Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Comuna de París
Història
Insurrecció revolucionària haguda a París del 18 de març al 28 de maig de 1871.
S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…
vellcatòlic | vellcatòlica
Cristianisme
Membre d’una de les esglésies associades a la unió d'Utrecht, signada el 24 de setembre de 1889 i formada per l’Església d’Utrecht, de tendència jansenista (arquebisbat d’Utrecht i bisbats de Haarlem i Deventer), l’Església d’Alemanya (bisbat de Bonn), l’Església cristiano-catòlica de Suïssa (bisbat de Berna), l’Església d’Àustria (bisbat de Viena) i l’Església catòlico-nacional polonesa dels EUA i del Canadà (bisbats de Seraton, Manchester, Buffalo-Pittsburgh i Chicago).
La impugnació del concili I del Vaticà per part d’un grup d’intellectuals entorn d’Ignaz von Döllinger es configurà en un moviment que, a Munic, decidí de formar una organització eclesiàstica pròpia 1871 Josep Hubert Reinkens rebé la consagració episcopal de mans de l’arquebisbe d’Utrecht, de l’església jansenista 1873, i restà així establerta la jerarquia vellcatòlica a Alemanya, que tingué el suport de Bismarck en ple Kulturkampf Un procés semblant tingué lloc a Suïssa, on es formà la Societat Suïssa de Catòlics Lliurepensadors 1871, dels grups de la qual s’originà l’Església…
Confederació Germànica

La Confederació Ger`manica i la Confederació d’Alemanya del Nord
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà (1815-66) els estats alemanys.
Fou creada al Congrés de Viena 1815 per tal de mantenir en equilibri la influència d’Àustria i la de Prússia damunt els petits estats alemanys i evitar que formessin un país unificat sota l’hegemonia prussiana La formaren 38 estats sobirans un imperi Àustria, cinc regnes Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com a duc de…
Louis-Auguste Blanqui
Història
Revolucionari i teòric socialista francès.
Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…
New Ireland
Illa
Illa de l’arxipèlag de Bismarck, que constitueix una província de Papua Nova Guinea.
La capital és Kavieng 4 600 h 1980 És una illa muntanyosa, d’origen volcànic Producció de cafè i de cacau Fou descoberta el 1616
Segon Reich
Història
Imperi (1871-1918) que coronà la reunificació de l’Alemanya estricta, obra de Bismarck.
Englobava 25 estats 4 regnes, 6 grans ducats, 5 ducats, 7 principats i 3 ciutats lliures i el territori d’Alsàcia-Lorena i s’organitzà federativament, tot atorgant amplíssima preeminència al rei de Prússia, investit amb el títol de kàiser
Max Weber

Max Weber
© Fototeca.cat
Historiografia
Sociologia
Historiador i sociòleg alemany.
Cursà estudis de dret, economia i filosofia, fou professor d’economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia 1894 i Heidelberg 1896, abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s’hi reintegrà el 1918 Nacionalista i alhora liberal, s’oposà a la política dels epígons de Bismarck i formà part de la comissió redactora de la constitució de Weimar Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d’una manera parcial manifesten les tensions internes de l’autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes Preocupat per…
Alexandre III de Rússia

Alexandre III de Rússia
© Fototeca.cat
Història
Tsar de Rússia (1881-94), segon fill d’Alexandre II.
Fou educat pel jurista i procurador del sant sínode, Konstantin Pobedonostsev, que fomentà en el tsarévitx les idees de la russificació en massa i de l’autoritat inalienable del tsar i de l’Església ortodoxa El 1866, Alexandre es casà amb Dagmar Maria Fiodorovna, filla de Cristià IX de Dinamarca En pujar al tron inaugurà una etapa d’allunyament d’Europa, d’intransigent autocràcia anullà l’ucàs que limitava el govern autoritari signat per Alexandre II i de renúncia a tota reforma política i social La premsa fou controlada 1881 i les universitats perderen llur autonomia 1884 A més, des del 1887…
illes de l’Almirallat
Arxipèlag
Grup d’illes al NE de Nova Guinea, que forma part de l’arxipèlag de Bismarck.
Manus, és l’illa més gran i té com a principal centre de poblament Lorengau Els habitants són de raça melanèsia i es dediquen a la pesca, a la plantació del coco, a la talla de la fusta, a l’horticultura i a l’exportació de la copra Descobertes per Le Maire i per Willem Schouten el 1616, foren ocupades successivament pels alemanys, pels japonesos i pels nord-americans entre el 1885 i el 1944 El 1945 foren reintegrades a la confederació australiana i actualment formen part del Territori de Nova Guinea de fideïcomís australià
jubilació
Economia
Dret del treball
Incorporació d’un ciutadà a un règim de pensió vitalícia garantida per l’Estat o per un fons privat un cop ha accedit a l’edat que determina legalment la finalització de la vida laboral
Element central de la seguretat social , la jubilació començà a introduir-se al món Occidental al final del segle XIX i el començament del XX El primer pla de jubilació fou iniciativa del canceller Otto von Bismarck i fou implantat el 1889 a Alemanya Al segle XXI constitueix una institució en la majoria d’estats del món, bé que les condicions varien en una gran part A partir del darrer terç del segle XX, en molts estats occidentals, la sostenibilitat de la jubilació pagada per l’Estat ha estat qüestionada a causa de l’envelliment de la població i la baixa natalitat, cosa que ha…