Oriola i es llicencià en dret per la Universitat de Madrid l’any 1907 S’interessà essencialment pels assumptes de la seva terra, tant en l’àmbit històric com en l’etnogràfic, i es vinculà a la Secció de Folklore del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1922 L’any 1941 en fou nomenat director numerari La majoria dels seus treballs més significatius han estat publicats pòstumament, i molts encara romanen manuscrits Entre els d’història, la seva obra més coneguda és…
Salvador Gil i Vernet
Medicina
Metge.
Estudià el batxillerat a Tarragona i es llicencià en medicina a Barcelona 1915 Fou alumne intern als hospitals de la Santa Creu i Clínic i, després, metge ajudant de cirurgia de la Santa Creu i al departament anatòmic El 1920 fou nomenat professor adjunt d’anatomia de la facultat de Barcelona, i el 1926, per oposició, catedràtic d’anatomia de Salamanca dos anys més tard fou traslladat a Barcelona amb el mateix càrrec La Universitat Autònoma de Barcelona 1933 el nomenà catedràtic d’urologia Fou el primer director de l’Escola Professional d’Urologia creada el 1954 Es féu mereixedor…
Miquel Pons i Bonet
Història
Literatura
Narrador i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat Ha publicat nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, ha tingut cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, ha collaborat amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la…
,
Vicent Ferrer i Guasch
Pintura
Pintor.
Els anys de batxillerat 1926-34 s’inicià en la pintura de la mà de Narcís Puget Estudià magisteri a Barcelona, estudis que hagué d’interrompre per malaltia i per la Guerra Civil El 1939 es traslladà a Menorca Acabada la guerra, conclogué la carrera de magisteri, i el 1946 els estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Del 1962 al 1982 exercí com a catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, activitat que compaginà amb la pintura Evolucionà des d’un postimpressionisme nabí a un tipus particular de pintura metafísica que es basa en la representació dels…
Emilio Martos
Cinematografia
Realitzador i tècnic de producció.
Vida Després d’estudiar el batxillerat s’interessà pel cinema, la interpretació i el periodisme, i arribà a ser redactor de la revista "Gaceta del Cine" 1958 Al principi de la dècada del 1950 feu el meritoriat en cinema i teatre, i escriví i dirigí dos curts, Persecución i La cita 1952 Després treballà en les companyies teatrals de Lope de Vega, Martín Sabatini i Lope de Rueda El 1953 començà la seva veritable carrera professional com a tècnic de direcció, secretari i ajudant, i participà en prop de quaranta produccions i coproduccions rodades a Barcelona i Madrid, al costat de…
Víctor Pérez i Pallarès
Pintura
Pintor.
Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del Carme Exposà a Lleida, Barcelona, València…