Resultats de la cerca

L’advocada catòlica nord-irlandesa Rosemary Nelson mor a la localitat de Lurgan, al comtat d’Armagh, en explotar una bomba collocada al seu cotxe Nelson era coneguda per ser la representant dels veïns del carrer de Garvaghy Road, un carrer de Portadown, en el litigi que mantenen per impedir-hi el pas de les marxes orangistes L’atemptat és reivindicat per un grup paramilitar protestant poc conegut, els Defensors de la Mà Vermella El dia 17, Belfast és escenari d’un altre atemptat, amb la mort a trets de l’activista unionista Frank Curry

La secretària d’Estat per a Irlanda del Nord, Mo Mowlam, anuncia que considera que l’IRA no ha trencat l’alto el foc, i per tant manté obertes les negociacions sobre el procés de pau a Irlanda del Nord L’assassinat el mes passat d’un taxista catòlic a Belfast, que l’IRA atribueix a una acció individual, i la descoberta d’un suposat pla per a importar armes des dels Estats Units havien qüestionat la vigència de la treva L’anunci frena les especulacions sobre l’aturada del procés de pau, tot i que els unionistes critiquen la decisió de Mowlam

Estudià romàniques a la Universitat de Cambridge Ensenyà a les universitats de Nottingham, Essex, Trinidad, Manchester i Belfast, on des del 1973 fou catedràtic i cap del departament d’espanyol Publicà l’antologia Medieval Catalan Linguistic Texts Oxford, 1964 i diversos treballs sobre filologia catalana Mossen Pere Pujol’s Documents en vulgar dels segles XI, XII & XIIIBarcelona, 1913 A partial retranscription and commentary , 1973 Medieval Catalan Literature , 1973 La expresión de las condiciones de realización imposible en el catalán medieval , 1976 i filologia hispànica S…

Format amb el seu pare en les disciplines de viola, piano i contrapunt, a dotze anys fou organista de la Magheracoll Church del comtat d’Antrim Posteriorment ocupà diferents càrrecs d’organista en esglésies de Belfast i Dublín Fou a Dublín on contactà amb el professor Michele Esposito, que l’impulsà a desenvolupar el seu talent A partir del 1900, Londres ja coneixia l’obra de Hamilton Harty, que fou molt interpretada durant anys Director de diferents formacions orquestrals, fou el primer que programà a Anglaterra audicions d’importants obres com la Simfonia núm 9 de Gustav Mahler…

Durant el període 1867-87 exercí com a veterinari a la ciutat de Belfast L’any 1887 descobrí un procediment per amortir les vibracions de les rodes dels tricicles basat en la introducció d’un tub de cautxú inflat cambra entre la llanda i la coberta L’invent fou patentat el 1888, i el 1890 hom n'inicià la producció a escala comercial, després que William Harvey hagué adquirit la patent i establert una fàbrica de pneumàtics precursora de l’actual Dunlop Company Limited Hom descobrí que el principi del pneumàtic ja havia estat patentat l’any 1846, però aquesta companyia hi introduí…

Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra, decidí d’abandonar…

Inicià els estudis de violí, però els abandonà per dedicar-se a la flauta Estudià al Royal College of Music 1956-59 i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres Una beca li permeté completar la seva formació a París, amb Jean-Pierre Rampal i Marcel Moyse Inicià la seva carrera tocant en diverses orquestres angleses, com l’Orquestra del Covent Garden, l’Orquestra Simfònica de Londres, on ingressà el 1966, i la Royal Philarmonic Orchestra, on ingressà l’any següent Karajan el nomenà primer flauta solista de la Filharmònica de Berlín i restà amb ell sis anys 1969-75 A partir del 1976 es…

Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i s’especialitzà en llengües semítiques Director 1920 del departament de llengua i literatura espanyola a la Queen's University de Belfast Irlanda del Nord, i després catedràtic 1926-60 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1951, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America, primer president de l’Association of Hispanists of Great Britain and Northern Ireland 1953-54 i visiting professor a la Universitat de Toronto 1953 Publicà Los viajes de Benjamín de Tudela Madrid 1918,…

El 1947 es llicencià a la Universitat de Cambridge, on fou deixeble de JBTrend Del 1950 al 1972 ensenyà llengües i literatures hispàniques a la Universitat de Belfast, on, des del 1962, fou catedràtic i el 1973 ocupà la càtedra de literatura a la Universitat d’Essex Entre els seus treballs sobre literatura catalana destaquen La poesia de Joan Maragall 1963, Catalan Literature 1972 i una antologia de poemes d’Ausiàs Marc amb traduccions angleses 1976 Fou una autoritat en poesia catalana moderna, tal com és palès a Quatre poetes catalans Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau 1992 i…

Després d’estudiar al King’s College de la Universitat de Londres, el 1953 feu una tesi doctoral sobre Gustavo Adolfo Bécquer Ensenyà a la Queen’s University Belfast i a les universitats de Saint Andrews Escòcia, Sheffield i Liverpool, on fou cap del departament d’estudis hispànics des del 1963 i director del Bulletin of Hispanic Studies 1964-78, que l’any 1992 li dedicà un número especial Fou director del Centre for Latin American Studies de Liverpool 1966-70 i vicepresident de l’Asociación Internacional de Hispanistas 1974-80 Entre el 1978 i el 1999 ocupà la càtedra William R Kenan Jr, d’…