Resultats de la cerca

Situació Interior de la capella que ocupa l’absidiola sud de l’església de Sant Joan el Vell, amb el característic aparell de còdols ECSA - JL Valls La capella de la Mare de Déu dels Correes ocupa l’absidiola sud del transsepte de l’antiga església de Sant Joan el Vell, i forma la base del campanar de la catedral de Sant Joan Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 48” E Història Tot i l’origen romànic de la capella dels Correes, la documentació ha deixat escassos testimonis del seu passat medieval Una de les primeres referències a l’altar de santa Maria, com també a un altre…

Es fa, durant la primavera, sobre terrenys calcaris o arenosos És comestible

Definició És anomenada estomatitis la inflamació de la mucosa bucal, és a dir, la capa de teixit mucós que cobreix la superfície de la cavitat bucal Aquesta alteració se sol presentar en forma brusca o aguda, per bé que de vegades ho fa de manera crònica o persistent Les causes poden ésser molt variades les més freqüents són una manca d’higiene bucal adequada la irritació mecànica provocada per diverses circumstàncies, com ara l’ús de pròtesis dentals mal ajustades, el consum de tabac i alcohol o la ingestió d’aliments molt calents o picants la infecció originada per diversos tipus de…

Les erugues mengen fongs, fusta i granes però també, sorprenentment, materials d’origen animal pell, banyes, plomes, etc algunes són comensals de formiguers i de nius d’ocells i de mamífers Hi ha força espècies que són domèstiques —les anomenades arnes i tinyes —, entre les quals destaquen les arnes de la roba Tineola bisselliella i Tinea pellionella i l’arna de les estores Trichophaga tapetzella Algunes espècies, com el cuc del blat o falsa tinya Nemapogon granella , poden ésser plaga agrícola De les 2500 espècies existents, unes 150 habiten a Europa

És formada per cèllules epitelials, mocs, leucòcits, restes alimentàries i fongs Té una notable importància semiològica avui, però, hom no li concedeix pràcticament cap interès clínic

És anomenat icterícia un signe caracteritzat per la tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, que es produeix quan per alguna circumstància s’incrementa la concentració sanguínia d’un pigment anomenat bilirubina , de tonalitat groguenca o verdosa, que en aquests casos tendeix a dipositar-se als teixits cutanis i les mucoses La bilirubina es forma a partir de l’hemoglobina, el pigment de tonalitat vermellosa que tenen els glòbuls vermells, quan en envellir són destruïts i els components degradats La bilirubina així formada circula a la sang, fins que és captada pel fetge per tal d’ésser…

Els espets Sphyraena sphyraena són grans depredadors, de boca molt ben armada, que neden en grups bastant nombrosos i sovint s’apropen a la costa En les mars tropicals, una espècie pròxima, la barracuda S barracuda , arriba a atacar l’home Xavier Safont / M Alba Camprubí Els esfirènids són peixos grossos i depredadors voraços, que habiten les mars tropicals o temperades, generalment dins l’àmbit pelàgic o en aigües que no sobrepassen els 100 m de fondària, on es reuneixen en moles, majoritàriament formades per exemplars joves, ja que els adults són més solitaris Tenen un cos allargat i…

El siboc Caprimulgus ruficollis és molt semblant, en aspecte i costums, a l’enganyapastors, bé que és una mica més gros, car ateny 30 cm, tot ell és de tons no tan foscos, i presenta un collar rogenc i una gola blanquinosa, no patents a la fotografia, que correspon a un exemplar de Sarroca de Segre Segrià, ben aclofat al seu niu hom constata netament ei camuflatge de la seva coloració De fet, al camp, el caràcter principal per a distingir-lo de l’enganyapastors és la veu Anna Motis Als Països Catalans el siboc presenta el mateix estatus que la seva espècie bessona, l’…