És anomenat icterícia un signe caracteritzat per la tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, que es produeix quan per alguna circumstància s’incrementa la concentració sanguínia d’un pigment anomenat bilirubina, de tonalitat groguenca o verdosa, que en aquests casos tendeix a dipositar-se als teixits cutanis i les mucoses.
La bilirubina es forma a partir de l’hemoglobina, el pigment de tonalitat vermellosa que tenen els glòbuls vermells, quan en envellir són destruïts i els components degradats. La bilirubina així formada circula a la sang, fins que és captada pel fetge per tal d’ésser metabolitzada i evacuada, amb la bilis, a les vies biliars i finalment a l’intestí prim. A l’intestí prim la bilirubina es transforma, bàsicament gràcies a l’acció dels bacteris intestinals, en un altre pigment anomenat urobilinogen. La major part de l’urobilinogen és absorbit per l’organisme a l’intestí prim, s’incorpora a la circulació sanguínia, és captat pel fetge i abocat novament a la bilis. Això no obstant, una petita proporció de l’urobilinogen és eliminat amb les matèries fecals, on en entrar en contacte amb l’aire es transforma en estercobilina, un dels pigments responsables de la coloració marronosa de les matèries fecals; una petita proporció de l’urobilinogen sanguini és eliminat amb l’orina, on esdevé urobilina, un dels pigments que confereixen a l’orina la tonalitat que la caracteritza.
Les causes més freqüents d’augment de la concentració sanguínia de bilirubina i, per tant, d’icterícia, són un excés de destrucció de glòbuls vermells, com s’esdevé en les anomenades anèmies hemolítiques; trastorns hepàtics a causa dels quals el fetge no pot captar adequadament la bilirubina sanguínia, com s’esdevé en els casos d’hepatitis, cirrosi, tumors de fetge voluminosos, insuficiència hepàtica i obstrucció de les vies biliars, a conseqüència de la qual la bilirubina captada pel fetge és tornada a la circulació sanguínia, com ara s’esdevé en nombrosos casos de litiasi biliar o tumors del pàncrees que comprimeixen les vies biliars.
La icterícia sol ésser percebuda amb més facilitat en la pell, en l’escleròtica o capa de teixit epitelial que cobreix la part externa del globus ocular i en les mucoses oculars. Quan és lleu, aquests teixits adopten una tonalitat lleugerament groguenca. En els casos més greus, en canvi, adopten una tonalitat verdosa.
La icterícia se sol acompanyar de modificacions de l’aspecte de les matèries fecals i de l’orina, la coloració de les quals depèn del seu contingut de pigments biliars. D’una banda, en no arribar a l’intestí prim la quantitat normal de bilis, les matèries fecals no contenen la quantitat habitual d’estercobilina, de manera que les deposicions adopten una tonalitat blanquinosa; aquesta alteració s’anomena hipocòlia. D’altra banda, com que la bilirubina no pot ésser metabolitzada i eliminada adequadament pel fetge, la seva concentració en la sang s’incrementa i també s’augmenta l’eliminació urinària; així, l’orina s’enfosqueix i adopta la tonalitat dels refrescos de cola, ja que el contingut de pigments biliars és superior al que és habitual; aquesta alteració és anomenada colúria.