Resultats de la cerca

Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou…

Fill de Manuel Silvela, que fou ministre d’estat amb Prim 1869 i amb Cánovas 1877 net de Francisco Agustín Silvela, ministre del govern Ferraz, constituït a Barcelona per la reina governadora 1840, i besnet d’un afrancesat, Manuel Silvela, amic i biògraf de Moratín Milità sempre en el partit conservador Fou ministre de la governació 1879 i de gràcia i justícia 1885 i altre cop de governació 1890-91 En morir Cánovas passà a ésser cap del partit conservador i formà el govern dit “de regeneración nacional” 1899, arran de la desfeta militar del 1898, en el qual foren ministres Duran…

Terciària dominicana des dels 16 anys, aviat adquirí una àmplia fama per la seva santedat i les seves visions místiques El 1376 anà a Avinyó amb el seu confessor i biògraf Ramon de Càpua per convèncer Gregori XI de tornar a Roma A la mort d’aquest 1378 afavorí activament la causa d’Urbà VI, que ella ajudà en la reorganització de l’Església i defensà activament durant el Cisma d’Occident, davant cardenals i sobirans europeus Escriví el tractat místic conegut per Dialogo Il libro della divina doctrina , on exposa les seves experiències són notables les seves 380 lletres, que…

Estudià música, història de l’art i musicologia a Munic i Berna, ciutat aquesta darrera on es doctorà amb la tesi Problemes de forma a H Schütz 1928 Professor d’història de la música als conservatoris de Winterthur i Zuric, fou crític musical en el "Neue züricher Zeitung" i redactor en cap del "Schweizerische Musikzeitung" Fou un especialista en R Strauss, del qual fou biògraf oficial Sobre aquest compositor escriví Das Bühnenwerk von R Strauss 'L’obra escènica de R Strauss', 1954, R Strauss-Jahrbücher 'Anuaris de R Strauss', 1954-60 i Der Rosenkavalier vier Studien 'El cavaller…

Es formà a la Juilliard School de Nova York, estudis que hagué d’interrompre en ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, i al Berkshire Music Center de Tanglewood Del 1947 al 1950 dirigí diversos cors i conjunts de vent i a partir del 1948 inicià la seva collaboració amb  Igor Stravinsky , del qual esdevingué amic, biògraf i collaborador fins a la mort Es repartí la direcció de nombrosos concerts amb el músic rus i enregistrà diverses obres dodecatòniques, en les quals s’arribà a especialitzar, i es posà també al capdavant de l’enregistrament de l’obra simfònica Estrenà…

És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània, i que calgué identificar-lo amb un Rodestagnus que pel juny del 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i bisuldunenses A ell degué correspondre en bona part la defensa de Girona i de la seva comarca quan es produí la…

Monjo de Montserrat des del 1933, estudià teologia a Friburg Suïssa i a Salamanca i s’especialitzà en Sagrada Escriptura a l’École Biblique de Jerusalem Prengué part activa en els estudis bíblics  de Montserrat especialment, s’encarregà de la traducció i els comentaris de les Epístoles Catòliques 1958 i dels llibres d’Esdres i Nehemies, a més d’altres introduccions i notes En el Nou Testament de Montserrat, del 1961, tingué cura de la versió i les notes de les Epístoles Catòliques i de les notes dels Actes dels Apòstols i de les Epístoles de Sant Pau En la versió de la Bíblia de Montserrat en…

Succeí el patriarca Alexandre En l’aspecte teològic, fou l’opositor més important de l’arianisme, com ho palesen tant les seves obres De incarnatione i Adversus arrianos com el sínode alexandrí del 362, on hom arribà a la formulació del concepte de persona expressat pel terme grec hypóstasis en les lluites que se'n derivaren, fruit en gran part del cesaropapisme dels primers emperadors cristians, fou bandejat cinc vegades de la seva seu episcopal 336, 339, 356, 362, 365 i, d’altra banda, s’enfrontà amb Lucifer de Càller, que li blasmava la seva benevolència amb els arians que retornaven a la…

Estudià medicina a les universitats de València i d’Osca, i es llicencià a Cervera 1783 Exercí a Bràfim i després a Sabadell 1787, d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa Com a arxiver, ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila 1548-1716, amb anotacions fins el 1747 És autor d’ Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim , Memòria de les coses…

Vida i obra Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca 1915-25, es doctorà en filosofia 1927 i teologia 1928 a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928 Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-54, provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma 1961-86 Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera, al qual dedicà gran part de la seva obra assagística, a més de…